Boja pel català

La televisió ha sigut una invenció importantíssima per a la humanitat. Sense cap mena de dubte, ha revolucionat la nostra manera de percebre el món i ha afegit un nou tipus d’entreteniment.

Al principi dels anys cinquanta, si més no aquí a Itàlia, la televisió era la gran novetat del moment. Es col·locava als bars, on la gent anava per a veure els partits de futbol i altres esdeveniments culturals i esportius. Per tant, aquesta caixa enorme amb la seva pantalla màgica captivava l’atenció del públic. Com que era un objecte innovador i força car, només era possible veure’l en espais oberts a la societat. Per això les persones tenien una oportunitat més de trobar-se, cosa que millorava la socialització i augmentava les possibilitats de fer noves coneixences.

Tot canvia al cap d’uns quants anys, quan els avenços tecnològics donen els seus resultats. De fet, els televisors comencen a canviar de forma i es fan més assequibles perquè n’abaixa el preu. Aleshores les famílies comencen a comprar-ne. Aviat cada llar té el seu propi televisor. En la majoria dels casos, el televisor es troba al menjador, ja que els membres de les famílies solen menjar-hi i aprofiten per mirar algun programa junts. Sovint, mentre se segueix un programa, hi ha qui fa un comentari i des d’allà s’engega una conversa sencera. Així es manté encara aquella capacitat de la televisió de reunir el nucli familiar, oferir una programació que val la pena seguir i causar un intercanvi d’idees.

Tanmateix, al llarg dels anys trobem cada llar amb més d’un televisor. Com que es fabriquen aparells cada vegada més petits i subtils, la gent tendeix a tenir-ne un a les habitacions també. Qui pot no admetre la comoditat de mirar la televisió des del seu propi llit? La majoria de les persones pensen que aquesta és la millor manera de descansar, però n’estem segurs? A banda dels trastorns que causa una llarga exposició a la pantalla a l’hora de dormir, en una habitació el televisor perd totalment la seva funció social. Si cadascú es tanca a la seva habitació, mirar la televisió es converteix en una activitat passiva i, en alguns casos, m’atreviria a dir, tòxica. Crec que a partir d’aquí ens hem plantejat la idea dels videojocs, un món en què es pot, fins i tot, interactuar amb la pantalla. Com a conseqüència, el televisor esdevé el nostre millor amic, amb el qual passem gran part del dia.

En conclusió, és evident que l’evolució de la història de la televisió ha sigut aclaparadora. Al principi n’hem sabut treure profit, però després aquesta revolució ens ha donat unes repercussions clarament negatives, que ens arrosseguem encara avui. Si tan sols poguéssim tenir en compte els caires positius de la televisió original, potser podríem tenir una vida quotidiana més saludable i socialment entretinguda.