“Proclamo en veu alta la llibertat de pensament. I que mori el que no pensi com jo.”
(citació de Voltaire)
La llibertat de pensament ha sempre sigut un dels drets personals més importants. Cadascú ha de tenir la possibilitat d’expressar les seves creences com i quan vulgui. Aquest dret ja existia en el segle XVII i encara avui és vigent.
D’una banda, a l’època de Voltaire, quan es començava a construir la democràcia, calia fomentar la propagació d’idees diferents. Per primera vegada, cada ciutadà podia dir la seva amb tota sinceritat i sense la por de ser castigat per anunciar el propi punt de vista de manera oberta i pública. Clarament, aquella va ser una fita revolucionària: a partir d’aleshores, cada individu ha guanyat un dret fonamental.
D’altra banda, si observem la situació en què vivim avui en dia, ens adonarem que la llibertat d’expressió s’ha multiplicat, i de bon tros! Sens dubte, l’ús dels mitjans de comunicació i, sobretot, de les xarxes socials i d’internet en general ha permès la difusió d’aquest fenomen. Penseu en la quantitat d’articles i de comentaris amb els quals topeu a escala quotidiana. A hores d’ara, cada persona que tingui a disposició un mòbil i una connexió a Internet pot publicar qualsevol argument en un tancar i obrir d’ulls. Tanmateix, la facilitat amb què es propaguen les diverses opinions ha causat l’escampament d’opinions que no sempre són raonades. D’aquesta manera es produeixen fins i tot notícies falses i conspiratòries. És per aquest motiu que la llibertat de pensament hauria de tenir alguns límits. En altres paraules, s’hauria de posar fre a la publicació de certes teories a fi de no distorsionar l’opinió pública.
En conclusió, és cert que la llibertat de pensament ha obert el pas a l’actuació d’un dret cabdal de l’home; però, al mateix temps, no s’ha d’oblidar que la lliure circulació de les opinions pot perjudicar el benestar comú.
