Falten només quatre dies pel 13-D, quan set-cents mil catalans podran votar -a més de cent-seixanta municipis- en les consultes cíviques sobre la independència de Catalunya. Les valoracions sobre el procés que estem vivint col·lectivament són a l’ordre del dia.
Des del poder espanyol es treu importància a aquesta mobilització ciutadana que és, en si mateixa, una resposta nacional catalana a l’arbitrarietat de les polítiques estatals i el declivi induït de Catalunya en tots els ordres. Amb aquesta actitud demostren que no estan disposats a canviar res en sentit favorable als interessos catalans. Parteixen de l’experiència recent de la negociació sobre el finançament autonòmic, aquest estiu passat, quan els partits, sindicats i patronals catalanes van acabar acatant allò que el PSOE va decidir. Saben que el Govern de la Generalitat és incapaç de canalitzar el descontent social profund que aquestes consultes posen de manifest.
Els partits presents al Parlament de Catalunya reaccionen alertant de la possible traducció electoral d’aquest moviment ciutadà, independentista i democràtic, que pot trencar l’hegemonia total dels partits addictes a l’ordre estatal i autonòmic. El PSC(PSC-PSOE) lidera la reacció promovent l’editorial conjunta dels mitjans del règim en defensa de l’Estatut, la declaració d’algunes “casa regionales” alertant del perill per a la convivència i imposant un setge mediàtic sobre el 13-D (silenci mediàtic, amb una TV(E)3 més espanyolista que mai), combinat amb el tracte degradant que els opinadors de la seva corda apliquen a la causa de la independència (l’article “Ruptura o pacte; seny o rauxa”, de Josep Maria Balcells, al Punt d’ahir n’és una mostra).
Amb motiu de la campanya de les consultes sobre la independència s’estan mobilitzant els sectors més dinàmics socialment i les persones amb memòria històrica i consciència de catalanitat (antics alcaldes, erudits locals), amb una actitud unitària que recorda a l’Assemblea de Catalunya. Una minoria en tota societat democràtica, però amb una capacitat d’influència que pot arribar a ser majoritària si el procés independentista té continuïtat i consolida formes organitzatives que li donin capacitat estratègica. En tot cas, una conclusió ja es pot deduïr hores d’ara: sigui quin sigui el resultat de la participació de votants el 13-D, serà un acte de desobediència a l’ordre establert, un primer pas d’un procés de regeneració democràtica i nacional catalana que situa l’alternativa independentista al centre del terreny polític.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!