Raül Romeva i Rueda

Algunes diputades i diputats del Grup Verds/ALE vàrem organitzar ahir un debat per avaluar la situació actual dels drets les dones en la UE, així com per establir els principals reptes de futur i les vies per assolir-los. A banda de l’alta qualitat de les ponents vull destacar l’enorme valor afegit que va suposar la presència, més que activa, d’un grup de dones catalanes vinculades a Dones amb Iniciativa, encapçalades per la seva Presidenta, Mercè Claramunt. Les ponències, així com el debat posterior, van permetre dibuixar un mapa de la situació actual assenyalant els principals èxits, però també les encara moltes mancances. Especialment significativa va ser la intervenció de Georgia Tsaklanganos (de l’European Women’s Lobby) qui va el.laborar un quadre de la situació posant l’accent sobre les enormes diferències entre la igualtat de jure i la de facto. (segueix…) 

Entre d’altres, va subratllar com, malgrat els inqüestionables avenços legislatius, en realitat persisteixen enormes buits (de fet discriminacions) que tenen a veure amb els sous, el repartiment el temps de treball, la representació institucional i política, les pensions, l’assumpció de tasques de cura, pobresa, …

Tsklanganos assenyalava, a més, que entre els motius que expliquen aquesta diferencia entre la igualtat normativa (de jure) i la real (de facto) cal dedicar especial atenció als encara persistents estereotips. La frase: ‘Un home amb poder és sexy, mentre que una dona sexy és una dona amb poder’, resumeix prou bé un dels estereotips més extesos, i contra els quals cal lluitar si es vol que les normes i lleis relatives a promoure la igualtat en quant a drets i oportunitats siguin creïbles i aplicades.

La resta de ponències van afrontar la qüestió des de diferents flancs, però amb alguns eixos comuns en el discurs, com per exemple la necessitat de promoure la paritat, no només en tant que instrument, sinó com a valor en sí mateix, o el fet de constatar com en la dura marató de la vida, les dones comencen la cursa amb una motxilla carregada de responsabilitats que els homes no solen tenir, per la qual cosa és fàcil constatar com els homes poden dedicar-se més als seus projectes vitals que no pas les dones. Aquesta metàfora va donar força joc a l´hora de posar de manifest la necessitat de repartir les càrregues. I és que difícilment tindran èxit les polítiques que promouen la incorporació de les dones en el mercat laboral, si no hi ha, simultàniament, una major implicació dels homes en les tasques relacionades amb l’esfera privada (les quals encara, majoritàriament, recau sobre les espatlles de les dones), Per altra banda, afegeixo aquí que repartir les càrregues no és només una qüestió de justícia, sinó que, a més a més, sempre és més divertit fer els 42,195 metres de la marató acompanyat que sol. En altres paraules, compartir la cura pels fills o filles, per exemple, no ha de ser una percebut com una càrrega, sinó com una magnífica oportunitat que, a més a més, resulta extraordinàriament enriquidora i divertida.

Pel què fa a les propostes, en van sortir moltes: algunes relacionades tant amb l’àmbit legislatiu, especialment europeu, això és, en relació a properes Directives -Lleis europees- o a la simple harmonització de les lleis dels estats membres (cal destacar aquí la intervenció del subcap de la Unitat per a la Igualtat de la Comissió Europea, Fernando Pereira, qui va enunciar que el proper 18 de juliol la Comissió presentarà una Comunicació sobre l’anomenat ‘quadre de remuneracions’); d’altres destinades a les institucions i als mateixos partits polítics (Marta Martínez, secretària d’organització de Dones amb Iniciativa i responsable de l’EGGO) o de les organitzacions sindicals (Catalene Passchier, de la Confederació Europea de Sindicats). Finalment, va tenir especial protagonisme la reflexió al voltant de la maternitat/paternitat, tant pel què fa al marc ideològic com pel què fa a les situacions concretes de diversos països de la UE. 

La conclusió del debat, com en tant d’altres casos, és que es tracta d’un debat inconclús. O, com deia també Georgia Tsaklanganos: ‘Em faré post-feminista el dia que la societat esdevingui post-patriarcal’.

Font foto: Grup Verds/ALE