Quan encara no han passat ni vint-i-quatre hores des que s’han tancat les urnes als cent-seixanta sis municipis on s’han celebrat les consultes sobre la independència de Catalunya, ja es poden fer algunes valoracions provisionals a l’espera de que els esdeveniments que previsiblement es produiran en les setmanes a venir les vagin confirmant o desmentint.
Aquest matí s’ha llevat plujós a tot el Camp de Tarragona, amb uns amics hem agafat el cotxe per anar cap a esmorzar a Almoster amb els companys Pere Olivé i Pere Borràs i tota la gent de la comissió organitzadora de la consulta. Les perspectives de participació eren bones ja a primera hora del
Demà, per primera vegada en època moderna hi haurà la possibilitat que centenars de milers de catalans puguin expressar a les urnes la voluntat del nostre poble de ser lliure. Malgrat el menyspreu dels governants, i dels mitjans al seu servei, votant a favor de la independència fem com a poble un acte d’afirmació
Aquest vespre l’assemblea local de Reagrupament Independentista de Constantí ha organitzat un acte pel sí a la consulta que tindrà lloc el diumenge vinent. Hi hem intervingut Josep Maria Coll, president del Sindicat Agrícola (l’entitat que ens acull), Albert Pereira i jo mateix, davant una quarantena d’assistents. Tots plegats hem compartit preguntes i respostes sobre el
Falten només quatre dies pel 13-D, quan set-cents mil catalans podran votar -a més de cent-seixanta municipis- en les consultes cíviques sobre la independència de Catalunya. Les valoracions sobre el procés que estem vivint col·lectivament són a l’ordre del dia. Des del poder espanyol es treu importància a aquesta mobilització ciutadana que és, en si
Després de l’èxit de la convocatòria dels 10.000 catalans a Brussel·les del 7 de març d’enguany, els mateixos promotors (http://deumil.cat), proposen reunir deu mil independentistes a Ginebra davant la seu de l’ONU pel dret d’autodeterminació. La internacionalització de la causa de la llibertat del poble català avança cada dia que passa, per això és molt
Aquest matí he assistit a l’inici de campanya en pro de les consultes sobre la independència de Catalunya convocades pel 13 de desembre. Pel seu format sobri i pel seu contingut profundament democràtic i patriòtic, ha estat un veritable acte de dignificació de la causa de la llibertat de Catalunya. Les més de tres mil cinc-centes
Amb la constitució de Reagrupament Independentista estem bastint un projecte polític que lliga -de forma indissociable- la regeneració democràtica i la independència de Catalunya com a alternativa a la crisi estructural del sistema institucional creat en aquests trenta anys d’autonomia. En canvi, notables representants de l’ordre establert han comparegut per alertar de l’aparició “d’opcions demagògiques i populistes” (Antoni Castells) més enllà del
El proper dissabte, 7 de novembre, farà trenta-vuit anys que es va constituir l’Assemblea de Catalunya com a plataforma unitària de lluita contra el franquisme, a favor de la democràcia i de l’Estatut del 1932 com a pas per a l’exercici del dret d’autodeterminació. El PSUC era la força hegemònica que dirigia els pronunciaments polítics
L’article d’Alfons López Tena ahir a l’Avui, “Dependència és corrupció”, és una anàlisi encertada sobre les causes de la corrupció en una nació sotmesa com la catalana: “A principis dels anys noranta tota una sèrie d’empreses de Suècia es van establir a Barcelona. En pocs anys, totes van marxar, i no han tornat. Vaig treballar
Aquest matí la diputada del PSC (PSC-PSOE) al Parlament de Catalunya Lídia Santos ha reiterat l’argument -que el seu partit empra per oposar-se al dret d’autodeterminació del poble català- segons el qual l’accés a la independència de Catalunya seria un “fracàs de la convivència”. La diputada Santos parteix de la constatació que hi ha un
Els Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya (www.federaciocristians.org) acaben de fer pùblic, a través del portal http://www.flama.info, aquest manifest datat el 20 d’octubre d’enguany. En uns moments en els quals la jerarquia catòlica al nostre país declina actuar amb la mentalitat nacional catalana que
L’infatigable patriota Ramon Sargatal i Pellicer (Ripoll, 1955) ha engegat un projecte associatiu orientat a col·laborar amb els ajuntaments disposats a afavorir la integració dels immigrants marroquins a la catalanitat (http://catalansimarroquins.wordpress.com). Vaig conèixer el Ramon ara fa cinc anys, quan ambdós militàvem a ERC i la secció local de Santa Coloma de Farners va
Diego Arcos ha publicat al Boletín del Casal Argentino (www.casalargentino.org) aquest article que reprodueixo a continuació. “Los inmigrantes que hemos decidido vivir en el Reino de España “aterrizamos” en una realidad concreta, que esta totalmente determinada por un conflicto histórico entre el Reino de España y las naciones sometidas por la monarquía borbónica: Galícia,
Una setmana després de l’èxit de la consulta sobre la independència de Catalunya, celebrada el diumenge passat a Arenys de Munt, la reacció dels partidaris de l’ordre espanyol no s’ha fet esperar i ha estat en els termes habituals: l’amenaça de la repressió contra els anhels de llibertat. El president Montilla, aprofitant la festa de “la Rosa”,