Amb la constitució de Reagrupament Independentista estem bastint un projecte polític que lliga -de forma indissociable- la regeneració democràtica i la independència de Catalunya com a alternativa a la crisi estructural del sistema institucional creat en aquests trenta anys d’autonomia.
En canvi, notables representants de l’ordre establert han comparegut per alertar de l’aparició “d’opcions demagògiques i populistes” (Antoni Castells) més enllà del pentapartit que ha monopolitzat (i esclerotitzat) la representació parlamentaria al subsistema autonòmic català. Altres, com José Montilla personifiquen el polític d’aparell de partit apte pel qualsevol mena de càrrec. I per completar la polifonia, Ernest Benach, apel·la a fer una llei electoral aquesta legislatura, reformar la Sindicatura de Comptes i promulgar un codi ètic pels càrrecs electes, tot fomentant un debat social sobre el model de democràcia.
Cap d’aquests tres honorables polítics planteja la limitació de mandats dels electes, la no acumulació de càrrecs, les primàries al si dels partits i les llistes obertes per l’elecció de diputats i regidors, la publicació dels increments patrimonials obtinguts durant l’exercici d’activitats polítiques, el principi ètic de no promoció de parents i fidels a càrrecs públics, la transparència i la democràcia interna a l’intern de les respectives organitzacions. El descrèdit de la política que aquests defensors de l’ordre establert detecten té l’origen en un sistema de partits endogàmic, on hom promociona per cooptació i que s’han convertit en una professió que permet ascendir socialment.
Xavier Roig en els seus llibres (“La dictadura de la incomptència“) i articles ha denunciat reiteradament la mediocritat de la classe política autòctona, fet que impedeix la defensa dels interessos nacionals catalans front a l’arbitrarietat estatal i l’espoli fiscal. Amb els sistema de partits actual no passarem mai de l’autonomia, ja que ni volen, ni poden bastir un projecte de futur nacional per a Catalunya. Per això no n’hi ha prou amb reformes legislatives puntuals, cal una alternativa global que només pot ser la independència, com va dir Salvador Cardús a l’assemblea constituent de Reagrupament Independentista. Això ens obliga a un compromís ètic i polític de màxima exigència, tant a l’intern de l’organitazció com davant el poble català al qual adrecem la nostra proposta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic tan indignat que tot i saber que l´article de dalt toca un altre tema, no puc estar de dir el següent: fa una hora que el telenotícies de TV3 m´ha amargat el sopar. Han fet un petit reportatge sobre la commemoració de la caiguda del mur de Berlín i tot seguit han tret unes imatges d´uns palestins alçant un fragment del mur construït per Israel per defensar-se dels atacs palestins. Realment a TV3 han perdut els papers, han convertit els telenotícies en pamflets d´una esquerra analfabeta, sectària, manipuladora, una veritable porqueria. Si he dit que el que diria no feia referència al tema de dalt, en realitat sí que hi ha relació, i ben clara, no pot haver regeneració democràtica sense uns mitjans independents, imparcials… no sotmesos al caprici ideològic de quatre impresentables.
Tens tota la raó, Jaume. Hi ha un document que periòdicament ens fa arribar “El Instituto Nacional de la Seguridad Social”, anomenat: VIDA LABORAL. Tots sabem que s’hi reflecteixen les empreses on hem treballat i cotitzat. Fora del tot interessant conèixer quin rastre hi han deixat tota la classe política ?. Quina feina han fet ?, on han treballat ? i el que és més important , cap a on poden anar a treballar el dia que, hipotèticament, haguéssin de deixar la cadira, ja siguin els interessats, les seves parelles, o els seus fills ?.
Aquest cap de setmana, cel·lebrem la Festa Major de Sant Martí, si hi vols treure el cap, hi seràs, com sempre, benvingut.