Hores d’ara és patent el creixement sociològic de l’independentisme català i especialment quan adopta la forma de reacció a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del 2006. Però, a diferència d’altres etapes històriques no hi ha un projecte polític que sintetitzi aquest desig col·lectiu. L’any 1928 es van reunir a L’Havana els representants
Partint de l’històric llibre de Joan Fuster, escrit en ple franquisme, que considerava necessària una clarificació conceptual prèvia per a un projecte de construcció nacional català, ara, cinquanta anys després, som també a l’inici d’una nova etapa política que precisa igualment d’una reordinació dels mots. A l’etapa autonòmica, conscientment, la classe política integrada en l’ordre establert
El balanç de la tongada de consultes locals sobre la independència de Catalunya celebrades avui és globalment positiu, tot i que la participació percentual hagi estat inferior. La majoria de votants potencials estava concentrada en ciutats grans de la connurbació de Barcelona, on l’abstenció activa (i ocasionalment el “no”) promoguda pel PSC(PSC-PSOE) i ICV s’ha fet
La Plataforma pel Dret de Decidir ha pres la iniciativa de convocar una manifestació el proper 12 de juny a Barcelona -antany coneguda com el cap i casal de Catalunya- amb el lema “Autodeterminació és democràcia”. Trobo la proposta encertada per diversos motius: la data és escaient, ja que -hi hagi sentència del Tribunal Constitucional
L’aparició de la Crida a la Unitat Popular amb la finalitat de presentar una llista d’esquerres i independentista a la properes eleccions al Parlament de Catalunya és una iniciativa positiva per què ofereix una alternativa a l’espai electoral que la CUP ha desestimat cobrir, però no resol -de moment- la necessitat de bastir una candidatura
La tercera tongada de consultes locals sobre la independència de Catalunya han donat un resultat de participació que només hom pot valorar com a molt positiu. El moviment cívic transversal que dóna suport a les consultes local es consolida com a fenomen sociopolític, sense que s’hagi arribat a dotar d’una estructura organitzativa unitària i estable,
Avui fa un any vaig escriure l’article en el qual feia públic que em donava de baixa com a afiliat d’ERC després de divuit anys de militància. Repassant l’escrit, en mantinc la validesa de bona part, i fent balanç, penso que les conclusions encara són vigents. Pel que fa a Esquerra, res a canviat, la direcció actual
Passat el derbi Espanyol-Barça del dissabte encara corre la brama contra l’afició perica desqualificant-la globalment com a espanyolista en el sentit polític i identitari del terme. No sóc gens amic de les desqualificacions genèriques, i menys encara de la segregació entre bons i dolents. Només els totalitaris mereixen aquesta reprovació i per tant els
Avui fa trenta quatre anys de la fuga de Segòvia en la qual van participar cinc presos catalans. La fugida va ésser preparada i executada per ETA i conseqüentment va tenir un gran ressò al País Basc. També, a menor escala, a Catalunya atès que entre els escapats hi havia catalans i pel fet de
Al llarg del procés de consultes van apareixent polítics conservadors que donen suport al fet que se celebrin, el darrer cas a Riudoms. Montserrat Nebrera ha estat fins ara, la personalitat més coneguda de l’espai polític conservador català que ha intervingut en els actes de campanya defensant al no i legitimant amb aquesta actitud el fet
La segona tongada de les consultes sobre la independència de Catalunya -amb el precedent d’Arenys de Munt el 13-S- celebrades ahir, han consolidat el moviment, però amb un nivell de participació sostingut -que ja és un èxit per si mateix- a l’espera d’un salt qualitatiu en les properes convocatòries. Un vint per cent de participació és
Gairebé som a un mes vista de la segona tongada de consultes locals sobre la independència de Catalunya, previstes pel 28 de febrer vinent. A la vista del resultat de les celebrades el 13-D cal corregir errors i fer nous passos endavant. Mantenir el calendari de consultes municipals sobre la independència de Catalunya hauria de
El 10 de gener del 1989 la policia francesa va detenir Pere Bascompte a Pessillà de la Ribera, comarca del Rosselló, on era refugiat des de feia uns quants anys. Avui, només el portal “Llibertat.cat” recordava aquest fet. Llavors, fa vint-i-un anys, Pere Bascompte era un referent de l’independentisme per la seva autoritat moral
Reagrupament Independentista ha convocat aquest matí de Nadal a retre homenatge al President Francesc Macià en el setanta-sisè aniversari del seu traspàs, i també a la memòria dels germans Badia (la seva tomba és a poca distància de la de “l’avi”) assassinats per pistolers anarquistes l’abril del 1936. Enllaçar ambdós homenatges és una manera
L’impacte polític de les consultes sobre la independència de Catalunya celebrades ara fa vuit dies -mostrant l’enorme potencial que té la idea d’un Estat Català- és a l’origen de la sèrie de reaccions que en els darrers dies han adoptat els integrants del front català d’ordre (pro-espanyol i autonomista, evidentment). Una actitud significativa, en