Una altra molt greu corrupció legal ha estat la submissió de la premsa als partits del “seny i de la centralitat” durant trenta i escaig d’anys. Aquestes formacions polítiques, tan assenyades i centrades, han tingut tot un exèrcit de periodistes i tertulians radiofònics al seu servei. Les cúpules dirigents els han col·locat al rotatiu o l’emissora pertinent i els col·locats han fet el seu servei, més papistes que el papa. Quan es dóna el cas de corrupcions financeres il·legals, lladrocinis doncs, aquests periodistes només denuncien i a portada els de la formació rival, mentre que disminueixen la importància quan es tracta del partit propi. També es dóna el cas dels rotatius cavernícoles espanyolistes, que han rigut les gràcies de CiU anys i panys quan eren socis del pepé, mentre que ara quan han emprès el camí de no retorn per la independència els enlairen com a Al Capones. De considerar-los com la formació garantidora de l’estabilitat política catalana a pintar-los com a dimonis amb cua. La pressumpció d’innocència només es demana quan afecta el partit que paga el rotatiu, literalment. La premsa del PSC-PSOE vol retratar tota CiU com a corrupció absoluta, i oblida que justament els socialistes, tant a Catalunya com allà a Espanya, han tingut tants casos de corrupció com els convergents i els unionencs, que ja és dir!!! Les tertúlies radiofòniques s’han convertit en insofribles, sempre pel que no canviï res. Quan la campanya pel NO a l’estatut, senzillament no van donar opció a la crítica al pacte Mas-ZP. És que si canvia alguna cosa, el tertulià de torn perd el sou. La manipulació de la premsa ha estat legalitzada per la gent del seny.Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!