Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Aquestes declaracions de l’exmandatària del PP (exministra, expresidenta de comunitat autònoma del cafè per a tots) no ens han vingut de nou. Per suposat que van haver-hi catalans que van donar suport a Franco, ja que mai hi ha hagut ideari homogeni en cap societat ni en cap país, i molt menys després d’una guerra civil tan crua.L’escriptor Ignasi Riera és autor del llibre Els catalans de Franco, on fa el seguiment exhaustiu als principals impulsors del règim franquista a casa nostra durant més de tres dècades de règim feixista. Deixa implícit el fet que bona part de l’anomenada societat del seny, burgesos i adinerats, es van posicionar a favor del règim guanyador del conflicte bèl·lic i van col·laborar en la seua consolidació.
Entre els franquistes destacats tenim persones influents com Joan Antoni Samaranch, l’escriptor Josep Pla, el pintor Salvador Dalí, els polítics Josep M. Porcioles i Josep Gomis, i l’expresident del Barça Narcís de Carreras. Quant a Samaranch va ser franquista fins la medul·la, en canvi va ser acceptat per tota la classe polñítica del seny durant la transició. Avui dia fins i tot hi ha una campanya perquè un carrer de Barcelona porti el seu nom, malgrat el seu passat polític en un règim dictatorial i les lloances que va realitzar reiteradament a Franco, Va ocupar càrrecs d’importància en l’espai esportiu internacional, una prova més de la hipocresia regnant quan es tracta d’aquells que tenen un altíssim poder econòmic. Josep Pla és un literat i periodista molt controvertit, al qual s’ha acusat històricament d’haver estat un del franquisme. Va fer duríssims atacs contra els centenars d’escriptors i intel·lectuals catalans exiliats. Des de postulats espanyolistes es creu que se’l va censurar per no accedir al Premi de les lletres catalanes, quan difícilment cap jurat el podia votar amb els seus antecedents, i pel fet que no complia les bases del premi ni de lluny. Va escriure en català, va escriure grans pàgines de la nostra literatura, ara bé això no treu la seua col·laboració amb un règim criminal. Quant a Dalí, extravagant com ell mateix, mai va amagar la seua simpatia per un règim que va voler provocar el genocidi lingüístic i cultural de la terra que el va veure nàixer. Internacionalment se li va tancar més d’una porta justament per aquest suport al franquisme. Narcís de Carreras havia estat dirigent de la Lliga regionalista i col·laborador de Cambó. Va preferir col·laborar amb el règim i ser-ne un membre més, cosa que li va permetre fer fortuna i tenir càrrecs importants dintre d’institucions que encara deixaven funcionar a la nostra terra. Menys sort va tenir Sunyol, expresident blaugrana afusellat pel règim amb qui col·laborà Carreras. Evidentment, hi havia franquistes a aquesta terra i mai no s’han amagat. També va haver-hi centenars de milers de morts i infinitat d’exiliats, que es van veure privats de la seua terra. L’Espe no en diu res deliberadament….
Hi havia i encara hi ha franquisme sociològic. El fet de la ciutat de Tortosa és paradigmàtic, amb el monument de la batalla de l’Ebre al mig del riu (eregit per glorificar els caidos por Dios y por Espanya) i el fet que un institut porti el nom de Joaquim Bau i Nolla, expresident del Consejo del reino i número tres del règim durant uns anys. No hi ha hagut cap valentia política per acabar amb la simbologia franquista.
Ara bé, a Catalunya van tenir lloc els més importants moviments d’oposició al franquisme: la vaga de tramvies de 1951, la Caputxinada, els fets del Palau, la tancada a Montserrat. Es va crear l’Assemblea de Catalunya i van sorgir els Setze jutges, el moviment cultural antifranquista més rellevant. La catalanitat s’eregí en la veritable impulsora de l’antifranquisme. No hi ha dret que persones com l’Esperanza Aguirre puguin arribar a deformar tant la història, no hi ha dret que continuïn les comparacions amb el nazisme, ni que s’intenti vendre la moto d’una Catalunya pro franquista. Va haver-hi una elit profranquista, justament amb la qual ella de ben segur se sentiria molt a gust. Molts fills i moltes filles d’aquesta elit són ara del PP, altres formen part del franquisme sociològic que impedeix que es condemni aquest règim criminal. Aquells que no deixen opinar, que volen mantenir la unitat d’Espanya sembla com l’ideari del franquisme, com una unitat de destí en l’universal, gosen donar lliçons a tord i a dret.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!