Et recordo que et vas apuntar als Blogs enllaçats per la independència i no ens has dit res ni has enllaçat al blog següent que et corresponia.
Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
La via catalana ha estat un èxit aclaparador. Ha sorprès gratament tots els organitzadors i els milers de participants. Ha superat totes les expectatives amb escreix. Aquests dies hem pogut anar llegint moltes anàlisis al respecte, que han tractat temes com el desencaix o la desafecció de Catalunya amb Espanya, la problemàtica econòmica o el fet cultural i lingüístic nostrat. El clam independentista ha omplert les portades de rotatius d’arreu del món i ha estat objecte de debat en les habituals tertúlies radiofòniques tant aquí a Catalunya com allà a Espanya.
Quant a les anàlisis de la caverna mediàtica, no ens han fet caure de cul. Han volgut minoritzar la màxima mobilització que ha tingut mai el poble català. Òbviament, com en cap altre moviment, mai es pot parlar en nom de tothom, però difícilment es pot trobar un moviment sobiranista amb més suport ciutadà, i actualment polític, que el català. Ni Letònia, ni Lituània, ni Estònia, ni Eslovàquia, ni Eslovènia, ni cap dels països europeus independitzats durant les dos darrere dècades van gaudir d’un suport tan majoritari i clarificador. En cap moment els rotatius de l’odi i l’anticatalanitat han fet cap mena d’autocrítica envers les actituds de tota l’estructura espanyola, ni han mostrat cap respecte pels centenars de milers de manifestants. Aquest cop, el rotatiu El País sí que ha marcat distància respecte a les capçaleres extremadament conservadores de la premsa madrilenya. Els redactors d’aquest diari han entès el missatge i sembla que vagin camí d’acceptar la secessió. De fet, l’any passat ja van posar a portada el titular: ¡Se van! També hem pogut sentir anàlisis molt acurades per part de prestigiosos comunicadors com Iñaki Gabilondo, el qual denuncia l’existència d’un problema molt gros entre Catalunya i Espanya, que justament és ignorat pel govern nacionalista espanyol.
Mentrestant la premsa internacional se n’ha fet un amplíssim ressò. Als rotatius més importants tant d’Europa com d’Amèrica el fet català ha sortit a portada i molt reforçat. Dóna molt goig llegir les cròniques de diaris italians, alemanys, francesos, anglesos o nordamericans, que mostren una clara imparcialitat davant del tema, sense sentimentalismes. Senzillament retraten els passos fets, d’on venim i l’èxit aconseguit. Les més prestigioses tribunes mundials saben ja de la lluita catalana i, sense tergiversacions, estan informant l’opinió pública. El descrèdit d’Espanya és monumental, i tal com està actuant el govern nacionalista espanyol està facilitant la tasca.
Contrasta moltíssim llegir informacions de rotatius d’abast mundial amb els publicats a la ciutat eternament no-olímpica. Molts tertulians de les diverses emissores catalanes i espanyoles han estat designats pels partits. Aleshores, la seua opinió és força desviaixada i les converteixen en insofribles. Els periodistes de partit estan a les antípodes dels periodistes professionals, molts dels quals estan informant en nombroses llengües europees i mundials, alguns en català, i molt pocs en la llengua d’Espanya. Malgrat la influència de la premsa, hem arribat al lloc actual, a tocar de la independència i amb una clara majoria social independentista. Tenint radicalment en contra la caverna mediàtica espanyola (4 capçaleres totpoderoses!), els dos rotatius més subvencionats amb diner públic dels publicats a Barcelona (ara bilingües, però clarament antisobiranistes), les més importants cadenes de ràdio i de televisió espanyoles i espanyolistes, l’independentisme igual s’ha anat consolidant. Probablement la premsa ideològica ja no és tan influent, o la tàctica de la caverna està obtenint a Catalunya els fruits contraris als seus interessos. És a dir, la catalanitat es va enlairant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!