Emigdi Subirats i Sebastià

La jornada d’ahir ha consagrat el camí cap a la independència. Han estat els comicis del 9N, de la consulta, del dret a decidir, de la majoria d’edat de la societat catalana, de la catalanitat. ERC ha obtingut una victòria històrica, que ha fet saltar pels aires la tradició política del postfranquisme. El peix al cove i al pactisme, massa cop els genolls, han quedat enterrats. Els resultats electorals han enlairat com mai el procés que s’està vivint a Catalunya. Els catalans i les catalanes, novament i majoritàriament, han pogut expressar a Espanya allò que volen, i és que volen decidir el seu futur amb total llibertat. Malgrat l’intent constant de criminalització del procés per part de l’unionisme, la resposta ciutadana ha estat aclaparadora. La majoria silenciosa que predica Camatxo, continua sent silenciosa i gandula, es veu, ja que no s’apropa ni a les urnes. La part de la societat catalana que vol romandre a Espanya té el meu respecte, qui no el té és aquesta sèrie de polítics intoxicadors que volen impedir que parli el poble.
La davallada d’aquesta mena de coalició que formen PSOE-PP ha estat de les que fan història. Han perdut pistonada arreu, als llocs més inesperats. El Baix Llobregat els ha donat tota una lliçó. Han volgut enfrontar llengües i els ha esclatat a la cara.  Súmate ha fet una feina immensa, s’ha fet forat al suposat búnquer unionista, que ara té escletxes arreu.
La reacció d’anit de l’unionisme va ser lamentable, tant la de Navarro com la d’Alícia Sánchez Camatxo. Segueixen encaparrats en culpar Artur Mas de tots els mals, i no s’adonen que el procés el lidera la societat catalana que els està donant lliçons dia sí dia també. L’argument que Mas ha estat derrotat és ridícul. A les eleccions catalanes va guanyar sobrat i governa, i ahir la seua coalició va pujar en 100.000 vots. El seu missatge és caduc i pervers, només mirant el desgast polític, per la qual cosa l’àmplia majoria de la societat els ha donat l’esquena.
Ciudadanos no recupera ni una tercera part del terreny que perden els partits espanyols. Allà Espanya cauen simpàtics, aquí són un residu de la suposada intel·lectualitat de l’autoodi. Navarro ha pogut comprovar, no entendre (aquest xic no entén res del que està passant), que el degoteig de vots fort ha anat a parar a l’independentisme no a l’unionisme pur del tot, fet que demostra que ja no hi ha aturador.
CiU ha aguantat força bé. L’Alícia Sánchez Camacho argumenta que continuen perdent vots, no sé com ha fet els comptes: els vots els han perdut i molts PSOE i PP. De l’argumentació convergent només no és vàlida el fer que ells aguanten tots els “marrons”. No hi ha cap mena d’autocrítica sobre una manera de governar que ja està obsoleta. 
Bons resultats d’ICV i extraordinaris de Podem, que són com una mena d’aire fresc davant de tant aire contaminat que arriba des de ponent. Sentir el missatge de Podem permet respirar a fons i comprovar que el missatge unionista no és unànime a l’estat.
La gran guanyadora dels comicis és la independència. S’ha enfonsat l’unionisme fins a un punt insospitat, i això és la notícia. ERc ha guanyat a les grans ciutats: Tarragona, Barcelona i Girona; a les Terres de l’Ebre a totes les poblacions més grans: Tortosa, Amposta, la Ràpita, Ulldecona, la Sènia, Alcanar, Deltebre, Flix, Roquetes, El Perellló, l’Aldea. Un esment a part mereixen els resultats de Campredó, realment extraordinaris, que comentarem properament. 
Els partits pel dret a decidir surten extremadament reforçats. Els atacs contra ICV han estat inútils, la criminalització d’ERC ha estat contestada per la ciutadania, i CiU ha pujat considerablement. Els números canten, comptant sant Pere canta.