Raül Romeva i Rueda

En relació a la crònica que avui signa Ángeles Espinosa a la contraportada de El Pais, Las mujeres saudíes quieren conducir, i tractant-se d’un tema que ja hem tractat en el passat al Parlament Europeu (veure per exemple la resolució que vàrem presentar el març de 2005 sobre la discriminació de les dones a l’Aràbia Saudita, i que finalment va ser adoptada així en plenària després del procés de negociació amb els altres grups), acabo de presentar la següent pregunta a la Comissió:

El próximo domingo 23 de septiembre, dia de la fiesta nacional de Arabia Saudí, un colectivo de mujeres saudíes organizadas bajo el nombre de Comité de Demandantes del Derecho de las Mujeres a Conducir Coches piensa entregar una petición al rey Abdalá para que (segueix…)

éste restrinja la prohibición que pesa sobre las mujeres a la hora de conducir coches. Las demandantes buscan el apoyo no sólo de los y las saudíes sinó de personas de todo el mundo, ya que la prohibición de conducir se extiende a todas las extranjeras que viven en Arabia Saudí o que visitan el país.

Varias fuentes consultadas insisten en que dicha prohibición no se encuentra ni en el Islam ni en las leyes, y responde exclusivamente a edictos religiosos de destacados ulemas quienes afirman que las mujeres al volante ‘pueden crear situaciones de tentación pecaminosa’ en referencia a la eventualidad de que las conductoras tengan que interactuar con policías o mecánicos, en un país donde se practica la segregación sexual en la esfera pública. La paradoja es que dado que las mujeres están obligadas a trasladarse con chófer, ello implica estar durante el trayecto en un espacio cerrado con un hombre ajeno a la familia. 

Los antecedentes de esta reivindicación invitan a la preocupación. Un primer intento de conducir llevó a 47 mujeres que osaron manifestarse al volante por el centro de Riad. Las autoridades les requisaron los pasaportes y quienes tenían empleos gubernamentales los perdieron. Hace dos años, cuando un miembro de la Asamblea Consultiva, Mohamed al Zalfa, planteó el asunto en ese foro de designación real, hubo quien propuso que se le despojara de la nacionalidad saudí. Y eso que Al Zalfa no entraba en consideraciones morales. Simplemente calculó que el coste anual de cerca del cerca de millón de conductores extranjeros que trasladaban a las saudíes al trabajo, al dentista o a la peluquería suponía el equivalente a 2600 millones de euros al año. Eso para las familias que pueden costear los 300 euros mensuales de media que cuesta el servicio.

Ante todo lo expuesto, y siendo altamente consciente de la enorme preocupación que la Comisión ha demostrado históricamente con relación a la igualdad entre hombres y mujeres, piensa la Comisón adoptar alguna medida que permita apoyar la iniciativa del Comité de Demandantes del Derecho de las Mujeres a Conducir Coches? De qué mecanismos dispone la Comisión para hacer llegar a las autoridades saudíes la preocupación que existe en la sociedad europea con relación a este tipo de discriminaciones, tal y como ya quedó expuesto en la Resolución que adoptó el Parlamento Europeo el pasado 10 de marzo de 2005? 

Algunes diputades i diputats del Grup Verds/ALE vàrem organitzar ahir un debat per avaluar la situació actual dels drets les dones en la UE, així com per establir els principals reptes de futur i les vies per assolir-los. A banda de l’alta qualitat de les ponents vull destacar l’enorme valor afegit que va suposar la presència, més que activa, d’un grup de dones catalanes vinculades a Dones amb Iniciativa, encapçalades per la seva Presidenta, Mercè Claramunt. Les ponències, així com el debat posterior, van permetre dibuixar un mapa de la situació actual assenyalant els principals èxits, però també les encara moltes mancances. Especialment significativa va ser la intervenció de Georgia Tsaklanganos (de l’European Women’s Lobby) qui va el.laborar un quadre de la situació posant l’accent sobre les enormes diferències entre la igualtat de jure i la de facto. (segueix…) 

Entre d’altres, va subratllar com, malgrat els inqüestionables avenços legislatius, en realitat persisteixen enormes buits (de fet discriminacions) que tenen a veure amb els sous, el repartiment el temps de treball, la representació institucional i política, les pensions, l’assumpció de tasques de cura, pobresa, …

Tsklanganos assenyalava, a més, que entre els motius que expliquen aquesta diferencia entre la igualtat normativa (de jure) i la real (de facto) cal dedicar especial atenció als encara persistents estereotips. La frase: ‘Un home amb poder és sexy, mentre que una dona sexy és una dona amb poder’, resumeix prou bé un dels estereotips més extesos, i contra els quals cal lluitar si es vol que les normes i lleis relatives a promoure la igualtat en quant a drets i oportunitats siguin creïbles i aplicades.

La resta de ponències van afrontar la qüestió des de diferents flancs, però amb alguns eixos comuns en el discurs, com per exemple la necessitat de promoure la paritat, no només en tant que instrument, sinó com a valor en sí mateix, o el fet de constatar com en la dura marató de la vida, les dones comencen la cursa amb una motxilla carregada de responsabilitats que els homes no solen tenir, per la qual cosa és fàcil constatar com els homes poden dedicar-se més als seus projectes vitals que no pas les dones. Aquesta metàfora va donar força joc a l´hora de posar de manifest la necessitat de repartir les càrregues. I és que difícilment tindran èxit les polítiques que promouen la incorporació de les dones en el mercat laboral, si no hi ha, simultàniament, una major implicació dels homes en les tasques relacionades amb l’esfera privada (les quals encara, majoritàriament, recau sobre les espatlles de les dones), Per altra banda, afegeixo aquí que repartir les càrregues no és només una qüestió de justícia, sinó que, a més a més, sempre és més divertit fer els 42,195 metres de la marató acompanyat que sol. En altres paraules, compartir la cura pels fills o filles, per exemple, no ha de ser una percebut com una càrrega, sinó com una magnífica oportunitat que, a més a més, resulta extraordinàriament enriquidora i divertida.

Pel què fa a les propostes, en van sortir moltes: algunes relacionades tant amb l’àmbit legislatiu, especialment europeu, això és, en relació a properes Directives -Lleis europees- o a la simple harmonització de les lleis dels estats membres (cal destacar aquí la intervenció del subcap de la Unitat per a la Igualtat de la Comissió Europea, Fernando Pereira, qui va enunciar que el proper 18 de juliol la Comissió presentarà una Comunicació sobre l’anomenat ‘quadre de remuneracions’); d’altres destinades a les institucions i als mateixos partits polítics (Marta Martínez, secretària d’organització de Dones amb Iniciativa i responsable de l’EGGO) o de les organitzacions sindicals (Catalene Passchier, de la Confederació Europea de Sindicats). Finalment, va tenir especial protagonisme la reflexió al voltant de la maternitat/paternitat, tant pel què fa al marc ideològic com pel què fa a les situacions concretes de diversos països de la UE. 

La conclusió del debat, com en tant d’altres casos, és que es tracta d’un debat inconclús. O, com deia també Georgia Tsaklanganos: ‘Em faré post-feminista el dia que la societat esdevingui post-patriarcal’.

Font foto: Grup Verds/ALE

De nou setmana de plenària a Estrasburg (veure agenda aquí). Ahir va tocar afrontar l’anomenada ‘guerra del vodka‘ i clarificar algunes definicions que mantenen enfrontats alguns productors i països. Per altra banda, avui pel matí toca, entre d’altres temes, debatre l’informe Panayatopoulos sobre ‘un marc regulador per a mesures de conciliació de la vida familiar i del període d’estudis per a les dones joves a la UE‘, i sobre el qual intervindré en el plenari en nom del nostre grup. En la meva intervenció plantejo el següent: (segueix…) 

Intervenció en plenària de Raül Romeva (ICV – Greens/EFA) sobre Informe PANAYATOPOULOS sobre conciliació vida familiar i estudis (1′)

19 juny de 2007

La educación y la formación supone en si misma un derecho fundamental y es, asimismo, un elemento esencial para que el resto de derechos sociales, económicos, culturales y políticos se vean también satisfechos.

La clave para avanzar en la conciliación de los ámbitos familiar, laboral y estudiantil (como es el caso que nos ocupa) pasa por abordar la compleja cuestión del reparto y la gestión del tiempo, no sólo de las mujeres, sino de la sociedad en su conjunto. Y para ello, por tanto, es necesario plantear reformas sociales y económicas que garanticen, entre otras cosas, una modificación de las actuales pautas mayoritarias según las cuales es la mujer, por definición, quien carga con la mayor parte, sino la totalidad, de las responsabilidades familiares.

Las respuestas a este reto deben venir de fomentar las llamadas políticas de la cotidianeidad, con una visión integral de las necesidades y estableciendo políticas transversales de servicios públicos ?garantizando la prestación de medidas como jardines de infancia, movilidad pública-, con una flexibilidad horaria que responda a las diferentes realidades concretas, sin que ello suponga un perjuicio en la calidad del servicio, y ayudas económicas y fiscales que permitan que en definitiva formar una familia sea una decisión personal. 

Font foto: California daily

Afirmava ahir a El Punt na Mercè Claramunt, flamant nova presidenta de Dones amb Iniciativa, que ?cal fer visible i afrontar els elements de sexisme i androcentrisme presents a la societat, que ens afecten de manera comuna a totes les dones, sense oblidar que no som un grup social homogeni?. Es pot dir més alt, però no més clar. Adjunto a continuació l?article sencer de na Mercè, i aprofito per desitjar-li la millor de les sorts en la responsabilitat que tot just enceta, així com per agrair públicament a na Maria de la Fuente, la seva predecessora en el càrrec, la molta i molt bona feina feta al capdavant de l?organització. (segueix…)

Decidir per transformar, per Mercè Claramunt (publicat a El Punt dissabte, 17 de març de 2007)

Un any més hem celebrat la diada del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Un any més denunciem que persisteix la violència contra les dones; el repartiment injust de les responsabilitats domèstiques i de cura; la manca d’autonomia econòmica vinculada a factors com la discriminació salarial; l’atur estructural o l’absència d’un sistema de drets econòmics individuals; la infrarepresentació de les dones en els llocs de responsabilitat política, social i econòmica; l’escassa atenció que es presta a les dones des dels mitjans de comunicació. Són realitats que mostren la continuïtat d’alguns aspectes claus per entendre la situació de desigualtat i falta de llibertat real de les dones al nostre país avui.

Cal fer visible i afrontar aquests elements de sexisme i androcentrisme que ens afecten de forma comuna a totes les dones, sense oblidar que no som un grup social homogeni: cal que les polítiques transversals tinguin en compte altres eixos de desigualtat que configuren un panorama social complex: l’edat, les discapacitats, el fet migratori, la mida de la població on es visqui, i moltes altres circumstàncies que fan de les dones un conjunt plural. En el terreny normatiu i institucional, ens trobem en un moment molt esperançador per a la realització de polítiques que afavoreixin l’equitat i el dret a la diferència, ja que el nou Estatut ens dota d’un marc polític fonamental on és explícit el compromís de les institucions polítiques catalanes amb l’equitat entre homes i dones i el reconeixement del valor de les aportacions de les dones al conjunt de la societat.

El govern d’Entesa ha manifestat un compromís explícit amb l’equitat entre homes i dones en el conjunt de les esferes socials i polítiques mitjançant el V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007. Ara, quan el degoteig de víctimes de la violència de gènere no s’atura, demanem al govern de Catalunya que iniciï, com més aviat millor, el tràmit parlamentari per a l’aprovació de la llei de drets de les dones per l’eradicació de la violència masclista, que no va poder ser aprovada la legislatura passada. Aquesta llei té un enfocament integral en l’àmbit de la prevenció, la detecció, l’atenció, la recuperació i la reparació. Una llei que, precisament perquè posa l’accent en la prevenció, protegeix els drets de totes les dones i no només els drets de les dones víctimes de violència masclista.

Els drets que reconeix la llei a les dones poden ser activats per diversos mecanismes: entre d’altres, els serveis socials i altres ens acreditats; per tant no serà necessari haver obtingut una ordre de protecció o bé una sentència condemnatòria de l’agressor. Aquesta és una novetat importantíssima en relació amb d’altres lleis perquè protegeix moltes dones que no han pogut o no han volgut recórrer al sistema penal per denunciar la situació de violència que pateixen.

Però a més, hem de treballar perquè el govern de la Generalitat impulsi la llei per a un nou pacte de ciutadania entre dones i homes, tal com consta en el Pacte d’entesa nacional de progrés. I ho expressem així, com un nou pacte entre homes i dones, perquè l’enfocament de la igualtat d’oportunitats s’ha demostrat insuficient. No volem més oportunitats en un món dissenyat seguint patrons masculins, perquè és llavors quan topem amb fenòmens com el sostre de vidre o la doble jornada laboral. Volem una llei que respecti la diferència i que corregeixi la tendència actual d’assimilació de les dones als models masculins. Volem una llei que promogui una visió integral del principi d’igualtat real i efectiva, que posi el focus en l’àmbit públic però també en l’àmbit privat, perquè la redistribució dels temps i els treballs associats a cadascun d’aquests àmbits és una condició indispensable perquè dones i homes puguem escollir, en llibertat, el tipus de vida que considerem valuosa. Per millorar la qualitat de vida de les dones, i de retruc, la de tothom.

Font foto: Campanya de Dones amb Iniciativa

Votem avui un important informe (Informe Sartori) relatiu al full de ruta per avançar en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. L’informe ha de servir per determinar la postura del Parlament Europeu en relació a la proposta de Full de Ruta presentada per la Comissió. El document de la Comissió assenyala sis àrees prioritàries d’actuació en tot allò relatiu a la igualtat de gènere, a la qual s’hi refereix com  a ‘condició necessària per tal que al UE assoleixi els seus objectius de creixement, ocupació i cohesió social’. El problema principal, però, és que no inclou ni una sola proposta legislativa. En aquest sentit, el text del Parlament reclama, entre d’altres, una aplicació efectiva del principi d’igual salari per fer la mateixa feina, i demana que es fomenti la baixa per paternitat. Així mateix, insta a que s’adoptin mesures contra la violència de gènere i recomana que la promoció de les dones sigui una prioritat de la Unió i de les seves relacions exteriors. (NOTA premsa després del vot: la nostra, i la del Parlament Europeu) (segueix…)

Nota previa al vot:

"Per altra banda, el Grup del PPE té la intenció de seguir aigualint encara més el text parlamentari eliminant totes les referències a la necessitat de promoure, entre d’altres, mesures de salut reproductiva. El vot final pel què fa al nostre Grup (Verds/ALE), per tant, estarà condicionat a si les esmenes d’eliminació que pretenen el PPE prosperen, així com a si s’aproven les nostres esmenes, especialment la que té a veure a la necessitat que s’estableixi a escala comuniotaria un pla d’acció comunitari (amb legislació comunitària inclosa) contra la violència de gènere.

Adjunto la nota que he preparat per plantejar el nostre vot:

In March 2006 the Commission launched its "proposal on future development of policies for equality between women and men in the European Union for the period 2006-2010", the so-called ‘roadmap for gender equality’. The Commission outlined six priorities "equal economic independence for women and men, reconciliation of private and profession life, equal representation in decision-making, eradication of all forms of gender-based violence, elimination of gender stereotypes, promotion of gender equality in external and development policies". Expectations were high due to successful equality Directives last legislature, for example Article 13 TEU and legislation on anti-discrimination initiated by Commissioner Ana Diamantopoulou. Commissioner Spidla’s roadmap does not include a single new legislative proposal. Compared to former Framework Action Plans on Gender Equality, the roadmap 2006-2010 is a real set back. 

Mme Sartori’s report was originally fairly weak and was also not much improved by the vote. We lost some good amendments due to a PPE/ALDE/UEN majority. In the final vote our Members voted for the report, apart from being weak it was nothing really wrong with it.

Key points in FEMM:

–          Equal pay for equal work and the demand on the Commission to revise Council Directive 75/117/EEC on the approximation of laws on the application of equal pay for men and women (Green/EFA amendment adopted),

–          Violence against women: the demand on the Commission to strengthen measures to protect women and children against all forms of violence, including slavery, crimes of honour, trafficking in human beings and polygamy – (our demand for new EU legislation was rejected, the legal base for DAPHNE for example is Article 152 Public Health),

–          Reconciling of work and family life: the demand on the Commission to speed up the introduction of policies designed to reconcile family and working life, e.g. to make care services and assistance more accessible and flexible,

–          Working Time Directive: to end the opt-out because it makes it harder to reconcile work and family life (par. 24),

–          Demand on the Commission to set up a mandatory gender mainstreaming and gender awareness training for Commissioners and the highest levels of civil servants (par 33) ,

–          EP’s criticism that the roadmap does not include a single new legislative proposal (V-ALE am) and that it fails to specify the responsibilities of the Commission and the Member States as regards implementation of Directives,

–          Demand for an in-depth assessment of the Framework Strategy on gender equality (2001-2005) and for an analysis for the implementation of the directives on equal opportunities,

–          to promote the emancipation and economic and social integration of migrant women,

Key Green/EFA points adopted in FEMM

–          Work-life balance: our demand on Commission & Member States to conduct an awareness-raising campaign and to introduce pilot protects,

–          Our demand for compulsory registration of acts of female genital mutilation performed by persons involved and to withdraw the licence of doctors who practise it.

Key Green/EFA points rejected in FEMM: all our demands on new legislation. We will table these amendments again for the Plenary:

–          our demand to launch a new legislative proposal regarding specific rights and safeguards in relation to conciliating work and family life where there are dependent family members (children, elderly or disabled relatives),

–          our demand on the Commission to identify a clear legal base for combating all forms of violence against women including trafficking and to take a decision on the full communitarisation of a European policy to combat trafficking in human beings and on the related topics of immigration and asylum and specifically on the right to asylum on the ground of gender-based repression and persecution. 

We will also table an amendment that deletes "Ms Lisbon" though we will keep the demand on the Member States to appoint a national official in charge of implementing gender equality within the Lisbon Strategy (par 21).

Altres textos relatius a l’assumpte:

Nota informativa dels serveis de premsa del Parlament Europeu

Medio siglo de apoyo a los derechos de la mujer desde la Eurocámara
La igualdad de género, una asignatura pendiente
El PE, preocupado por el aumento del tráfico de seres humanos"

Finalment el nostre vot ha estat positiu ja que el text ha mantingut l’essència de les rivindicacions legislatives que demanàvem.

Font foto: Parlament Europeu

Women’s Day: Persisting gender inequality must be ended (Press Release, Brussels, 8 March 2007)

On the occasion of International Women’s Day, Thursday 8 March, Raül Romeva, vice-chairperson of the EP Committee on Women’s Rights and Equal Opportunities said: "We celebrate the 50th anniversary of the Treaty of Rome and the inclusion of the principle of equal treatment for men and women into the Treaty. Despite this, however, women do not in general enjoy equal status and rights. There is still a large gap between the recognition of a right and its realisation. (segueix…)

"Despite the directive on the principle of equal pay for equal work of equal value, which was implemented 30 years ago, the gender pay gap between men and women in the EU is still 15% on average and up to 33% in some EU Member States. The labour market remains gender segregated: women are over-represented in low-wage, low-status and precarious jobs and under-represented in managerial and professional employment. The average percentage of part-time employment among women is 30.4% compared with only 6.6% among men, with the difference increasing since 1998. Women must not be made to wait another 50 years for equality to become a reality in the EU."

Foto: Cartell del seminari sobre el 8 de març al Parlament Europeu. 

Amb motiu del 8 de març estan tenint lloc aquests dies diverses activitats relacionades amb el dia de les Dones. Al Parlament Europeu, per exemple, he tingut ocasió de participar avui en el debat sobre el paper de les Dones, Política i Mitjans de Comunicació al llarg del qual he defensat tres coses: primer, el repte al qual ens enfrontem no és només que cal que augmenti el nombre de dones en política sinó sobretot feminitzar la política, la qual cosa vol dir que la responsabilitat de canviar certes actituds (segueix…)

relacionades amb el poder (públic o privat) no és només de les dones, sinó també dels homes.

Segon, que no es pot esperar que les dones assumeixin la part de la responsabilitat que els pertoca en les tasques ‘productives’ si al mateix temps els homes no assumim també la part de la responsabilitat que ens pertoca en les tasques ‘reproductives’, i més enllà, en tot allò que té a veure amb la cura.

I tercer, que malgrat que les quotes no són, ni de bon tros l’únic instrument per facilitar la incorporació de dones en llocs de responsabilitat, inclosa la política representativa, és un instrument necessari per avançar-hi. És evident que l’objectiu és que arribi un dia que no caldran quotes, però malauradament les dades i les estadístiques demostren que encara en som ben lluny. En aquest sentit, concebo les quotes per assegurar que, en igualtat de condicions i capacitats, es primi la incorporació de dones en llocs de responsabilitat. 

Demà, ja dia 8 pròpiament, seguiran les activitats que començaran amb un esmorzar de les diputades i diputats de la Comissió de Dones i Igualtat d’Oportunitats amb el President de la Comissió Europea, José Manoel Barroso i el Comissari d’afers Socials, Vladimir Spidla. Seguirà un nou debat sobre 1957-2007: la Unió Europea i els progressos de les dones. Dones que construeixen el futur de la UE.

Al vespre, ja a Barcelona, participaré en un sopar-acte organitzat per les Dones amb Iniciativa de Sabadell.

Font foto: Campanya de Dones amb Iniciativa pel 8 de març

Precisament ahir vaig ser a Lleida visitant, entre d?altres, el Centre per a la Igualtat d?Oportunitats de la UdL (dirigit per M. Angeles Calero), el Centre de Recursos per a la Igualtat, així com coneixent diverses iniciatives sobre Igualtat impulsades per l?Ajuntament (el regidor d?Igualtat és Francesc Pané). Al vespre vaig participar en una Taula Rodona, conduïda per Mercè Rivadulla, sobre els ?Avenços en la igualtat dona-home? en la qual, he de dir, vaig aprendre molt del meu company i companyes de mesa: Lucie Foissine (Ass. Tamaia), Daniel Gabarró (AHIGE), i Mercè Claramunt (Presidenta Dones amb Iniciativa). Per cert que vàrem poder gaudir al final de l?acte d?un recital de veu (Mary Martí) i piano (Pancho Marodán) digne de les millors sales de concerts. Si hagués de resumir en una frase la visita diria que em va impressionar tota la feina feta, així com vaig constatar també tota la feina que queda per fer acompanyat, això sí, de la ferma voluntat de fer-la. Es tracta d?una sensació similar a la que m?ha quedat en llegir l?entrevista que publica avui El Punt (Mònica Bernabé) a la Presidenta de l?Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva. (segueix…)

L?entrevista (per M. Bernabé)

Marta Selva.:  «El sistema d’atenció a les dones maltractades estava a zero»

Selva, que va rebre desenes de trucades d’entitats de dones perquè no deixés el càrrec amb la crisi de govern, explica per què la Generalitat no va complir els seus compromisos contra la violència masclista en la legislatura passada

-Demà la Generalitat commemora el Dia Internacional de la Dona amb un acte institucional. En l’acte de l’any passat el llavors conseller primer, Josep Bargalló, va anunciar que la llei per a l’eradicació de la violència masclista s’aprovaria el 2006. I vostè hi va afegir que la llei tindria memòria econòmica. L’any 2006 va acabar i no tenim ni llei ni dotació econòmica. Per què?-«El canvi de legislatura va fer que s’alentís el procés d’aquelles lleis que el govern havia d’acabar d’aprovar.»

-Bargalló, però, va dir que el projecte de llei s’aprovaria al maig, i al maig encara no hi havia crisi de govern.-«Dir dates en la tramitació d’una llei que es vol aprovar amb memòria econòmica i que és totalment innovadora en l’àmbit legislatiu català és difícil. Requereix un esforç, no només de consens, sinó de mesurar molt bé totes les conseqüències dels drets reconeguts i de l’obligació de les institucions, ja que compromet molts àmbits de l’administració. La llei està en la fase final. Hi ha pendents alguns elements de tècnica jurídica. No puc donar una data per a la seva aprovació, però hi ha el compromís d’aprovar-la al més ràpidament possible.»

-Vostè també va dir que el govern obriria set centres d’atenció especialitzada per a dones maltractades en la legislatura passada, i només en van obrir dos. Pensaven obrir-los tots en els últims sis mesos de mandat?-«No, volíem obrir-ne cinc en un any. I aquest any està previst completar els set centres que s’havien previst. No es van inaugurar pel mateix motiu, tot i que en alguns casos poden haver-hi hagut raons logístiques. Aquests centres són uns punts de la xarxa del circuit. Han d’estar en relació amb els serveis d’informació i atenció a les dones, i amb les cases d’acollida i pisos pont. Sobretot és important que els serveis d’informació i atenció a les dones, que són municipals, tinguin prou presència al lloc on s’obre un centre especialitzat per així garantir una atenció integral. Un centre no es pot col·locar com un bolet en un lloc si no té una sèrie de recursos planificats i en consonància amb aquesta perspectiva integral.»

-Quan va defensar la creació d’aquests centres, va argumentar que al territori català els serveis d’atenció a les víctimes de violència de gènere no estaven compensats. Per tant, ara la situació d’una dona a les Terres de l’Ebre continua sent la mateixa que fa quatre anys. Què li diria a aquesta dona?-«Aquesta dona de les Terres de l’Ebre, si és una dona que està vinculada a una associació, sap que no ens hem aturat en cap moment. Estem parlant en tot cas d’un màxim d’un any de retard per completar el sistema d’atenció. Un sistema que estava a zero. Amb això no vull dir que no hi haguessin recursos aïllats, però en aquests moments el que estem fent és enxarxar aquests recursos perquè es pugui parlar de xarxa i es pugui donar una detecció precoç. Els centres d’atenció especialitzada han d’estar en consonància amb els centres de salut, el servei d’ensenyament i la policia. Obrir un centre sense que el circuit estigui completat no té sentit.»

-Quan vostè va deixar el càrrec a l’ICD amb la crisi de govern, desenes d’entitats de dones li van trucar perquè no marxés. Quanta gent li ho va demanar?-«Van haver-hi trucades, però no crec que n’hagi de parlar.»?

-Per què va marxar si vostè és independent?-«Perquè crec que era important donar retorn a una mostra de confiança del partit que em va proposar per al càrrec.»?

-Torna amb un govern en què només quatre de les quinze conselleries estan dirigides per dones. Amb quina cara pot anar ara pel món demanant equitat de gènere?-«Penso demanar-ho amb el mateix orgull que en la legislatura passada. La situació en el govern denota la feblesa d’uns mecanismes que encara no estan prou fixats. En el pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de les dones, que nosaltres vam aprovar, proposem clàusules que determinen aquesta equitat de gènere en els nomenaments. I la llei estatal per a la igualtat de dones i homes també fixarà uns barems. A més, la presència de dones en el govern ha d’anar acompanyada de polítiques que incorporin la perspectiva de les dones, i jo crec que, en aquest sentit, des del 2003 la Generalitat dóna proves fefaents que és un compromís de tot el govern. I la prova és la incorporació de la perspectiva de gènere en àmbits tan difícils com ara la llei de mobilitat i la de barris.»

Foto: Marta Selva. Font: Toshiko Sakurai/El Punt

L’ultraconservadora Lliga de les Famílies Poloneses (LPR), actualment membre de la coalició de govern d’aquell país, acaba de proposar que s’introdueixi una esmena a la Constitució polonesa la qual, en cas de ser aprovada, modificaria l’article 38 incorporant-hi la prohibició d’avortar ‘en qualsevol circumstància’. Després d’enunciar aquesta iniciativa, diversos eurodiputats i eurodiputades hem cosignat una carta que hem enviat al govern i al Parlament polonesos, demanant-los que no tingui lloc aquesta modificació ja que suposa una vulneració flagrant dels drets de les dones a decidir. (segueix...)

Si la proposta d’esmena constitucional prospera (calen dos terços del Parlament, la qual cosa ara seria factible donada l’actual correlació de forces manifestament conservadora), es prohibiria el dret a avortar fins i tot a les dones víctimes de violacions o a aquelles dones per a les quals seguir endavant amb l’embaràs comportés un risc pel nadó o per a la mare.

En aquest sentit, els eurodiputats i eurodiputades cosignataries hem manifestat la nostra preocupació i hem demanat al govern polonès que compleixi les conclusions de la Conferència sobre població i desenvolupament del Caire de 1994 i de la Plataforma de Beijin, segons la qual els drets sexuals i reproductius de les dones són drets humans. Així mateix, la proposta de reforma contradiu tambe la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

Foto: manifestació antiavortament a Polònia. Font: BBC

Avui hem debatut i votat un important informe sobre la promoció de la transversalitat de les qüestions de Gènere en el marc de treball parlamentari de totes les comissions. L’informe (el podeu consultar aquí) posa de manifest moltes de les iniciatives que cal prendre per tal que es doni una major coherència entre els discursos i la pràctica, començant per la pròpia casa. En aquest sentit, la meva valoració de l’informe l’he posada de manifest a través del següent comunicat: (segueix…)  

PRESS RELEASE – Strasbourg, 18 January 2007

Gender mainstreaming in the work of the committees in the European Parliament 

The European Parliament today voted on gender mainstreaming in the work of the committees, report by Anna Zaborska. After the vote Raül Romeva, Green/EFA Member in the Committee on Women’s Rights and Gender Equality said. 

Imbalances between men and women are still a feature of all areas of public life. Gender mainstreaming is one of the strategies established in order to remedy this state of affairs.   

Gender mainstreaming involves ensuring that gender perspectives and attention to the goal of gender equality are central to all activities – policy development, research, advocacy/dialogue, legislation, resource allocation, planning, implementation and monitoring of programmes and projects.

Raül Romeva:  I welcome Parliament’s decision to adopt a gender mainstreaming strategy with specific targets in Community policies.

A majority of committees have expressed views in favour and have put gender mainstreaming into practice in their work.

Now it is up to the Committee on Women’s Rights and Gender Equality to lay down practical objectives for implementing a gender mainstreaming strategy in all committee work and establish future political priorities.

Foto: Anna Zaborska. Presidenta de la Comissió Dones i Igualtat d’Oportunitats (FEMM)

Amb motiu del 25N tornem a avaluar els esforços que estem duent a terme per tal de lluitar contra la violència de gènere, o sexista, o masclista, o contra les dones. A aquestes alçades em sembla impropi parlar de violència domèstica malgrat que són molts els mitjans que encara la defineixen en funció del lloc on, de vegades, ni tant sols sempre, té lloc aquesta mena de violència. I és que aquesta rau, fonamentalment, en la distribució de rols que tenim atribuïts en bona part de les nostres societat homes i dones, societats encara, malauradament, androcèntriques. (segueix…)

L’arrel d’aquesta violència segueix essent les continuades discriminacions que pateixen en general les dones pel sol fet de ser dones. La distribució de tasques socials i responsabilitats públiques segueix essent desigual i injusta. Així, per exemple, mentre les dones assumeixen encara la major part de les responsabilitats domèstiques, estan gairebé absents dels àmbits de poder, inclosa la política internacional (veure aquest apunt anterior La dona en la política internacional: molta feina per fer encara, també a Catalunya). Sigui com sigui, en cap cas es pot justificar aquestes desigualtats en base a manca de capacitats, sinó que responen, clarament, a la preeminència de costums, actituds i pràctiques passades de moda i fortament influïdes per la llosa d’un patriarcat caduc.

Són molts els homes (i també les dones) que encara pensen que les dones són dèbils i inferiors i que això justifica que l’home assumeixi un rol dominant en la relació de parella, acudint en ocasions a la força. Un dels primers reptes, per tant, és fer que tothom siguem conscients d’aquesta mena d’indicadors, i que fem que tant víctimes com victimaris, actuals o potencials, els reconeguin, per tal d’evitar que es desencadeni, o que es repeteixi, aquesta mena de violència. I lògicament cal atendre, compensar i ajudar aquelles dones que ja n?han estat víctimes.

Per molt que els esforços per canviar mentalitats són cada vegada més nombrosos (sortosament), canviar actituds no és una tasca senzilla, i lògicament reclama de mesures de naturalesa molt diversa (culturals, educatives, polítiques, socials, econòmiques, policials, etc…). Així mateix, cal ser conscients que algunes d’aquestes mesures són per assolir resultats en el curt termini mentre que d’altres només mostraran resultats a mig i llarg termini. Tanmateix, totes són mesures necessàries, per bé que insuficients.

Per altra banda, aquest es un tema que cada vegada més te una dimensió europea. Al Parlament Europeu vàrem tenir ocasió d’afrontar-lo ara fa unes setmanes (en vaig parlar en aquest apunt DAPHNE IIIIII: recursos europeus per a combatre la Violència Masclista o de Gènere), i avui ens reunim a Madrid membres de les Comissions d’Igualtat de diversos parlaments, juntament amb ministres, activistes i representants de NNUU contra aquesta violència, en el marc de la Conferència de llançament de la "Campanya del Consell d’Europa per a combatre la violència contra les dones, inclosa la violència domèstica". I és que el Consell d’Europa està impulsant una interessant, i oportuna, campanya contra aquesta violència que implica tots els parlaments europeus. Entre d’altres iniciatives, el Consell d’Europa ha publicat un Manual per a parlamentaris/es: Handbook for parliamentarians. Parliaments united in combating domesting violence against women (el trobareu aquí).

La lluita en favor de la igualtat no pot ser una lluita d’un dia. O la integrem en el nostre dia a dia, en tots els àmbits, també el parlamentari, o sempre arribarem tard a eradicar la violència contra les dones, tal i com va succeir ahir amb Concepción Pérez, morta a ganivetades, a Sevilla, suposadament pel seu marit, i a 61 dones més en el que portem d’any. I seguim sumant.

Foto: campanya del Consell d’Europa

Dijous vàrem aprovar al Parlament Europeu un informe d?aquells que en general solen passar desapercebuts però que té una enorme transcendència. Es tracta de l?informe ?La dona en la política internacional? del qual n?era ponent l?Eurodiputada socialista portuguesa Ana Gomes. En tant que ponent a l?ombra pel meu grup vaig tenir l?oportunitat de seguir-lo de prop des que l?informe va començar el seu procés a la Comissió de Dones i Igualtat d?oportunitats (FEMM) i ja llavors vàrem constatar la importància del mateix, sobretot en veure (segueix…)

la gran mobilització dins les files del PP, i especialment de la delegació espanyola. Malauradament aquesta pressió conservadora es va fer sentir tant en Comissió com en la plenària. Així, per exemple, el PPE va aconseguir amb el suport d?ALDE que s?aprovessin algunes de les seves esmenes en què, entre d?altres aspectes, s?aigualien o fins i tot eliminaven conceptes om la paritat i la igualtat d?oportunitats a partir de polítiques actives de conciliació de vida familiar i professional per ambdós sexes. Tanmateix, tal i com es pot comprovar aquí, el text manté encara força dades i propostes del tot rellevants i que haurien de servir per marcar les polítiques nacionals i internacionals actuals, inclosa la les institucions europees, les Nacions Unides o els diferents governs, inclòs el de la Generalitat de Catalunya d?imminent conformació.

Val a dir, però, que si bé el govern de Rodríguez Zapatero ha estat considerat a escala internacional un exemple en aquest sentit, no es pot dir el mateix del govern de Maragall, la qual cosa sembla que no millorarà massa amb el govern Montilla.

Així, malgrat que és un fet que a Catalunya alguns partits posen més interès que d?altres en la promoció de la igualtat entre gèneres tant en el discurs com en la pràctica, cal fer una autocrítica global i, per la part que ens toca a alguns, especialment pel què fa al nou Govern d?Entesa Catalana de Progrés, ja que ni en el procés de negociació del mateix, ni tampoc en el que sembla que acabarà essent l?executiu final, s?ha respectat aquest principi, almenys en les primeres files. Aquesta crítica, d?altra banda, cal ampliar-la al Parlament de Catalunya en la seva globalitat, ja que entre els 7 integrants de la Mesa només hi ha una dona (Lídia Santos, del PSC).

En definitiva, que encara tenim molta feina per fer, començant per casa nostra.

Adjunto a continuació alguns dels considerants i dels articles més rellevants del text finalment adoptat:

Considerants (selecció):

D.  Considerando que la situación de las mujeres en la política internacional depende en primer lugar de la situación de las mujeres en el plano nacional y de las estrategias para el avance de la mujer que se pongan en marcha a escala nacional,

F.  Considerando que, de los 191 países que son actualmente miembros de las Naciones Unidas, sólo 47 son firmantes y 115 son partes de la Convención sobre los derechos políticos de las mujeres de 1952 y que, a resultas de ello, las mujeres no pueden ejercer plenamente sus derechos políticos y están excluidas de la participación en elecciones o del desempeño de cargos públicos en una serie de países,

J.  Considerando que, pese a la legislación comunitaria y nacional que se ha promulgado en los últimos 30 años, la brecha salarial de género que persiste en la UEUE alcanza un promedio del 15 % para empleos de valor equivalente,

M.  Considerando el papel fundamental que desempeñan los partidos políticos a la hora de impedir o de fomentar el aumento de la representación femenina en la política mediante diversos procedimientos; observando que cada vez hay más partidos políticos que afirman tener un equilibrio de género en el conjunto de su militancia y que al mismo tiempo ello apenas se refleja en los niveles superiores de los partidos políticos, yaya que a escala mundial sólo el 11 % de sus dirigentes son mujeres,

Articles (selecció):

3.  Congratula a los Jefes de Gobierno que han utilizado criterios objetivos y no discriminatorios para la selección de los miembros de sus gobiernos;

4.  Lamenta profundamente que, a pesar del gran número de declaraciones políticas y recomendaciones, de programas de acciones adoptados a escala mundial y de legislación específica aprobada a escala nacional, aún persista la desigualdad y la discriminación por motivos de género, así como la escasa representación de las mujeres en la política, en Europa y en todo el mundo; señala, en particular, que el porcentaje de diputadas al Parlamento Europeo oscila entre el 58 % y el 0 % según los Estados miembros (con una media ligeramente superior al 30 %) y que el porcentaje de mujeres que integran los Parlamentos nacionales de los Estados miembros oscila entre el 45 % y el 9 %;

5.  Llama la atención sobre el hecho de que la escasa participación de las mujeres en los centros de toma de decisión y de gobernanza suele estar vinculada a las dificultades de conciliación de la vida familiar y profesional, al reparto desigual de las responsabilidades familiares y a la discriminación en el empleo y en la formación profesional;

11.  Alienta al Secretario General de las Naciones Unidas a nombrar más mujeres en los puestos de representantes especiales y personales y de asesores personales y especiales del Secretario General de las Naciones Unidas; subraya que convendría que los Estados miembros de la organización propusieran nombres tanto de candidatas como de candidatos cuando el Secretario General de las Naciones Unidas examine las candidaturas para cubrir estos puestos de alto nivel;

12.  Alienta a las delegaciones del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas a incluir mujeres en todas las misiones de mantenimiento de la paz, de resolución de conflictos o de consolidación de la paz para garantizar que se respeta el enfoque de género, así como a mantener reuniones con las organizaciones de mujeres a escala local durante las visitas a las áreas de conflicto;

15.  Deplora que en la actualidad haya tan sólo una mujer en funciones de Representante Personal del Alto Representante de la Política Exterior y de Seguridad Común (PESC) de los 14 puestos de Representante, Representante Personal, Enviado Especial o Coordinador Especial⁽⁹⁾ ; insta al Alto Representante de la UEUE para la PESC a que nombre a más mujeres para cubrir los puestos de Representante Especial del Secretario General, Representante o Enviado Especial; insta al Alto Representante para la PESC a que pida a los Estados miembros que presenten nombres tanto de candidatas como de candidatos para cubrir tales puestos de alto nivel;

18.  Acoge con satisfacción el elevado número de comisarias en la Comisión del Presidente Barroso, pero lamenta que no se haya logrado la plena paridad a nivel de Comisarios, a fin de que sirva de ejemplo en Europa y en el mundo entero;

20.  Acoge con satisfacción la próxima creación del Instituto Europeo para la Igualdad de Género, que debería tomar la iniciativa de promover una mayor representación de las mujeres en la política internacional;

22.  Lamenta que sólo 7 de las 107 delegaciones y oficinas de la Comisión en terceros países cuenten con mujeres en el puesto de jefe de delegación, e insta a la Comisión a nombrar a más mujeres para ocupar cargos de alto nivel en las delegaciones exteriores;

40.  Insta a los partidos políticos de Europa a que promuevan una participación equilibrada de ambos sexos en sus listas de candidatos;

41.  Insta a los partidos políticos europeos a eliminar todas las barreras que, de forma directa o indirecta, resulten discriminatorias para la participación de las mujeres, con vistas a garantizar que estas últimas gozan del derecho a participar plenamente en todos los niveles de toma de decisiones en la totalidad de las estructuras de elaboración de las políticas internas y procesos de nombramiento, así como en la designación de los líderes de los partidos políticos, en pie de igualdad con los hombres;

Foto: Lady Astor, primera dona britànica a ocupar un escó de diputada a la Cambra dels Comuns (any 1919). Font: BBC

Avui debatim (i votem) l’Informe Gröner sobre ‘Lluita contra la violència (Daphne III) (2007-2013). La proposta del Parlament Europeu reclama, entre d’altres coses, que s’elevi a 115.87 milions d’Euros la quantitat que s’hi destini, i reclama una legislació europea al respecte (NOTA: finalment, durant la votació s’ha aprovat una esmena de la GUE elevant aquesta quantitat a 225M). DAPHNE serveix per finançar accions per combatre tots els tipus de violència contra infants, joves i dones a Europa, i per afrontar els diferents aspectes del fenomen (violència dins la familia, violència  a les escoles, violència al treball, explotació sexual forçada, mutilació genital, repercussions en salut, tràfec d’éssers humans,…).  La lluita contra la violència en totes les seves formes (sexual, física i psicològica), tant si ocorre en l’àmbit privat com en el públic, inclou (segueix…):

suport per a víctimes i grups de risc (infants, joves i dones), suport per a ONG i d’altres organitzacions actives en aquest terreny; difusió dels resultats obtinguts amb els dos Daphne anteriors, inclosa la seva adaptació, transferència i ús per part d’altres beneficiaris o d’altres àrees geogràfiques; i identificació de les accions que contribueixin a un tractament positiu de la població en risc.

Vull recordar, per altra banda, que el Comissari Frattini ha estat severament criticat per part del Parlament Europeu per fer una proposta conjunta per a DAPHNE (violència) i DRUGS (drogues). De fet, la proposta de la Comissió només preveu destinar 138.2 milions d’Euros, però pels dos programs en conjunt (mentre que nosaltres reclamem que, només per a Daphne, calen almenys 115.87milions d’Euros). Entenem, la majoria de grups, que es tracta de dues qüestions que cal tractar de manera separada, amb recursos propis i accions concretes específiques per a cada un dels àmbits. Així, al Parlament Europeu hem optat per fer-ne dos informe separats: un, liderat per FEMM (Comitè de Dones i Igualtat d’Oportunitst) per a DAPHNE III, i l’altre, liderat per LIBE (Comitè de Llibertats) per a DRUGS.

Adjunto també la meva intervenció en el debat d’aquest matí:

"Hace un año y medio, España se situó en la vanguardia europea en cuanto a la lucha contra la violencia machista o de género, al aprobar una Ley Integral contra dicha Violencia. No obstante, el balance de este año, en el que ya contamos 51 víctimas mortales por este motivo, no permite en absoluto grandes satisfacciones.

La ley era necesaria, sin duda, pero desgraciadamente, como podemos constatar, no basta con una ley. Las esencias de este tipo de violencia se encuentran enraizadas en lo más hondo de las mentes y las culturas que la sufren. Y no basta un año, ni un papel, para que esto cambie.

Por ello DAPHNE, cuyo objetivo es combatir todo tipo de violencia contra menores y mujeres, supone una herramienta clave a la que no podemos ni debemos renunciar. Son muchas las formas de violencia contra las mujeres que hay que combatir: tráfico de personas, agresiones físicas y psicológicas, prácticas como la ablación de clítoris, o la feminización de la pobreza, entre otras.

Todas reclaman urgencia y recursos, que por muchos que sean, siempre serán pocos.

Y por ello debemos reclamar, una vez más, a los gobiernos que despierten de su letargo europeo. Que entiendan que no es posible hacer más cosas con menos dinero. Y que en el tema de la violencia en general, y de la violencia machista o de género en particular, no podemos reclamar grandes acciones sino proporcionamos a la vez los medios y los recursos.

Dotar DAPHNE de recursos y de relevancia política no es un mero trámite burocrático. Su objetivo final, no lo olvidemos, consiste en salvar vidas. Y aunque, como ocurre con la ley española contra la violencia de Género, no sea suficiente, es imprescindible."

Font foto: BBC

NOTA FINAL: Resum votació plenària de dimarts aquí.

Avui debatim i votem un informe clau en relació a la situació de les dones en conflictes armats, tant en quant a la malaurada condició de víctimes que pateixen, de manera particular, pel sol fet de ser dones, com també perque són clarament un actor clau en la promoció i construcció de la pau.

L’informe elaborat per la diputada francesa del PSE, Veronique de Keyser, va ser discutit fa unes setmanes a la comissió de Dones i Igualtat d’oportunitats (FEMM), on va ser millorat considerablement ja que la versió inicial era bàsicament un text amb molt bones intencions, però poques propostes concretes. El resultat del debat a FEMM, que és el que avui es porta a plenària, és també el resultat d’un treball que hem dut a terme alguns grups en connivència amb nombroses organitzacions de dones actives en la qüestió del paper de les dones en conflictes armats. (segueix…)

L’informe, finalment, planteja els principals problemes que pateixen les dones com a víctimes específiques en contextos de guerra, el paper de les dones com a vectors de pau, el paper de les dones com a vectors de guerra (condemnem per exemple l’apologia del martiri i els suicidis ofensius), i finalment fa unes recomanacions al Consell, a la Comissió i als Estats membres. El text complert es pot consultar aquí.

Adjunto també la meva intervenció en plenària, en tant que ponent a l’ombra per a la redacció de l’informe: 

"La importancia de este informe es doble: destaca la enorme y grave situación que sufren las mujeres como víctimas en los conflictos armados, pero señala también el papel, fundamental y muchas veces exclusivo, que las mujeres pueden jugar en los procesos de paz y en la fase de rehabilitación posbélica.

De hecho, este informe, por el que felicito a la ponente, también por su sensibilidad a la hora de aceptar muchas de nuestras enmiendas, va más allá de lo establecido tanto en la resolución 1325 (2000) de Naciones Unidas, sobre Mujeres, y Seguridad, así como del Boletín de la Secretaría General de Naciones Unidas sobre medidas de protección contra la violencia y explotación sexual. Por ejemplo: establece la importancia del acceso a servicios de salud  reproductiva, especialmente en contextos de guerra y de posguerra, y más particularmente en los campos de refugiados; enfatiza la necesidad de hacer frente a la violencia contra las mujeres; exige que se consideren crímenes de guerra y crímenes contra la humanidad los actos de violencia sexual tales como la violación, la esclavitud sexual, el embarazo forzado, la prostitución forzada, la esterilización forzada, entre otras prácticas, y reclama que las mujeres víctimas de estas prácticas puedan apelar directamente  ante las instancias judiciales internacionales.

Sin embargo, es también necesario destacar el papel fundamental que juegan las mujeres en la construcción de la paz, y por ello reclamamos de la Comisión y el Consejo, así como de los Estados miembros implicados en la gestión de conflictos, una mayor sensibilidad a la hora de garantizar la asistencia técnica y financiera necesaria para promover programas que permitan a las mujeres ser actores con voz propia en dichos procesos, tal y como, entre otras, han solicitado grupos de mujeres kosovares, quienes reclaman ser incluidas en la delegación negociadora que, por ahora, sólo cuenta con siete hombres.

Pero además solicitamos también que las misiones internacionales, sean de carácter civil o militar, tengan muy presente el enfoque de género en su práctica sobre el terreno, y que se castigue duramente a quienes formando parte de dichas misiones abusan de su estatus e impunidad, y cometen, como lamentablemente hemos visto en varias ocasiones, actos degradantes o violaciones  contra mujeres y niñas."

Avui es debat al Parlament Europeu, i demà es vota (veure més avall en aquesta entrada nota actualització després vot) l’informe anual sobre Drets Humans (enguany informe Howitt). En tant que coordinador de Drets Humans del grup Verds/ALE, i membre de la Comissió de Dones i Igualtat d’oportunitats (FEMM) he seguit l’elaboració de l’informe del qual he de destacar la voluntat de cooperació mostrada pel ponent, Richard Howitt (PSE, Britànic).

En el procés d’elaboració de l’informe hi ha hagut diversos punts de controvèrsia com el paper que ha de jugar el Parlament Europeu en l’establiment i avaluació de les polítiques de la UE desde la perspectiva de Drets Humans, els canvis de la antiga Comissió de Drets Humans de Nacions Unides (avui Consell), la importància de fer complir la clàusula democràtica inclosa en els acords d’associació o la situació especialment sensible d’alguns països i que ens porten al Parlament Europeu a tenir debats apassionats a partir de postures diferents, quan no divergents, com és, per exemple, els casos de Colòmbia o d’Orient Mitjà. Trobareu la meva intervenció d’aquesta tarda aqui. (NOTA ACTUALITZACIÓ EL 18 DE MAIG: resultats i valoracions generals després de la votació) (…)

El text que va ser aprovat en Comissió Afers Exteriors (AFET) es pot consultar al lloc web del Parlament Europeu, a l’espera de les esmenes que demà dia 18 s’hi incorporin en la votació.

Per altra banda, ara fa unes setmanes vàrem organitzar al Parlament Europeu (en la seva seu a Brussel.les) una audiència sobre els feminicidis a Amèrica Central i Mèxic, amb un important èxit d’assistència, i amb el compromís de fer pressió per tal d’incorporar a l’agenda política bilateral UE-Amèrica Llatina el tema de la lluita contra el feminicidi i la impunitat.

En un article que el passat abril vàrem publicar conjuntament Elena Valenciano (PSE) i jo mateix, ambdós impulsors de la trobada/seminari, expliquem la situació i els reptes per a la UE en aquest tema.