Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
He de reconèixer que em treuen de polleguera tots els casos gravíssims de corrupció política que van apareixent dia sí dia també, i que afecten greument els partits que han estat batejats com del seny i de la centralitat política per part dels poderosos grups periodístics, veritables poders fàctics tant a la nació catalana com allà a Espanya.Tanmateix, la primera gran corrupció made in Spain és la pròpia concepció d’Espanya. El sistema financer espanyol legalment té la capacitat d’ofegar totalment l’economia catalana i les arques autonòmiques. De per llei, són corruptes, independentment dels lladrocinis il·legals, ells han legalitzat històricament un lladrocini legal. I han aconseguit que catalans no independentistes estiguin satisfets que els impostos dels catalans i de les catalanes marxin per llei fora. A Espanya no caben reformes federals ni polítiques ni culturals, l’estructura és la caixa única, recursos d’uns per a nodrir altres, cultura de primera i cultures de quarta. No calen sobres amb sobresous ni comptes a Suïssa, els governs espanyols de dreta o socialdemòcrates de semi-dreta espolien de per llei Catalunya, i satisfan ciutadans de l’autoodi i alguns polítics de l’odi a la dreta!!!
La segona gran corrupció, és l’habitual animadversió espanyola contra la cultura i llengua catalanes. No poden suportar que malgrat nova plantes, francos, werts i el conglomerat ciudadanos-camatxos-chacons la llengua catalana gaudeixi de molt bona salut en molts àmbits. La llengua catalana és un problema d’estat per als veïns espanyols; la literatura catalana, com afirma el gran Jaume Cabré, és el secret d’estat més ben guardat. Els atacs sistemàtics contra la immersió lingüística forma part de la mentalitat espanyola, que considera que parlem català no amb naturalitat, sinó per fer-los mal. És absolutament increïble i fruit de la concepció castellana de l’estat i la situació malaltissa d’aquestes ments. Corrupció cultural, i de la gran, és renegar de la històrica cultura catalana de tots els temps, dels grans escriptors/es nostrats/des actuals, promoure la secessió lingüística i usar la premsa per buscar electorat antillenguacatalana. És una corrupció que roba ànimes, a part d’econòmica. La manca de suport econòmic a la literatura catalana, el fet d’amagar-la a nivell internacional, és un altre robatori cultural d’alt nivell. Han instaurat el sistema polític que els legalitza com a lladres de caixa i lladres de cultura. Altra cosa són els lladrocinis il·legals, que també compten amb l’empar jurídic. Ni Durans, ni Cospedals, ni Fileses, ni Camps, ni Millets… cap dels caps de tots els entramats foscos dorm a l’ombra; ben al contrari, continuen molts d’ells a primera línia política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!