Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Quan es parla sobre qualsevol col·lectiu, s’ha d’anar en compte per no generalitzar atès que el pensament ciutadà és personal i no col·lectiu. Sembla que quan parlem d’Espanya però, ens podem permetre algunes generalitzacions sense cap ambigüitat. L’Espanya monolingüe i singular fa molt soroll. És a dir, els ciutadans espanyols que no admeten cap pluralitat reben gran publicitat i són rebuts amb honors als mitjans de l’odi i el fàstic. Malauradament són moltes les veus provinents d’Espanya que mostren un total menyspreu i incomprensió envers la llengua i la cultura catalanes. Bona part de la classe política, periodística i intel·lectual espanyola no entén absolutament res. Consideren que no fem un ús normal del català, sinó que l’usem per molestar-los, per anar contra ells. Literalment, parlem català per tocar.los els ous i els ovaris. Sembla inversemblant que algú pugui pensar així, que algú pugui tenir un punt de mira tan estret i malèbol, però la realitat supera qualsevol gag del programa televisiu Polònia. L’exministra d’habitatge Maria José Trujillo va comentar que el català no servia per res, literalment. Des de les xarxes socials van sorgir moltes queixes al respecte. Tanmateix, com a bona espanyola, no va argumentar cap disculpa sinó que es va reafirmar en la seua idea i va dir que ara veia que el català servia per alguna cosa, per insultar. No n’ha tingut prou, seguint el costum típicament espanyolista de no disculpar-se, ha seguit bordant que el català no és com el portuguès a Portugal o el suec a Suècia, ja que viu en una situació de cooficialisme lingüístic, en el qual només estàs obligat a conèixer i usar l’espanyol. Malauradament no és un fet casual, sinó fruit del massa habitual racisme lingüístic espanyolista. No els importa un rabe la salut lingüística del català o el bon nivell literari i la seua expansió a la xarxa, que converteixen el català en un dels 10 llenguatges grans a internet.
Recentment vam experimentar un fet alliçonador en una classe de 2n de batxillerat de l’institut tortosí on treballo. Ens van visitar uns alumnes txecs que estaven amb intercanvi escolar amb el nostre alumnat. Els vam preguntar en una classe oral d’anglès sobre si preferien ser txecs o txecoslovacs, tot i que ells ja van nàixer després de la separació entre Txèquia i Eslovàquia. Un alumne, que en primer lloc va expressar el seu suport a la independència de Catalunya ens va sorprendre afirmant que no li agradaven els eslovacs, i no li hauria agradat compartir estat amb ells, perquè parlaven diferent.
L’exministra psoecialista Trujillo ha rebut el suport de la caverna mediàtica i dels polítics de l’unionisme, que mai no exerceixen cap tipus d’autocrítica i mai no en tenen prou quan es tracta de menysprear tota catalanitatl
Sortosament, la història del la llengua catalana ha anat per altres camins i, en ocasions, ha volat ben alt.. Va tenir glòries a l’Edat mitjana i va veure desenvolupar tot un segle d’or literari al XX, malgrat l’intent de genocidi cultural i lingüístic ultraespanyol. Poquíssimes llengües han estat tan estudiades per filòlegs de primeríssima fila. Compta amb més poetes per metre quadrat que qualsevol altra parla. I, sobretot, el seu gran actiu rau en una fidelitat social grandíssima, fins i tot en llocs on ha estat fortament atacat pels diversos mitjans que té l’estat per disminuir-ne l’ús.
La Trujillo se’ns presenta com una analfabeta cultural que va exercir de ministra. És anticatalana per conviccions profundament espanyolistes. Tanmaeix, a les universitats espanyoles hi ha molt més dificultat d’impartir classes de català que a la majoria d’estats europeus. Sembla que no pugui ser cert, però a Nova Zelanda o Argentina el català té menys entrebancs que a l’Espanyade la unitat de destí en l’universal. L’ideari de la Trujillo es va nodrint de totalitarisme i de profunda animadversió lingüística.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!