Boja pel català

Cal buscar maneres d’alentir el ritme de vida actual, tant pel que fa a la vida quotidiana com pel que fa a les grans decisions vitals.

És innegable que avui en dia la nostra vida està caracteritzada per un ritme frenètic. Cadascú de nosaltres té un reguitzell de coses a fer cada dia; de vegades són tantes que surt la necessitat de posar avisos al mòbil, útils per recordar-nos què hem de fer i a quina hora. Al final del dia acabem esgotats i caiem rodons al llit. Val la pena viure tan enfeinats i, per consegüent, estressats? Des del meu punt de vista, no cal que visquem tan de pressa.

Diversos informes mèdics han demostrat que l’estrès a llarg termini pot perjudicar la salut. En aquestes línies m’estimo més evitar d’il·lustrar els efectes de l’estrès, ja que els lectors podrien espantar-se. La qüestió fonamental és trobar solucions per tal de viure d’una manera més lenta i saludable (el terme “lentitud”, que consti, aquí es refereix al caire tranquil i suau de la vida i no pas a la inèrcia i l’oci).

Per una banda, a escala quotidiana seria convenient organitzar les activitats imprescindibles, valorant quant temps i quanta energia necessitem per complir-les. A tall d’exemple, normalment, al matí, fem activitats que requereixen concentració i dedicació, com les obligacions laborals; en canvi, a la tarda, exercici físic, llar i família: activitats potser obligatòries que demanen un menor esforç mental. De vegades, algun imprevist pot sacsejar els nostres plans, però, ens pot ser molt útil tenir un esborrany de tot el que hem de fer en una setmana o en un mes.

Per l’altra banda, hi ha ocasions, si bé no gaires, en què la vida ens convida a prendre decisions essencials. Aquestes decisions poden determinar el nostre futur, depenent de si triem una opció en lloc d’una altra. Si en considerem el pes vital, és evident que hem de prendre’ns el temps que faci falta per arribar a la decisió definitiva. Aquesta concessió de temps ens permetrà ponderar els aspectes tant positius com negatius de cada opció, per poder després triar la que ens convé. Al contrari, si ens precipitem a prendre una decisió, és possible que ens en penedim després d’uns quants anys. Pot ser que una decisió ens sembli oportuna a curt termini, però que al llarg dels anys no ofereix l’efecte desitjat: per exemple, una feina pot ser satisfactòria al principi, però després ens adonem que el viatge per arribar-hi se’ns fa una muntanya i acabem molt fatigats.

Per acabar, resulta palès que l’alentiment del ritme amb què vivim ens ofereix una qualitat de vida superior, tant a escala física com a escala psicològica. Deixem a banda, doncs, el frenesí del món modern i intentem retallar uns espais temporals en què podem reflexionar i dialogar amb nosaltres mateixos. Només així podrem experimentar una vida sana i longeva.