Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Gènere i igualtat d'oportunitats

Pares corresponsables? qüestió de compromís … i de Directiva

1

Aquesta tarda votem la postura de la Comissió de Drets de les Dones en relació a la Directiva sobre Permís de Maternitat (compte a no confondre amb la Directiva sobre Permís Parental, que és una altra, i que segons la Comissió se’ns presentarà aviat per valorar-la). És un dels temes que la passada legislatura va quedar penjat degut al bloqueig que per sorpresa van fer al darrer minut el PPE i ALDE, impedint-ne la votació en la darrera sessió plenària de la legislatura. Hem reprès la feina, i la ponent, Edite Estrela, ha hagut de recomposar els acords de compromís. En tant que Ponent a l’ombra pel meu Grup, he seguit el tema amb detall. Dues qüestions susciten interessants debats i controvèrsies: la duració del Permís (actualment 16 setmanes, la Comissió proposa ampliar a 18, diversos grups al PE demanem que siguin, com a mínim, 20, tot i que personalment defenso les 24 setmanes, tal i com demana l’OMS), i la inclusió del Permís de Paternitat de forma complementària amb el de la mare, de dues setmanes (mínim).

Precisament en relació a aquesta segona qüestió alguns diputats i diputades del Grup Verds/ALE hem organitzat per avui una acció directa en favor que els pares assumeixin la seva corresponsabilitat en la cura dels infants acabats de néixer:

Do you think fathers in the EU should be guaranteed at least two weeks, fully paid paternity leave?

The Greens/EFA Group is calling for fathers who support this improvement in paternity leave rights to show their support – together with their babies or small children – at a crucial committee vote at the European Parliament in Brusselson Tuesday, 23 February at 15:00. This is when Parliament’s FEMM committee (for gender equality and women’s rights) will be voting on the Estrela report on pregnant workers, maternity and paternity leave.

The Greens/EFA Group supports the Socialist rapporteur Edith Estrela in her call for two weeks fully paid paternity leave. MEPs from several other political groups are opposed to including these rights in this legislation.

With the action at the committee we want to show that there are real live fathers and babies who care about the outcome of the vote. T-shirts and balloons will be provided to help get the message across. Together, we can help win this victory for fathers and their children!

When: Tuesday 23 February at 14:15 till 15:15

Where: European Parliament, Brussels (Altiero Spinelli building)

14:15   Fathers, mothers, and children assemble in meeting room 3M004
14:45   Distribute balloons in front of committee room 3E2
15:00   Group photo shooting for press in front of committee room 3E2

Foto: Parker. Font: www.cartoonstock.com 

Igualtat/gènere: al PE s’imposa el sentit comú front a la rància discriminació sense lògica ni sentit

0

Una altra de les votacions estelars d’avui ha estat l’Informe sobre Igualtat d’oportunitats entre Dones i Homes. La votació ha estat ajustada entre una coalició de facto ALDE-Verds/ALE-S&D-GUE contra la vessant més conservadora de l’eurocambra (PPE-ECR-EDF). Hem guanyat esmenes importantíssimes relatives al dret de les dones a decidir sobre la seva sexualitat i sobre aturar voluntàriament un embaràs, a la responsabilitat que han d’assumir els pares en la cura dels infants acabats de néixer, a la importància d’analitzar la crisi econòmica i financera amb una perspectiva de gènere, o a la urgència d’acabar amb les diferències salarials que sovint discriminen les dones en relació als homes, entre d’altres. Ho explico en la següent nota:

 

PRESS RELEASE – Strasbourg, 10 February 2010

Gender equality

EU Parliament issues call for action to Commission and Member States


Today the European Parliament plenary adopted a progressive report on the EU’s challenges in the field of equality between women and men. Dutch MEP, Marjie Cornelissen, and Catalan Green MEP, Raül Romeva (ICV), both members of the Women’s Rights and Gender Equality, commented:

“We welcome that the European Parliament has adopted a progressive report on gender equality. It is now up to the Commission and Member States to take on the challenges and turn well-intentioned words into concrete action.

The European Parliament has recognised the gender aspects of the economic and financial crisis. In reporting on the crisis, most attention was placed on redundancies in the industrial sectors that are predominately occupied by men. Too little attention is paid to the special ways in which women are affected. Gender aspects must be considered in European, national and international recovery plans – as well as in the EU’s new economic strategy for 2020.”

“On its first day in office the EU Commission now has a comprehensive and important ‘to do’ list with Parliament’s requests for equality between women and men in the EU. Despite 35 years of EU legislation there has been virtually no progress made with regard to the implementation of the principle of equal pay for work of equal value: the gender pay gap is still 17.4% on average in the EU, with highest rates at 35%. Parliament’s demand for the revision of Equal Pay Directive has been constantly and stubbornly ignored by the EU Commission.”

“Parliament acknowledged the need for EU legislation on paternity leave. This is an important step for better division of caring responsibilities between women and men.  The Greens are delighted that the Parliament has agreed that women must have access to contraception and abortion. Women should have control over their sexual and reproductive rights.”

Font foto: COE

Crisi i gènere (III): Un Green New Deal amb perspectiva de gènere / Crisis and Gender (III): A Green New Deal with a Gender Perspective

2

En el marc de l’el.laboració de l’informe que estic preparant per a la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat (FEM) sobre Crisi i gènere, i tenint en compte que, per a mi, la sortida a l’actual combinació de crisis (econòmica, ambiental, social, institucional, financera, …) passa per apostar de manera clara i convincent per un Green New Deal, he volgut fer una reflexió prèvia en clau ‘Gènere i Green New Deal’. Efectivament, el Green New Deal ha esdevingut una mena de fórmula màgica que aspira a resoldre tots els problemes. El risc, però, és que de vegades els termes i els conceptes acaben essent víctimes del seu èxit i correm el risc de perdre de vista no només els seus orígens, sinó l’essència, dels mateixos. Ara que tothom, o gairebé tothom, parla de Green New Deal, és bo recordar com i per què va néixer aquest concepte i, especialment, què implica el seu ús, ambientalment, social, política i econòmica. Per altra banda, és bo entendre que apostar, com toca fer, per mesures marca ‘Green New Deal’, ens obliga a no perdre de vista tampoc altres ‘marques’, també molt necessàries, com la lluita per la igualtat d’oportunitats. En concret, la reflexió que adjunto a continuació, per a la qual he comptat amb la inestimable col.laboració de la meva col.laboradora Elisabeth Horstkötter, preten posar de manifest i corregir, en la mesura de les meves possibilitats, alguns d’aquests dèficits:

WORKING DOCUMENT: Gender aspects of the Green New Deal                       

 

The Green New Deal sets out a new direction for Europe and implies massive investment in education, science and research in green, future-oriented technologies in order to put Europe at the forefront of a global economic revolution[1].

 

The concept is very challenging but a key piece of the puzzle is missing – the gender aspect.

 

Green jobs = good for the environment, bad for women?

 

Initially the Green New Deal was perceived as a tool to get out of the triple crisis (economic recession, social injustice and the ecological crisis)[2] but it has evolved rapidly. Green Group debates now feature the Green New Deal within the context of a much broader scope including social, employment and regional policies.

 

In terms of jobs, the ecological conversion of the economy and the transition from so-called ‘sunset industries’ to low-carbon economy will create a huge demand for workers in skilled trades or professions. Filling the green collar jobs will require adequate training programs, re-training and education programmes.

 

Yet looking at the huge amount of studies available we discover that green jobs are almost entirely male dominated, especially in the alternative energy area. Women are strongly under-represented in the renewable sector and especially in science and technology-intensive jobs’[3].

 

A fair, just and equitable Green New Deal cannot afford women’s exclusion from the transition to the green economy, i.e. certain trades and professions, training and re-training. The EU Commission also recognised that ‘we need women in exactly the same sort of jobs as men’[4]. Thus without a focused effort, women will be chronically under-represented in or even excluded from the green economy and green collar jobs.

 

Women’s talent will boost the Green New Deal

 

Taking the Green European Manifesto seriously (investment in education, science, research) and being aware of the gender segregation in the labour market we cannot restrict the Green New Deal simply to the old vision of green collar jobs. It goes much further and covers a vast range of issues (education, services, health etc).

 

There are additionally two fundamental arguments of which the first is a question of principle: as equality between citizens is one of the Union’s fundamental values, men and women with equal skills should have equal access to all jobs, in the private and public sector alike. The second argument is very pragmatic: women’s potential is indispensible for the Green New Deal. Europe can no longer afford to neglect its female human resources by treating women as a back-up plan to boost the workforce only when economic conditions dictate the demand.

 

On average, 80.8% of young women (20-24) reached at least upper secondary school in the EU 27, compared to only 75.4% of young men. Women represent as much as 59% of university graduates. However, study fields continue to be greatly segmented with a low presence of women in computing, engineering and physics.

 

Women represent around 60% of tertiary graduates in law and in business and administration and are highly over-represented in journalism and information; humanities; health and welfare; education science[5].

 

Up to now barriers prevent women from using their full potential and gaining access to jobs and positions for which they are qualified. One of the main barriers to women’s employment and career advancement is the difficulty of balancing work and family life because women are still considered as those primarily responsible for looking after children and other dependents.

 

Ecological transformation meets work-life balance

 

In our recent discussions the Green New Deal developed towards a more comprehensive ‘blueprint’ for a new society with new social, human values and different regulatory modes[6].  

 

Moving along this path we will discover that the Green New Deal provides us with the unique possibility of tying together the ecological modernisation of European societies with better work-life balance in which men and women equally share responsibilities in public and private domains, in economic political and family life.

 

Issues of reproductive work, care and social work have not been addressed properly in the Green New Deal. The ecological transformation of society, care policies and the provision of care services are intrinsically related to the GND and consequently to the achievement of equality between women and men.

 

In this sense we follow the UN approach that “the significance of care is part of the fabric of society and integral to social development. To overcome the gender bias that is deeply entrenched in systems of social protection and to make citizenship truly inclusive, care must become a dimension of citizenship with right that are equal to those that are attached to employment”[7].

 

Equality between men and women is therefore a Green New Deal topic in both social and political spheres. The current debate shows that we still have a long way to go to change attitudes. We will only achieve equality when we adopt adequate measures to prevent women from facing discrimination in society and the workplace – measures that also succeed in men taking up their share of domestic responsibilities.

 

 

 


[1] European Greens, A Green New Deal for Europe. Manifesto for the European Election Campaign 2009

[2]  Green New Deal Working Group, notes taken during the meeting 15 July 2009 in Strx

[3] Renner, Michael; Sweeney, Sean; Kubit, Jill  (2008): Green Jobs towards decent work in a sustainable, low-carbon world, Nairobi, page 309

[4] New Europe, Green Economy, Green Jobs, Interview with Nikolaus G. van der Pas, Director General 16 June 2008

[5] European Commission,  Equality between women and men 2009, COM(2009) 77 final), page 3

[6] Green New Deal WG, Strx 15 July 2009, invitation

[7] UN, Research Institute for Soc Development: The Political and Social Economy of Care in a Development Context. Conceptual Issues, Research and Questions and Policy Option, Paper no. 3,

Font foto: Desconeguda

Aído, Ministra europea contra els estereotips

1

Poc a poc van passant els i les diferents Ministres per les Comissions parlamentàries que els concerneix per explicar el programa específic en les seves àrees per als propers sis mesos.

Ahir va començar la seva particular visita la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, qui va comparèixer davant la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat del Parlament Europeu.

Ho va fer força bé, tot i que cal reconèixer que, de la llista de Ministres que passarà, és de les que pot venir amb la tranquil.litat i la seguretat que serà més aviat poc criticada. És evident que pocs països poden donar lliçons al Govern espanyol en temes d’Igualtat. Si bé en alguns debats a escala estatal sóc una mica crític, és evident que a escala europea, i tenint en compte com està el pati, hem de fer pinya aquelles i aquells qui defensem la Igualtat com a Política, amb majúscules.

Aído va parlar de la Directiva sobre Permís de Maternitat (estancada ara per què el PPE i ALDE la van tombar el passat mandat, i especialment per què, sobretot el PP, s’oposa a reconèixer el dret i l’obligació dels pares a assumir les seves obligacions en els primers dies de vida del nadó), de la Directiva sobre Igualtat de tracte (de la qual sóc ponent per al PE, i que es troba encallada al Consell per què alguns països, sobretot Alemanya, s’oposen a considerar perseguibles algunes discriminacions), de la necessitat d’acabar amb les diferències salarials entre Dones i Homes, de l’Observatori de Violència de Gènere, de la perspectiva de gènere en la gestió de la crisi, etc…

De fet, potser és en aquest darrer aspecte, la perspectiva de gènere en la gestió/sortida de la crisi, on vaig trobar a faltar propostes concretes. En tant que ponent de la Comissió de Drets de les Dones per a la qüestió, li vaig demanar de quina manera pensava la Presidència espanyola aportar aquesta perspectiva de gènere en la reactivació de l’economia tenint en compte que els sectors sobre els quals s’està volent fonamentar aquesta recuperació són, fonamentalment, masculinitzats.
No vàrem concretar res. Confio que podrem fer-ho més endavant.

L’anècdota de la compareixença la va protagonitzar el seu col.lega de Grup, el diputat socialista belga Marc Tarabella, un dels pocs homes que forma part de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat. Malgrat que la Ministra va argumentar, crec que molt encertadament, el fet que els estereotips negatius continuen condicionant el progrés professional de les dones, el diputat Tarabella li va espetar, en l’encapçalament de la seva pregunta el següent: ‘Fins avui pensava que la Bella de Càdiz (en referència a l’opereta de Francis López) era un personatge imaginari, però ara veig que existeix i, a més, se li pot fer preguntes’.
El comentari, per molt que fos benintencionat, que no ho dubto, no va ser ben rebut per moltes i molts dels qui erem allà. Era, simplement, un comentari inadequat. La Ministra va tenir la cintura de referir-s’hi amb un: ‘no aprofundiré en el seu comentari inicial, ho prendré com un compliment i prou‘.

I és que, malauradament, em temo que el tema dels estereotips segueix essent la gran xacra a combatre, una altra prioritat per a la Presidència espanyola de la UE que haurà d’afrontar en la reunió prevista pel 31 de maig, a Madrid, precisament dedicada a l’eradicació dels estereotips negatius de dones que apareixen als mitjans de comunicació.

Segueixen les compareixences: avui amb Rubalcaba, Corbacho i Caamaño.

 

Foto: La Ministra Aído durant la seva compareixença. Font: Presidència espanyola

Crisi i gènere (II) / Crisis and Gender (II)

9

En el marc de l’informe que estic preparant
per al Parlament Europeu en relació a Crisi i Gènere, estic consultant una sèrie
de documents que, per ells mateixos, em semblen prou importants. A hores d’ara
no es tracta d’inventar res, em sembla, sinó de posar en pràctica moltes de les
coses que nombrosos grups d’experts i expertes ja han proposat. Aquesta és la
meva feina. Així doncs, en aquest procés, em sembla interessant compartir amb
vosaltres algunes d’aquestes idees i publicacions, com les que podeu trobar,
per exemple, al lloc web de Women Watch: Information and Resources on
Gender Equality and Women Empowerment, vinculat a les Nacions Unides
.

Considero particularment interessants les dues reflexions següents, les quals posen molt bé de manifest l’amplitud del problema:

“The financial crisis is expected to have
serious, widespread impacts on the real economy and particularly on the lives
of people already in poverty. Historically, economic recessions have placed a
disproportionate burden on women. Women are more likely than men to be in
vulnerable jobs, to be under-employed or without a job, to lack social
protection, and to have limited access to and control over economic and
financial resources. Policy responses to the financial crisis must take gender
equality perspectives into account to ensure, for example, that women as well
as men can benefit from employment creation and investments in social
infrastructure.

Sha Zukang,
Under-Secretary-General for Economic and Social Affairs

 

“The scale and impact of the current
crisis is still largely unknown, but it is expected that women and girls in
both developed and developing countries will be particularly affected by job
cuts, lose of livelihoods, increased responsibilities in all spheres of their
life, and an increased risk of societal and domestic violence. A systematic
gender analysis of the current economic crisis is critical for developing
viable solutions and upholding human rights standards.”

Yakin Ertürk, UN
Special Rapporteur on Violence against Women

En quant als textos de referència podeu trobar els següents: (segueix…)

UN resources on the gender
perspectives of the financial crisis:

DAW: UN Division
for the Advancement of Women

Fifty-third session of the
Commission on the Status of Women:
“The gender perspectives of the financial crisis”

The emerging issue on “The gender perspectives of the financial crisis” was
considered at an interactive expert panel which was held on 5 March 2009

Moderator’s summary:
Arabic | Chinese | English | French | Russian | Spanish
Issues paper
Panelists
Papers/Presentations

Fifty-third
session of the Commission on the Status of Women:
Agreed conclusions

– Advance unedited version, 13 March 2009

Note: The final agreed conclusions will be contained in the CSW report which
will be available at the end of June.

Governments must focus on women as
economic agents during global financial crisis if their disproportionate
suffering is to be averted, women’s commission hears

Press release, CSW 53rd session, 5 March 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

DESA: Department
of Economic and Social Affairs

Impact of
crises on women and children

The Second and Third Committees of the General Assembly considered issues
regarding to the development and advancement of women and adopted several draft
resolutions. DESA News, December 2009

Financial and economic crisis:
Gender perspective

The economic and financial crisis puts a disproportionate burden on women, who
are often concentrated in vulnerable employment, are more likely to be
unemployed than men, tend to have lower unemployment and social security
benefits, and have unequal access to and control over economic and financial
resources. April 2009

. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.

ECLAC: Economic
Commission for
Latin America and the Caribbean

International
seminar on the gender perspective of the financial crisis

23-24 July 2009, Mexico
City

. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.

General Assembly

The Interactive Panel of the United
Nations General Assembly on the Global Financial Crisis

30 October 2008,
United Nations Headquarters

The Human
Impact of the Financial Crisis on Poor and Disempowered People and Countries

Presentation by Sakiko Fukuda-Parr, 30 October 2008, United Nations
Headquarters New York

Interactive
Thematic Dialogue of the UN General Assembly on the World Financial and
Economic Crisis and Its Impact on Development

25-27 March 2009, United Nations Headquarters New York

UN Conference on the World Financial
and Economic Crisis and Its Impact on Development

24-26 June 2009, United Nations Headquarters New York

. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.

ILO: International
Labour Organization

ILO Job
Crisis Observatory

The economic crisis is expected to increase the number of unemployed women by
up to 22 million in 2009, the International Labour Office (ILO) says in its
annual Global Employment Trends for Women report (GET), adding that the global
jobs crisis is expected to worsen sharply with the deepening of the recession
in 2009.

Global
Employment Trends for Women report, 2009

This issue of the Global Employment Trends for Women looks at the gender
aspects of the impact of the financial crisis and slowdown in world economic
growth on jobs, and updates indicators on the situation of women in labour
markets around the world.

Asia in the
global economic crisis: Impacts and responses from a gender perspective

Technical note, February 2009

ILO warns
economic crisis could generate up to 22 million more unemployed women in 2009,
jeopardize equality gains at work and at home

Press release, 5 March 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

OHCHR: Office of
the United Nations High Commissioner for Human Rights

UN Special
Rapporteur on Violence against Women calls on women and men to unite in times
of economic crisis

UNHCHR, 2009

CEDAW: UN
committee concerned by impact of financial crisis on rights of women and girls

UN Committee on the Elimination of Discrimination against Women (CEDAW), 6
February 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNCTAD: UN
Conference on Trade and Development

Public Symposium: The global
economic crisis and development – the way forward

Geneva, Switzerland, 18-19 May 2009

UNCTAD’s inaugural Public Symposium highlighted the ‘human face’ of the global
economic crisis, including a session on “The global downturn: Are women
disproportionately affected?”. It provided a platform for civil society
organisations to voice their concerns and offer ideas firmly anchored in
grassroots realities.
News
/ Overview

Key Topics
Programme
Documents

Expert
meeting on mainstreaming gender in trade policy

Geneva, Switzerland, 10-11 March 2009

Summary: English | French | Spanish

Key Issues
Documents
Report of the
Meeting

Presentations
(Audio)

Presentations
(Text)

As trade
declines from widening Global Crisis, meeting considers effects on Women´s
jobs, empowerment

Information note, 10 March 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNDP: United
Nations Development Programme

The Economic Crisis around the world
Protecting the vulnerable in times of economic crisis

Online Video: Economic Crisis
UNDP, April 2009

The
Economic Crisis and the Garment Industry in Pakistan

Audio Slideshow, UNDP 2009

The effects
of the Economic Crisis on a small business in Uganda

Audio Slideshow, UNDP 2009

In
Cambodia, women and children hit hardest by Economic Crisis

UNDP Newsroom, 8 April 2009

Ad Melkert
warns: Don’t let “rich man’s worry remain poor man’s plight”

UNDP Newsroom, 3 April 2009

Poor
countries threatened with higher death and school drop-out rates

UNDP Newsroom, 31 March 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNECE: Economic
Commission for
Europe

“Mobilising
Women’s Potential for Economic Growth and Development: Opportunities and
Challenges in Times of Financial Crisis”

Follow-up International Conference on Financing for Development to Review the
Implementation of the Monterrey Consensus in Doha, Qatar, 29 November – 2
December 2008

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNESCAP:
Economic and Social Commission for
Asia and the Pacific

Gender
Implications of the Economic Crisis in Asia-Pacific

Special regional theme on International Women’s Day 2009

Statement
by Noeleen Heyzer, UN Under-Secretary-General and Executive Secretary of ESCAP,
on Gender Implications of the Economic Crisis in Asia-Pacific

Press release, 9 March 2009

Make economic stimulus packages work
for women, top UN official in Asia-Pacific region says

Press release, 5 August 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNESCO: United
Nations Educational, Scientific and Cultural Organization

UNESCO
Future Forum:
“The Potential Impact of the Global Financial and Economic Crisis on Women and
Gender Equality”

The UNESCO Future Forum was held on 2 March 2009 at UNESCO Headquarters to reflect on the
ramifications of the present financial and economic crisis and their
implications for international cooperation in general. The third session was
devoted to the impact of the financial and economic crisis on women and gender
equality. The event webpage includes videos of the panelists and a PowerPoint
presentation by Mayra Buvinic.

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNFPA: United
Nations Population Fund

Prescription for Global Health in
the Face of Crisis: Invest in Women

UNFPA dispatch, 16 June 2009

The Global Economic Crisis and
Health: Why Investing in Women is a Smart Choice

Statement of Thoraya Ahmed Obaid, UNFPA Executive Director, at the World Bank, Washington D.C., 29 June 2009

Family Planning and Reproductive
Health Have Fallen Off Global Development Radar – World Bank, UNFPA

Press release, 30 June 2009

Investing in Women and Girls:
Cost-Effective and Smart Economics, Says UNFPA

Press release, 11 July 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNICEF: United
Nations Children’s Fund

Impact of the Economic Crisis on
Children

Conference , Singapore, 6-7 January 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UNIFEM: United
Nations Development Fund for Women

Forum on
the Impact of the Economic Crisis on Women Migrant Workers

The UNIFEM East and Southeast Asia Regional Office, in cooperation with the
International Labour Organization and with support from the European Commission,
organized a Forum on the Gendered Impact of the Economic Crisis on Asian
Migrant Workers on 23-25 April 2009 in Bangkok.

Governments
Need to Ensure Women Do Not Bear the Brunt of the Economic Crisis

News release, 26 June 2009

UNDP,
UNIFEM, Joint Statement on Financial and Economic Crisis

United Nations Conference on the World Financial and Economic Crisis and its
Impact on Development

Making Economic
Stimulus Packages Work for Women

> Panel
discussion, 24 June 2009

> Working
Paper, June 2009

Breakfast
Dialogue on the Economic Crisis: Economic Recovery and Sustainable Development
with Gender Equality

26 June 2009, United
Nations Headquarters New York

Lunch
Seminar: Analysing the Current Economic Crisis and Gender Perspectives in Latin
America

29 June 2009, United
Nations Headquarters New York

The World
Economic and Financial Crisis: What Will It Mean for Gender Equality?

Speech by Inés Alberdi, Fifth Annual Meeting of Women Speakers of Parliament, Vienna, Austria, 13 July 2009

. . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . .

UN-INSTRAW:
United Nations International Research and Training Institute for the
Advancement of Women

The
economic crisis – an opportunity to create new gender policies

News release, 14 July 2009

Global
consultation on impact of the economic crisis on migration from a gender
perspective

News release, 26 June 2009

The
Financial Crisis and Migration Myths

Virtual Community on gender and migration, 2009

Women’s
alternatives to the crisis

UN-INSTRAW will participate in a seminar on the financial crisis organized by
the Universidad del País Vasco (University of the Basque Country), in which
answers and alternatives from a feminist economic viewpoint will be discussed
(25-26 June 2009).
English | Spanish

. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.

UN News Centre

Financial
crisis impacts women’s progress in Europe

UN radio news, 22 December 2009

Migiro
warns that economic turmoil has exacerbated violence against women

9 September 2009

Help women
weather economic crisis, UN official tells Asia-Pacific nations

5 August 2009

More women
in Cambodia turning to sex trade amid financial crisis – UN report

21 July 2009

Investing
in women and girls smart choice in troubled economic times – UN officials

11 July 2009

UN and
World Bank voice concerns about funding for family planning

1 July 2009

Declining
trade hurts women in poorer nations, says top UN trade official

10 March 2009

Number of
unemployed women to soar amid economic crisis, warns UN agency

5 March 2009

Global economic crisis expected to
worsen employment prospects for women

UN radio news, 5 March 2009

African
women bear brunt of global crises, warn delegates at UN conference

4 March 2009

Financial
crisis to deepen extreme poverty, increase child mortality rates – UN report

3 March 2009

Women must
be included in solving global economic meltdown, UN says

6 February 2009

Financial
crisis must not diminish support to improve women’s lives, urges Ban

8 October 2008

. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.

World Bank

In Africa, ‘Poverty Has a Female Face’
The global economic crisis will drastically reduce African women’s individual
incomes as well as the budgets they manage on behalf of their households, with
particularly damaging consequences for girls. 15 May
2009.
Arabic | Chinese | English | French | Spanish

Women in 33 Countries Highly Vulnerable To
Financial Crisis Effects

World Bank estimates increase in infant mortality, less girl education and
reduced earnings. 6 March 2009.
Arabic | English | French

Brief: The
Global Financial Crisis: Assessing Vulnerability for Women and Children

The current global financial crisis, on top of recent food price increases,
will have serious gender-specific consequences for women in poor countries and
their children. March 2009

In the
midst of the financial crisis, women can be agents of change

8 March 2009

——————–

Font foto:http://khmerization.blogspot.com/2009/03/cambodias-garment-workers-hit-by.html

Crisi i Gènere (I) / Crisis and Gender (I)

0

Inicio avui una sèrie de comentaris en relació a l’informe que el Parlament Europeu m’ha encomanat que lideri (sóc el que en terminologia europarlamentària es coneix com ‘el ponent’). El tema, aquest cop, és L’impacte de gènere de la crisis econòmica i financera (Gender impact of the economic and financial crisis). La meva idea és avaluar l’impacte de la crisi en les dones i en les polítiques amb perspectiva de gènere, però al mateix temps plantejar com des d’aquestes polítiques podem contribuir a crear oportunitats per afrontar i sortir de les crisis actuals.

El calendari previst és el següent: el 23 de febrer he de presentar un primer document de treball a la Comissió FEMM (drets de Dones i Igualtat d’Oportunitats), el 15/16 de març farem la primera doiscussió, a FEMM, de la meva proposta d’informe, el 7 d’Abril votarem l’informe, encara a FEMM, i finalment el tema anirà a debat i votació a la sessió plenària de 17-20 de maig.

A partir d’avui aniré penjant alguns textos, reflexions i documents que considero pertinents per a l’el.laboració de l’informe. Començo avui amb el treball de Bethan Emmet, d’Oxfam UK, sobre com les dones són les qui paguen el preu més alt de la crisi global (Women Workers Pays the Price of the Global Crisis).


Paying the Price for the Economic Crisis

Women workers in the developing world are paying a heavy price as the global economic crisis unravels their rights, their livelihoods, and their families? welfare ? with knock-on effects that could last for generations.

By Bethan Emmett,  Oxfam GB


Introduction ? women workers: the development engine of the world

New research by Oxfam International uncovers a hidden aspect of the global economic crisis ? its impact on women. In February 2009, we spoke with women in global supply chains in ten countries across Asia and Latin Americaabout how the crisis is affecting their lives and their families. Their stories are sobering; they reveal the human, female face of a crisis that is too often discussed in terms of economic statistics rather than real lives.

Oxfam?s research suggests that global markets are pushing the costs of mistakes made in rich countries onto women and children in poor countries. As supply chains are squeezed by falling global demand, women in export manufacturing are often first to be laid off, with employers leaving pay outstanding and evading legal obligations to give notice and pay compensation, and governments turning a blind eye, with devastating knock-on effects. Last year, women?s wages were putting food on the table and children through school in millions of families. Now, the lives of women who were already vulnerable and exploited have become even more precarious ? and with them, the lives of their children.

This paper is a snapshot of the gender impact of the crisis in one sector ? export manufacturing ? but the impact on women is likely to be much wider. As global demand, access to credit, and aid flows fall, developing countries are experiencing declines in growth, export income, and remittances, putting pressure on public spending on health, education, and social safety nets. Women and children will bear the brunt of these cutbacks; in many countries, women are primarily responsible for looking after the family, yet have the least income with which to do so. For example, the World Bank has highlighted that women in 33 countries ? almost half of them in sub-Saharan Africa ? are highly vulnerable to the effects of the economic crisis, and predicts increases in infant and child mortality, less girl schooling, and reduced earnings. There is an urgent and critical need to monitor the gender impact of the crisis and ensure that governments are responding to the needs of women ? both in the labour market and at home.

Oxfam International is producing a range of research and materials about how the economic crisis is affecting people living in poverty ? available on the Oxfam GB website http://www.oxfam.org.uk/g20.
(segueix…)



 



Women?s jobs are first to go

?First the company reduced our pay, then we lost our jobs. They have refused to pay us severance or other benefits. Since I lost my job sometimes we eat only once or twice a day. I don?t know what to do, we are just camping in front of the factory gates, waiting for the company to pay us.? Ms Kry Chamnan, Cambodia.

?About 1,700 people used to work here and all are unemployed now. Many women were pregnant, many are ill and are left with nothing. It?s been three months since the factory closed and we haven?t been paid anything, no severance, no social fund payments.? Ana Ruth Cerna, El Salvador.

?My factory retrenched 150 workers including me. I?m 35 years of age and I?m too old to join another factory. I?m in deep trouble, thinking about how to live with my two children.? Lalitha, Sri Lanka.

Paying the Price for the Economic Crisis, Oxfam International Discussion Paper, March 2009.

These stories are not unusual. The International Labour Organization (ILO) predicts that the global economic crisis will plunge a further 22 million women into unemployment, make female unemployment higher than male unemployment, and make the ratio of women pushed into insecure jobs this year higher than for men.

Women workers are the backbone of industries that have been hit hard by the global economic crisis: export manufacturing, garments, electronics, and services. Women constitute around 60?80 per cent of the export manufacturing workforce in developing countries, a sector the World Bank expects to shrink significantly during the crisis.5 These women are concentrated in insecure jobs with meagre earnings and few rights; they tend to have few skills and only basic education. When the going gets tough, they are the first to be fired.

Research from Oxfam International and others shows some revealing trends about the size of job losses occurring:

? 700,000 clothing and textile workers in India lost their jobs in 2008.

? More than half of the 40,000 jobs lost in the Philippines come from export processing zones, where 80 per cent of workers are women.

? Sri Lanka and Cambodia have each lost 30,000 mostly female garment industry jobs to date ? in both countries, the garment industry accounts for at least half of export earnings.

? Nicaragua?s export processing zone, where female labour is prevalent, lost 16,000 jobs in 2008.

At the bottom of the heap are migrant women workers whose families back home will also suffer the consequences.




Foto: Migrant women workers push hand carts loaded with cow dung, which is used in place of fuel in rural areas, ahead of International Women’s Day, in Amritsar, India, Saturday, March 7. (AP Photo/ Altaf Qadri). Font: AP / Altaf Qadri


 

Tres notícies (bones), en relació a la igualtat dones-homes

2

Precisament avui que ens visitava al Parlament Europeu una delegació de les Comissions de Drets de les Dones i Igualtat dels Parlaments Català i Balear, i que hem comptat amb la compareixença de la Secretària d’Estat sueca per a Afers de Treball (amb qui hem parlat de la Directiva sobre Permís de Maternitat),s’han donat tres circumstàncies que em permeto assenyalar com a positives.

Una: La Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’oportunitats al PE, de la qual sóc membre, m’ha nomenat ponent per a l’informe ‘Gender aspects of the economic downturn and financial crisis‘.En breu començaré a treballar-hi. Aspiro a posar de manifest els aspectes claus que afecten les dones, i com es pot (i cal) afrontar les sortides a les actuals crisis (especialment econòmica i financera) des d’una clara perspectiva de gènere.

Dues: Al matí hem votat una proposta de resolució sobre “Mesures comunitàries en suport a la igualtat de gènere per tal de conciliar els drets i les responsabilitats laborals i personals”. Durant la votació s’han adoptat algunes esmenes meves com, entre d’altres, la següent: 16): “Gbis: Disposiciones para garantizar la continuidad de los derechos a la seguridad social durante el permiso. La continuidad de todos los derechos a la seguirdad social (como el derecho a pensión y el derecho a prestaciones por desempleo) es crucial para asegurar que los hombres y las mujeres no quedan expuestos a un mayor riesgo de pobreza por haber opado por la interrupción de sus carreras para cuidar a miembros de la familia. Por consiguiente, esta cuestion no puede dejarse al criterio de los Estados miembros.” De fet, hem guanyat totes les esmenes que hem presentat des de les files progressistes, i el resultat final ha estat contundent: 17 vots a favor, front a zero vots en contra i 13 abstencions (totes del PPE i l’ECR). És a dir, aquest cop la coalició Verds, GUE, ALDE i  S&D ha funcionat. Caldrà veure com es mobilitzen les forces de cara al vot en plenària. En parlaré.

Tres: Per la tarda hem votat una altra resolució, aquest cop sobre ‘Eliminació de la violència contra la Dona’. També aquí hem guanyat totes les esmenes que hi vaig presentar, entre les quals algunes en les que demano a la Comissió i als Estats membres ‘que traten a escala internacional la violencia contra las mujeres y la dimensión de género de las violaciones de derechos humanos, en particular en el contexto de los acuerdos bilaterales de asociación y de los acuerdos comerciales internacionales en vigor y los que se están negociando’. A més a més hem derrotat algunes esmenes precedents del PP que criminalitzaven l’avortament i que s’oposaven als drets de salut sexual i reproductiva. El resultat final també va ser contundent (17 a favor, 4 contra i 4 abstencions). També en aquest cas, per, caldrà veure com el PPE i els conservadors mobilitzen les seves files de cara a la votació en ple.

Tot plegat un bon dia, en termes parlamentaris, per a les qüestions d’igualtat. Compte, però, amb abaixar la guàrdia, que una flor no fa estiu. I les majories en plenària ens podrien donar alguna desagradable sorpresa.

Foto: Campanya de la Presidència sueca en favor de la igualtat dones-homes. Font: Oscar Falk/Image Bank Sweden

Permís de maternitat/paternitat i Representant Especial de la UE per a Drets de les Dones

0

A la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats hem recuperat avui dos temes que ja vàrem començar a treballar la legislatura passada. El primer, un de trist: el del permís de maternitat i paternitat que va ser incomprensiblement bloquejat en la sessió plenària de maig, després de mesos de treballar-hi, i de que la Comissió FEMM hagués adoptat l’informe Estrela amb una significativa majoria (veure apunt La dreta europea contra el dret de les dones a ser mares / La derecha europea contra el derecho de las mujeres a ser madres). I dic trist per què si s’hagués aprovat al maig les dones haurien vist incrementat el permís de maternitat a 20 (i poster fins i tot 24 setmanes), i els pares haurien comptat a tota la UE amb un permís de paternitat obligatori. La coalició PPE-ALDE-UEN ho va impedir. Ara toca començar de nou. La nostra postura no ha variat, a veure com han quedat les majories a la Comissió FEM i al plenari. Demà tenim la primera reunió de ponents a l’ombra de cada grup amb la ponent principal Edite Estrela. Jo hi aniré per part dels Verds/ALE. El segon tema és més alegre: l’adopció de la meva esmena als pressupostos relativa a la promoció del/la Representant Especial de la UE per a Drets de les Dones (un tema pel qual batallo de fa temps com podeu veure a l’apunt En favor d’un/a Representant Especial de la UE pels drets de les dones ). Només el PP ha votat en contra de la meva esmena. El tema és important per tot allò que especifico a la nota de premsa que hem fet després de la votació. (segueix…)


L’eurodiputat d’ICV afirma que amb l’adopció de l’esmena es podrà avançar significativament cap a la creació d’aquest alt representant

Raül Romeva celebra que el Parlament Europeu hagi fet un pas endavant per establir l’Alt Representant de la UE pels Drets de les Dones


L’eurodiputat d’ICV adscrit al Grup dels Verds/ALE, Raül Romeva, ha celebrat avui que la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere del Parlament Europeu hagi adoptat l’esmena als Pressupostos de la UE per al 2010 presentada pel grup Verds/ALE “perquè suposa que la UE fa un pas endavant per establir un Alt Representant pels drets de les dones”. Romeva ha fet aquestes declaracions després que en comissió s’hagi votat majoritàriament –a excepció del PPE- a favor que l’Institut de Gènere faci una proposta de perfil i de contingut per avançar en la creació d’un Alt Representant Especial de la UE pels Drets de les Dones.

“En la meva esmena demanava a l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere que realitzi les recerques preparatòries i de suport als esforços de la Comunitat en matèria d’integració de la igualtat de gènere en els àmbits de les relacions exteriors i de cooperació al desenvolupament, que es personifica en la creació de la figura del Representant”, ha explicat Romeva alhora que ha lamentat que el PPE hagi votat en contra de la proposta.

En la seva intervenció, Romeva ha apostat perquè l’Institut de Gènere realitzi un treball preparatori per a donar resposta a la sol·licitud del Parlament Europeu que ja el 13 de març de l’any passat va adoptar la figura de l’Alt Representant Especial de la UE per a Drets de les Dones. “Avui podem dir que estem una mica més a prop d’aconseguir-ho”, ha afirmat l’eurodiputat ecosocialista que ja el 2008 va ser un dels impulsors de l’esmena.

Així, Romeva ha recordat que en la resolució de març de 2008 sobre igualtat de gènere i capacitació de les dones en la cooperació al desenvolupament (P6_TA (2008)0103 ) el Parlament demanàvem que es nomenés un/a representant especial de la UE per a Drets de les Dones la missió de la qual hauria de ser donar major fermesa al compromís de la UE a favor de la capacitació de les dones en Política exterior i desenvolupament.

Font foto: perspectiva des del meu escó a la Comissió FEMM (presa des de la Blackberry). Al fons, amb jaqueta taronja, Eva Britt-Svenson, la presidenta de la Comissió FEMM.

Les dones europees es movilitzen

0

Es por dir més alt, però no més clar. Bravo pel reportatge que publica avui Beatriz Navarro a La Vanguardia. En tant que membre de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats, he pogut seguir amb atenció aquesta qüestió i constato amb preocupació les dificultats per tal que aquests debats comptin amb els altaveus, els espais i les oïdes que mereix la dramàtica situació actual. Tant és així que fa temps que defenso que, entre d’altres mesures, és hora que els governs acceptin el compromís de proposar dos noms, un home i una dona, com a candidats a membres de la Comissió Europea, de manera que puguem garantir que la propera Comissió serà paritària.

IGUALDAD EN POLÍTICA

Las mujeres se movilizan para hacerse hueco al mando de la UE

BEATRIZ NAVARRO, La Vanguardia  | Bruselas. Corresponsal | 20/07/2009 | 

De acuerdo con los últimos datos oficiales de Eurostat, el pasado uno de enero había en la Unión Europea 255.819.331 mujeres. ¿Es posible que ninguna de ellas reúna los requisitos para dirigir una institución europea?

A juzgar por los nombres que manejan los responsables de estas decisiones –en esencia, los jefes de Estado y de Gobierno de los 27 países de la UE, entre los que sólo hay una mujer, la alemana Angela Merkel–, la respuesta es no. Mucho habla la Unión de la igualdad de sexos, pero, a la hora de repartir poder, no predica precisamente con el ejemplo.

Todo son Tonys, Michels, Felipes y Christophers en las candidaturas que se barajan en medios diplomáticos para los cuatro altos puestos que la UE renovará o piensa crear en los próximos meses y que serán su cara ante el mundo durante cinco años.

Las campañas impulsadas para mejorar la presencia femenina en las instituciones comunitarias han dado la voz de alarma ante el rumbo que ha tomado el debate y las primeras designaciones. ¿Dónde están las candidatas? Haberlas haylas, aunque parece difícil que su nombre salga a la luz. (segueix…)

 

Más de 350 responsables políticos europeos, y 19.000 personas más, sobre todo mujeres, han suscrito la campaña “50/50” lanzada el año pasado por el Lobby Europeo de Mujeres por la igualdad de género en las instituciones de la UE. “Muchos han firmado, como el presidente de la Comisión Europea, José Manuel Durão Barroso, pero por desgracia su compromiso no ha ido más lejos que eso”, lamenta Cécile Gréboval, coordinadora de esta ONG a la que pertenecen 2.000 organizaciones de mujeres de 30 países.

A codazos tuvo que interrumpir hace unos días la copresidenta de los Verdes en el Parlamento Europeo, Rebecca Harms, a su colega Daniel Cohn-Bendit para que entre los muchos candidatos que lanzó para los nuevos puestos tuviera el detalle de citar al menos a una mujer (tampoco lo hacen conservadores o socialistas). Y eso dentro del único partido que, por norma, practica la paridad en su jerarquía interna.

“Los Verdes proponemos que por cada puesto que se decida se presente un hombre y una mujer, y luego se elija al mejor”, explica la eurodiputada Isabelle Durant. La idea no prosperará, pero “es una forma de presionar para que tengan en cuenta el sexo y no sólo si es popular o socialista, portugués o nórdico. Ellos van solos, a ellas hay que ir a buscarlas”.

Según esta ex ministra belga, las mujeres deben “asumir que si se dedican a la política van a trabajar 80 horas a la semana y no van a poder estar a las cuatro para recoger a los niños en el colegio. A cierto nivel no se puede pensar que es posible conciliar familia y trabajo, hay que sacrificar parte de la vida personal, pero esto los hombres ni se lo plantean”.

Hace 30 años el Parlamento Europeo votó como presidenta a una mujer, pero la gesta sólo se ha repetido en otra ocasión, en 1999, y esta semana se ha elegido por dos años y medio a un hombre (un conservador polaco) que, muy probablemente, será relevado por otro varón (socialista alemán) el resto de la legislatura. La única rival de Buzek fue Eva-Britte Svensson, de Izquierda Unida Europea, una candidatura de mucho menor peso político y que partía sin posibilidades.

En su discurso, Svensson advirtió que ha llegado el momento de que la UE dé una fuerte señal a la ciudadanía reforzando la presencia e influencia de las mujeres en sus instituciones. Lo dijo en la Eurocámara más femenina de la historia, con un 35% de mujeres en sus escaños y dos delegaciones con mayoría femenina.

Perdida esta oportunidad, queda pendiente el relevo de la Comisión Europea, que en su medio siglo de historia nunca ha sido dirigido por una mujer. Sin embargo, es casi seguro que se mantendrá a su actual presidente, Durão Barroso, que no prevé ir más allá que hace cinco años, cuando pidió a los gobiernos que enviarán al menos a un tercio de comisarias, afirman fuentes de su equipo. Recuerdan también que bajo su liderazgo una mujer, Catherine Day, ha llegado al puesto más alto dentro de la Comisión.

Las oportunidades se reducen pues al cargo de Alto Representante de Política Exterior, que Javier Solana ostenta desde hace diez años, y al de presidente del Consejo de la UE. Es un puesto honorífico cuya creación no es segura al 100% pero para el que muchas políticas, y algún colega varón, citan como “excelente candidata” a la ex presidenta de Irlanda Mary Robinson. “He sido elegida por las mujeres que en lugar de mecer la cuna han sacudido el sistema”, dejó dicho cuando fue elegida en 1990. Esta vez la decisión está en manos de otros.

 

Foto: Angela Merkel envoltada d’homes.Font: Philippe WOJAZER / REUTERS / La Vanguardia

Bé per Gemma Lienas (La fabricación de una caricatura interesada)

0

En un moment en què sembla que és més fàcil destruir que construir, criticar que aplaudir, insultar que felicitar, vomitar que raonar, s’agraixen perles de sentit comú com les que avui ens ofereix Gemma Lienas a El País (La fabricación de una caricatura interesada). En tant que persona feminista que em considero, trobo que Lienas exposa de manera perfecta el sentiment que molta gent tenim en llegir/escoltar postures, de vegades simplement poc raonades i d’altres interessadament manipuladores, que pretenen tergiversar una demanda (la igualtat entre dones i homes) tan urgent com possible. Bé per Gemma Lienas.

La fabricación de una
caricatura interesada
(per Gemma Lienas, a El País, 06/07/2009)

El recién fallecido Álvaro
García Messeguer, autor del ya antiguo y no por ello anticuado libro Lenguaje
y discriminación sexual, decía que “el lenguaje, antes que una técnica
de expresión, es una clasificación y distribución de la experiencia existente
en una determinada cultura”.

El recién fallecido Álvaro
García Messeguer, autor del ya antiguo y no por ello anticuado libro Lenguaje
y discriminación sexual, decía que “el lenguaje, antes que una técnica
de expresión, es una clasificación y distribución de la experiencia existente
en una determinada cultura”.

Al hilo de esta reflexión,
he ido recopilando expresiones que insistentemente aparecen en los medios de
comunicación con relación al feminismo.

La primera de ellas es el
binomio falsamente antitético feminismo y machismo usado como si se
tratara de dos caras distintas de la misma moneda. Y sin embargo, nada más
alejado de la realidad.
El machismo es
(segueix…)

una actitud discriminatoria que considera al
hombre superior a la mujer.
El feminismo, en cambio, es una doctrina que reconoce a la
mujer los mismos derechos que a los hombres.

Otra palabra profusamente
usada es el adjetivo radical unido al nombre feminista. Un
radical es alguien que no admite términos medios, es decir, una persona
feminista radical es aquella que defiende los derechos de la mujer sin fisuras.
Vamos, lo mismo que hace una persona demócrata cabal con relación a los valores
democráticos, y sin embargo, nadie habla nunca de un demócrata radical. Se es
demócrata o no se es.

Ultrafeministas y feminazis son también dos
vocablos que se leen con frecuencia. El prefijo ultra indica que alguien
defiende una postura hasta el extremo, incluso empleando la violencia para
imponer su criterio, lo cual es contrario al feminismo, única revolución en el
mundo que se ha realizado de manera incruenta. Feminazi es usado
despectivamente por personas conservadoras para definir a las feministas, con
lo que demuestran su ignorancia supina con relación al nazismo o al feminismo o
a ambos.

Sólo a través de estos
ejemplos ya resulta obvio que nuestra cultura se afana, por medio del lenguaje,
en desprestigiar a quienes son feministas fabricándoles una caricatura. Con
ello consiguen minimizar sus logros, laminar sus intenciones, distorsionar sus
éxitos, pervertir su discurso y, sobre todo, ahuyentar posibles nuevas
adhesiones al movimiento. Se comprende: las personas feministas son una piedra
en el zapato, un peligro para el orden patriarcal establecido, sobre el que se
asientan la mayoría de las sociedades en el planeta.

Y sin embargo, resulta
difícil de entender que sean las propias mujeres quienes se presten a ese acoso
y derribo. ¿Acaso han olvidado de dónde venimos? De una época en que nos
veíamos obligadas a dejar de trabajar cuando nos casábamos (nuestras madres,
ahora viudas y con pensiones miserables), en que alcanzábamos la mayoría de
edad después que ellos, en que no podíamos abrir una cuenta corriente ni salir
del país sin permiso del padre o del marido, en que el adulterio femenino
estaba castigado con la
cárcel… Tal vez no lo recuerdan porque ignoran que muchas
mujeres ya consiguieron estos derechos para ellas.

En 2008, en el Museo de
Historia de Cataluña pudimos disfrutar de una exposición sobre la evolución de
la mujer y sus derechos titulada Dones. Camins de la llibertat, cuyas
comisarias fueron la
historiadora Mary Nash y la profesora Maria Lluïsa
Penelas. Lamentablemente fue sólo temporal, aunque por su interés debiera
plantearse como permanente. Tal vez así, muchas personas comprenderían que el
feminismo sigue siendo necesario ya que no hemos llegado aún a la meta de la
igualdad real hombre-mujer. Nos queda mucho.

Nos queda conseguir que
las mujeres tengan las mismas posibilidades de alcanzar puestos de poder que
los varones (sólo un 6,5% de rectoras en la universidad española), que no se
vean obligadas a abandonar su puesto de trabajo para ocuparse de la familia
(nueve de cada 10 personas que lo hacen son mujeres), que se desmonte el
argumento de su menor salario para forzarlas a quedarse en casa (de promedio
ganan un 40% menos que ellos) y, por supuesto, nos queda que ninguna mujer
sufra violencia por el mero hecho de serlo (contando sólo las asesinadas, casi
100 mujeres al año).

Font foto: Portada del llibre sobre l’exposició Dones. Els camins de la llibertat. Font: Generalitat de Catalunya.

La dreta europea contra el dret de les dones a ser mares / La derecha europea contra el derecho de las mujeres a ser madres

1
Publicat el 6 de maig de 2009

 (en español más abajo)

La dreta europea contra el dret de les dones a ser mares

És cada cop més evident que en l’agenda de la dreta conservadora europea no hi ha espai per a polítiques d’ajuda a les dones treballadores que estiguin embaraçades, hagin parit o estiguin en fase de donar el pit. I això inclou al PPE, ALDE i altres reductes de les dretes europees que, de manera conjunta, conformen la majoria a l’Eurocambra.
 

Aquells sectors que s’erigeixen en els més ferms defensors de les famílies han impedit avui votar un informe legislatiu crucial relatiu a la seguretat i la salut en el treball de les dones treballadores embaraçades, que acaben de donar a llum, o que estiguin en fase de donar el pit.

Aquest informe, que va ser adoptat per majoria a la Comissió de Drets de les Dones (FEMM), incorporava mesures fonamentals com l’ampliació del permís de maternitat, la implicació dels pares en la responsabilitat en tot el procés pospart, la millora de garanties per a les dones embaraçades en quant a las condicions del seu lloc de treball, mesures per impedir la discriminació per part dels empleadors, etc.. Mesures que, per altra part, s’haurien pogut ampliar si durant la votació hagués prosperat, per exemple, la meva esmena relativa a ampliar el permís de maternitat fins les 24 setmanes (la Comissió Europea en proposa 18, i la majoria en la Comissión de Drets de les Dones ho va ampliar fins a 20). Veure, per a més informació, els apunts anteriors: Permís maternal i corresponsabilitat paterna: el debat  i Per un permís maternal de 24 setmanes, i a favor de la corresponsabilitat paterna.

En definitiva, es tracta d’una trista conseqüència del fet que en aquests moments, la dreta más conservadora es troba en clara majoria a l’Eurocambra.

El 7 de juny els i les votants tindran ocasió de recordar el dia d’avui i de decidir si volen que segueixin conduint el projecte europeu les actuals majories conservadores, o bé d’altres amb una visió més progressista i clarament convençudes que la igualtat entre dones i homes és una urgent i inqüestionable prioritat.  (sigue en español más abajo)

******************************

La derecha europea contra el derecho de las mujeres a tener hijos

La ayuda para las madres y los padres así como la conciliación de la vida familiar y profesional no se encuentra en la agenda de los grupos del ala conservadora del Parlamento Europeo, eso es, PPE, ALDE y UEN.

Quienes suelen erigirse como los más firmes defensores de las familias han impedido hoy votar sobre el informe relativo a la  seguridad y la salud en el trabajo de las trabajadoras embarazadas, que acaban de dar a luz, o que están en fase de dar el pecho.

Dicho informe, que fue adoptado por mayoría en el Comité de Derechos de la Mujer (FEMM), incorporaba medidas fundamentales como la ampliación del permiso de maternidad, la implicación de los padres en la responsabilidad en todo el proceso posparto, la mejora de garantías para las mujeres embarazadas en cuanto a las condiciones de su lugar de trabajo, medidas para impedir la discriminación por parte de los empleadores, etc.. Medidas que, por otra parte, se habrían podido ampliar si durante la votación hubiera prosperado, por ejemplo, mi enmienda relativa a ampliar el permiso de maternidad hasta las 24 semanas (la Comisión Europea propone 18, y la mayoría en Comisión e Derechos de la Mujer se quedó en 20).

En definitiva, se trata de una triste consecuencia del hecho que en estos momentos, al derecha más conservadora se encuentra en clara mayoría en la Eurocámara.

El 7 de junio los y las votantes tendrán ocasión de recordar el dia de hoy y decidir si quieren que siguan conduciendo el proyecto europeo las mayorias conservadoras, u otras, de carácter más progresista, y claramente convencidas de que la igualdad entre mujeres y hombres debe ser una prioridad.

Font foto: Vorlet

Permís maternal i corresponsabilitat paterna: el debat

1
Publicat el 5 de maig de 2009

Adjunto la meva intervenció en el marc ahir del debat sobre el paquet de mesures en favor de la igualtat entre dones i homes. En vaig parlar ja en un apunt anterior: Per un permís maternal de 24 setmanes, i a favor de la corresponsabilitat paterna

Intervención de Raül Romeva
Debate sobre Igualdad Hombres-Mujeres
4 mayo 2009


Me complace constatar como, poco a poco, los temas relativos a la igualdad entre hombres y mujeres, y sobre todo a la no discriminación entre sexos van ganando espacio social y político. Sin embargo, los debates que hemos vivido las últimas semanas en el marco de la reforma de estas dos Directivas*, muestran lo mucho que queda aún por hablar, y por convencer.

Y es que soy de los que defienden que la verdadera igualdad sólo llegará cuando consigamos establecer los marcos adecuados para que las mujeres no sean discriminadas en la esfera pública ni en el ámbito laboral, pero también cuando dichos marcos permitan, o incluso obliguen, a los hombres a asumir sus responsabilidades en el ámbito privado y doméstico.

En este sentido, insisto en que el permiso de maternidad a escala europea sea, al menos, de 24 semanas, como reclaman la OMS i el Lobby de Mujeres, y proclamo la urgencia de avanzar hacia una corresponsabilidad en igual medida por parte de las parejas con objeto de repartir la carga, pero también la responsabilidad, ante la crianza de los hijos e hijas.   

*Nota: Report: Astrid Lulling (A6-0258/2009) – Equal treatment between men and women engaged in a self-employed capacity  on the proposal for a directive of the European Parliament and of the Council on the application of the principle of equal treatment between men and women engaged in an activity in a self-employed capacity and repealing Directive 86/613/EEC [COM(2008)0636 – C6-0341/2008 – 2008/0192(COD)]  y Report: Edite Estrela (A6-0267/2009) – Pregnant workers on the proposal for a directive of the European Parliament and of the Council amending Council Directive 92/85/EEC on the introduction of measures to encourage improvements in the safety and health at work of pregnant workers and workers who have recently given birth or are breastfeedingn [COM(2008)0637 – C6-0340/2008 – 2008/0193(COD)]


Font foto: GAP

Per un permís maternal de 24 setmanes, i a favor de la corresponsabilitat paterna

4
Publicat el 3 de maig de 2009

Demà debatem a Estrasburg l’Informe Edite Estrela (A6-0267/2009) – Mejora de la seguridad y de la salud en el trabajo de la trabajadora embarazada, que haya dado a luz o en período de lactancia sobre la propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo por la que se modifica la Directiva 92/85/CEE del Consejo, relativa a la aplicación de medidas para promover la mejora de la seguridad y de la salud en el trabajo de la trabajadora embarazada, que haya dado a luz o en período de lactancia [COM(2008)0637 – C6-0340/2008 – 2008/0193(COD)]. Es tracta d’un dels informes legislatius més importants que hem debatut i votat a la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats. L’aspecte més controvertit de l’informe és l’ampliació del permís per maternitat. La proposta de la Comissió Europea, origen de la reforma legislativa, és ampliar-lo a 18 setmanes, la qual cosa suposa afegir 4 setmanes a l’actual legislació europea. Actualment a 15 Estats membres el permís es troba entre les 16 i les 25 setmanes, però en sis altres la baixa és de 25 setmanes o més. Això significa que més de la meitat dels Estats membres estableixen baixes superiors a la proposta de la Comissió. Es per això que en el marc del debat que hem mantingut al Parlament Europeu m’he fet meva la proposta del Women Lobby que aposta per ampliar la baixa a 24 setmanes, és a dir, mig any, remunerada al 100%, tal i com recomana, també, l’OMS. He defensat aquesta postura tant en el marc de la Comissió FEMM del PE, com en les diverses reunions bilaterals, i ho faré també demà en el debat en plenària.

Tanmateix, la meva esmena al respecte va ser derrotada en el vot en Comissió FEMM, i no tinc clar què passarà demà passat, quan tornem a votar-la en plenària. El cas és que la ponent, Edite Estrela (PSE, Portugal), està a favor d’ampliar la proposta de la Comissió, però només fins a 20 setmanes, tot i que compartim que en qualsevol cas l’ampliació és necessària per tal de facilitar una millor recuperació de la mare, i per facilitar l’establiment de llaços materno-filials. En contra hi ha, com no, els grups més conservadors, liderats per la diputada Edit Bauer (PPE-DE, Eslovaquia), argumentant que ampliar la baixa desincentivarà la contractació de dones. El cas és que hi ha països on, com a Alemanya, la baixa per maternitat la paga l’empresariat. Aquests països, argumenta Bauer, s’oposen a l’ampliació degut a l’actual crisi.

L’altre aspecte important de l’informe és el de la corresponsabilitat paterna. En tant que pare recent, per dos cops, us podeu imaginar que aquest és un aspecte que m’interessa especialment (segueix…)

Malgrat que la proposta legislativa motiu de l’informe es refereix específicament al permís maternal (és a dir, fa referència als drets de les mares a no veure’s perjudicades laboralment pel fet de ser mares), alguns/es hem insistit especialment en la necessitat d’incorporar-hi també una menció específica als drets/deures de la parella, sigui del sexe que sigui. És un fet que la implicació de la parella resulta decisiva pel benestar de la criatura i de la mare, cosa que ens obliga a assumir, com a societat, el fet que el permís parental (insisteixo, tant del pare com de la co-mare, en el cas de les parelles del mateix sexe) no sigui només una decisió voluntària, sinó obligatòria. De moment accepto que les dificultats per implementar aquesta mesura ens recomanin avançar pas a pas, i per això proposo que aquest permís, que tocarà afrontar legislativament quan es revisi la Directiva relativa a aquesta qüestió, sigui de 6 setmanes amb el 100% del sou ampliables opcionalment a 18 més amb una remuneració d’entre el 80-100% del sou. L’objectiu és tendir cap a la igualtat de responsabilitats per part de les parelles respectives.

Demà afegiré la meva intervenció i el resultat de la votació, i dissabte hem organitzat una jornada de reflexió al respecte en el marc de l’European Gender Green Observatory (EGGO). De tot plegat n’aniré informant regularment.

Font foto: Mail Online

La crisi també té rostre de dona

0
Publicat el 8 de març de 2009

En el marc de la celebració, enguany, del Dia de la Dona Treballadora (8 de març), he estat participant en diversos actes promoguts arreu del territori en els quals he pogut comentar la feina que fem des de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats al Parlament Europeu, i com són d’importants les eleccions del proper mes de juny per determinar una correlació a l’Eurocambra que sigui propícia a defensar aquests drets i aquesta igualtat. Així mateix, avui diumenge participo en la Manifestació unitària que tindrà lloc a Barcelona. Per altra banda, les idees fonamentals de la Campanya engegada per Dones amb Iniciativa en relació a aquesta data, la Crisi també té rostre de Dona, es recullen en la següent proposta de Moció que ICV està promovent en tots els municipis d’arreu de Catalunya. (segueix…)


Moció 8 de març de 2009, Dia Internacional de les Dones

LA CRISI TAMBÉ TÉ ROSTRE DE DONA

La crisi econòmica que estem patint és el resultat d’una crisi
financera internacional, produïda per la recerca de beneficis ràpids, que ha
trencat qualsevol relació entre l’economia financera i l’economia real; amb un
model de producció i distribució globalitzat, sense regles, sense drets, sense
contrapoders socials i polítics i sense cap responsabilitat social.

Una crisi que en el nostre país te connotacions pròpies per les
febleses de mercat laboral, basat en la precarietat i en salaris baixos; amb un
creixement en els darrers anys centrat en la construcció, l’especulació
immobiliària, el sector serveis de baix valor afegit i el consum privat.

Fins avui aquesta crisi ha tingut un rostre masculí, primer perquè els
sectors productius més afectats fins el moment ocupen majoritàriament a homes,
però també perquè les polítiques contra la crisi s’han adreçat sobretot a
donar resposta a aquests sectors.

No obstant això, la crisi també té rostre de dona. Cal que tinguem en
compte que les dones constitueixen prop de la meitat de la força de treball a
Catalunya, per tant, no són un col·lectiu marginal i cal atendre les seves
necessitats específiques en les polítiques de combat de la crisi, generant nous
llocs de treball en aquells sectors més feminitzats, menys visibles però molt
precaris,  incloent la perspectiva de gènere en les polítiques d’impuls de
l’economi catalana.

Avui les discriminacions directes contra les dones han desaparegut, i
tenim indicadors positius de la integració de les dones en el mercat de
treball com l’activitat laboral femenina que ha augmentat significativament o
l’augment del nivell d’estudis de les dones -ja hi ha més dones que homes amb estudis universitaris. A això s’afegeixen altres fenómens més recents com la
immigració que, amb més participació masculina que femenina en l’activitat, ocupa
els llocs de treball més precaris; desplaçant les dones, com a col·lectiu, del darrer esglaó de l’escala laboral.

Cada cop, doncs, sembla més difícil fer palesa la discriminació que
pateixen les dones des d’un punt de vista estrictament laboral. Per això, si sempre
ha estat necessari analitzar la situació de les dones a l’ocupació
interrelacionant-la amb les tasques de cura i l’existència de serveis públics de benestar,
avui és imprescindible per desemmascar les discriminacions de gènere.

En primer lloc, cal tenir en compte que les dones s’han incorporat al
mercat de treball en condicions de desigualtat respecte els homes -en un mercat segmentat, amb salaris baixos i pitjors condicions de treball. L’any
2007 el 79’9% del total de persones ocupades a temps parcial eren dones,
mentre que el percentatge de dones entre les persones ocupades a temps complert
era només del 37’5%. La diferència salarial que existeix entre els dos
sexes també és un dels motius principals de discriminació de les dones en l’àmbit
laboral. Les dades mostren que a Catalunya els homes cobren un 29.27% més de sou que les dones. A més, per trams de salari, hi ha més homes entre les
persones que tenen un salari més alt i, en canvi, les dones són majoria entre les
persones que cobren el tram de salari més baix.

Globalment, les dones que treballen estan en una situació més
desfavorable que els homes, i per això la precarietat també afectarà a les
prestacions socials que se’n derivin. D’aquesta manera les dones tenen menys i pitjors
prestacions d’atur, en durada i en quantitat rebuda, i pitjors condicions de
jubilació. Segons les dades, les dones aturades que estan cobertes per algun tipus de
prestació d’atur només assoleix el 24% del total.

A això hem d’afegir els col·lectius de dones que es troben en situació
d’especial vulnerabilitat davant d’aquesta crisi com són les dones joves, les
dones grans amb escassos recursos, les dones de l’àmbit rural o les dones
monomarentals. D’altra banda, les dones tampoc poden perdre el tren de la nova
economia. Les polítiques d’impuls d’un nou model econòmic, han d’incloure la
perspectiva de gènere per ser autènticament transformadores i tenir com a estratègia prioritària la integració de dones i homes en els nous sectors
emergents com les energies renovables (a dia d’avui un sector ja molt masculinitzat)
i en aquells que generen més valor afegit com les inversions en R+D+I; amb l’objectiu d’invertir la segregació ocupacional de dones i homes tant característica de l’estructura del mercat de treball actual.

En segon lloc, les dones continuen essent la peça clau del
funcionament de l’economia reproductiva, és a dir, d’aquella que no es veu ni es paga,
però que és del tot necessària per al sosteniment de la vida humana.

Les dones catalanes dediquen més del doble del temps que els homes al
treball reproductiu, és a dir, a la cura de les persones -petites i grans- i
al treball a la llar. Hi ha conseqüències socials, polítiques i econòmiques molt
clares del fet que les dones hi dediquen molts anys de la vida a la cura d’altres:
pitjors sous, menys reconeixement social, manca d’autonomia econòmica, pitjors
jubilacions, més dificultats per a la promoció professional, etc.

Les polítiques anti-crisi no poden girar l’esquena a la realitat de la
vida de la meitat de la població. Si volem assolir una modernització econòmica,
basada en la sostenibilitat ecològica i humana ha arribat l’hora d’integrar en
el nostre model econòmic aquests altres treballs, que creen riquesa i que són imprescindibles per a la sostenibilitat del sistema social i econòmic.

En tercer lloc, cal tenir en compte que les dones estan majoritàriament ocupades en els sectors dels serveis socials, molts d’ells vinculats
als serveis públics de benestar. Per això defensem que les polítiques de creació
d’ocupació també han de dirigir-se a aquelles professions que construeixen la infrastructura més important, la del capital humà, i que precisament
són les més feminitzades com són el treball social, l’ensenyament i la
formació, les professions relacionades amb la cura, etc.

A més a més, les dones són les principals usuàries i les principals
beneficiàries d’aquests serveis públics, pel que una menor despesa social provoca una pressió addicional sobre les responsabilitats socials que
s’atribueixen a les dones i reforça el model tradicional de família patriarcal. En aquest
sentit, cal que la despesa social s’incrementi, especialment la vinculada al
desplegament de la llei de dependència que tantes expectatives ha generat. La
despesa pública en serveis de benestar com escoles bressol o centres per a
gent gran és fonamental per a l’objectiu de la plena integració de les dones en el
mercat laboral.


Per tot això, que el Ple de ……………………….., acorda:

PRIMER. Instar al Govern de la Generalitat i al Govern de l’estat a defensar
els drets socials incrementant la despesa social: la crisi no pot servir
d’excusa per retallar els serveis i les prestacions socials. Els serveis públics de
benestar tenen un gran impacte de gènere directe i indirecte.

SEGON. Demanar als governs que les polítiques de creació d’ocupació incorporin també aquells sectors que construeixen la infrastructura més important: la del capital humà, i no només en aquells sectors
masculinitzats com la construcció o l’automoció que aporten poc valor afegit a la
nostra economia.

TERCER. Instar al Govern de la Generalitat i al Govern de l’estat a
atendre les necessitats específiques dels col·lectius de dones que es troben en
situació d’especial vulnerabilitat com les dones migrades, les dones
monomarentals, les dones de l’àmbit rural, les dones grans amb pocs recursos o les dones
joves.

QUART. Integrar en les polítiques de combat de la crisi que
desenvolupi cada administració, actuacions específiques contra les desigualtats de
gènere de caràcter estructural en el mercat laboral com la diferència salarial,
la segregació vertical i horitzontal o la temporalitat.

CINQUÈ. Exigir als governs que les polítiques anti-crisi abordin les
desigualtats entre dones i homes que genera un repartiment injust del treball
reproductiu, és a dir, el de la cura de les persones i del treball domèstic, tot
incorporant els efectes que té sobre les oportunitats professionals de les dones.

SISÈ. Demanar als governs que elaborin polítiques per tal que les dones s’integrin en els nous sectors econòmics com el de les energies
renovables i en aquells que creen més valor afegit com les inversions en R+D+I.

SETÈ. Que es consideri l’impacte de gènere en el conjunt de polítiques públiques i en particular pel que fa a les polítiques de combat de
l’economia submergida.

VUITÈ. Que els ajuntaments i els ens supramunicipals incorporin la
perspectiva de gènere a tots els estudis i anàlisis econòmics que es portin a
terme i en relació a la crisi en l’àmbit municipal, fent un seguiment periòdic de
les dades i indicadors recollits.

NOVÈ. Fer arribar aquests acords a la Comissió Europea i al Parlament
Europeu, al govern de la Generalitat, al govern de l’Estat, als sindicats i a les
entitats ciutadanes de ……………..

Foto: Acte Central de Dones
Amb Iniciativa en el marc de la commemoració del 8M d’enguany
, amb la
presència de Joan Coscubiela, Mercè Claramunt, Laura Massana,
i Raül Romeva. Font: Dones amb Iniciativa.

Alguns/es a la UE volen les dones de retorn a les cassoles, la fregona i els bolquers (Actualitzat el 3 de febrer, després de la VOTACIÓ)

5

A Europa no pensem ni defensem tots i totes el mateix. Això és un fet. Per exemple, en termes de crisi i perspectiva de gènere, la presidència txeca defensa un retorn de les dones a l’àmbit privat (és a dir cassoles, la fregona i bolquers), enlloc de fomentar polítiques públiques que facilitin i incentivin la seva incorporació a l’àmbit laboral i públic, en igualtat d’oportunitats amb els homes. El problema és que al Parlament Europeu també hi ha aquesta diferència de perspectives. L’ Informe Anna Záborská (A6-0492/2008) sobre la no discriminación basada en el sexo y la solidaridad entre las generaciones [2008/2118(INI)], que debatem avui i votem demà, per exemple, defensa la postura txeca. Quan l’informe es va votar en Comissió FEMM (de la qual en sóc vicepresident) només nosaltres (Verds/ALE) i la GUE ens hi vàrem oposar. I ara que el tema ha arribat al Ple, he presentat un informe alternatiu (l’adjunto al final d’aquest post en format word) apostant per una línea diferent: això és, a favor d’incentivar polítiques públiques que permetin conciliar la vida laboral i privada, però, també, que aquestes polítiques no estiguin destinades, només, a dones, ja que sinó incentivem la corresponsabilitat dels homes també en l’àmbit domèstic/privat, allò que acabem fent és condemnant les dones a dobles i triples jornades laborals. Estic mirant d’aconseguir el màxim de suport possible per al meu informe, i no descarto que en la votació de demà, a Estrasurg, puguem donar la sorpresa. De moment, en la meva intervenció d’avui, penso plantejar el següent: (segueix…)

Intervenció de Raül Romeva en relació a l’Informe Zaborska sobre no discriminació i solidaritat intergeneracional (2 febrero de 2009)

Es bien sabido que en épocas de crisi quienes más la sufren son los sectores más desfavorecidos i colectivamente más débiles. Laboralmente hablando, las mujeres siguen padeciendo una discriminación de base que se constata en un salario medio un 30% de media inferior al de los hombres en algunos países de la UE, y en una menor presencia en lugares de responsabilidad. Frente a esta situación, me preocupa constatar como la receta que algunas y algunos colegas aportan es la de concederun pequeño salario a la mujeres que decidan quedarse en casa encargándose de ‘sus labores’. Han sido muchos años de lucha y sufrimiento por parte de muchas mujeres la que nos ha conducido a una situación de progresiva incorporación de las mujeres en el ámbito laboral, y es triste ver com aún existen intentos de hacer marcha atrás. Es por ello que he propuesto una alternativa al informe Zaborska en la que defiendo, como medidas para afrontar la crisis desde la perspectiva de género, primero, fomentar políticas públicas que garanticen la conciliación de la vida laboral y familiar, pero, segundo, que dichas medidas conlleven tambén la corresponsabilidad que los hombres tenemos en el ámbito privado. Lo que no podemos aceptar, en cambio, es que no sólo no se incentive el ingreso de las mujeres en el ámbito laboral, sinó que, además, se desincentive también a los hombres para que asuman su responsabilidad en el privado.’

Font foto: Forges