Raül Romeva i Rueda

Precisament ahir vaig ser a Lleida visitant, entre d?altres, el Centre per a la Igualtat d?Oportunitats de la UdL (dirigit per M. Angeles Calero), el Centre de Recursos per a la Igualtat, així com coneixent diverses iniciatives sobre Igualtat impulsades per l?Ajuntament (el regidor d?Igualtat és Francesc Pané). Al vespre vaig participar en una Taula Rodona, conduïda per Mercè Rivadulla, sobre els ?Avenços en la igualtat dona-home? en la qual, he de dir, vaig aprendre molt del meu company i companyes de mesa: Lucie Foissine (Ass. Tamaia), Daniel Gabarró (AHIGE), i Mercè Claramunt (Presidenta Dones amb Iniciativa). Per cert que vàrem poder gaudir al final de l?acte d?un recital de veu (Mary Martí) i piano (Pancho Marodán) digne de les millors sales de concerts. Si hagués de resumir en una frase la visita diria que em va impressionar tota la feina feta, així com vaig constatar també tota la feina que queda per fer acompanyat, això sí, de la ferma voluntat de fer-la. Es tracta d?una sensació similar a la que m?ha quedat en llegir l?entrevista que publica avui El Punt (Mònica Bernabé) a la Presidenta de l?Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva. (segueix…)

L?entrevista (per M. Bernabé)

Marta Selva.:  «El sistema d’atenció a les dones maltractades estava a zero»

Selva, que va rebre desenes de trucades d’entitats de dones perquè no deixés el càrrec amb la crisi de govern, explica per què la Generalitat no va complir els seus compromisos contra la violència masclista en la legislatura passada

-Demà la Generalitat commemora el Dia Internacional de la Dona amb un acte institucional. En l’acte de l’any passat el llavors conseller primer, Josep Bargalló, va anunciar que la llei per a l’eradicació de la violència masclista s’aprovaria el 2006. I vostè hi va afegir que la llei tindria memòria econòmica. L’any 2006 va acabar i no tenim ni llei ni dotació econòmica. Per què?-«El canvi de legislatura va fer que s’alentís el procés d’aquelles lleis que el govern havia d’acabar d’aprovar.»

-Bargalló, però, va dir que el projecte de llei s’aprovaria al maig, i al maig encara no hi havia crisi de govern.-«Dir dates en la tramitació d’una llei que es vol aprovar amb memòria econòmica i que és totalment innovadora en l’àmbit legislatiu català és difícil. Requereix un esforç, no només de consens, sinó de mesurar molt bé totes les conseqüències dels drets reconeguts i de l’obligació de les institucions, ja que compromet molts àmbits de l’administració. La llei està en la fase final. Hi ha pendents alguns elements de tècnica jurídica. No puc donar una data per a la seva aprovació, però hi ha el compromís d’aprovar-la al més ràpidament possible.»

-Vostè també va dir que el govern obriria set centres d’atenció especialitzada per a dones maltractades en la legislatura passada, i només en van obrir dos. Pensaven obrir-los tots en els últims sis mesos de mandat?-«No, volíem obrir-ne cinc en un any. I aquest any està previst completar els set centres que s’havien previst. No es van inaugurar pel mateix motiu, tot i que en alguns casos poden haver-hi hagut raons logístiques. Aquests centres són uns punts de la xarxa del circuit. Han d’estar en relació amb els serveis d’informació i atenció a les dones, i amb les cases d’acollida i pisos pont. Sobretot és important que els serveis d’informació i atenció a les dones, que són municipals, tinguin prou presència al lloc on s’obre un centre especialitzat per així garantir una atenció integral. Un centre no es pot col·locar com un bolet en un lloc si no té una sèrie de recursos planificats i en consonància amb aquesta perspectiva integral.»

-Quan va defensar la creació d’aquests centres, va argumentar que al territori català els serveis d’atenció a les víctimes de violència de gènere no estaven compensats. Per tant, ara la situació d’una dona a les Terres de l’Ebre continua sent la mateixa que fa quatre anys. Què li diria a aquesta dona?-«Aquesta dona de les Terres de l’Ebre, si és una dona que està vinculada a una associació, sap que no ens hem aturat en cap moment. Estem parlant en tot cas d’un màxim d’un any de retard per completar el sistema d’atenció. Un sistema que estava a zero. Amb això no vull dir que no hi haguessin recursos aïllats, però en aquests moments el que estem fent és enxarxar aquests recursos perquè es pugui parlar de xarxa i es pugui donar una detecció precoç. Els centres d’atenció especialitzada han d’estar en consonància amb els centres de salut, el servei d’ensenyament i la policia. Obrir un centre sense que el circuit estigui completat no té sentit.»

-Quan vostè va deixar el càrrec a l’ICD amb la crisi de govern, desenes d’entitats de dones li van trucar perquè no marxés. Quanta gent li ho va demanar?-«Van haver-hi trucades, però no crec que n’hagi de parlar.»?

-Per què va marxar si vostè és independent?-«Perquè crec que era important donar retorn a una mostra de confiança del partit que em va proposar per al càrrec.»?

-Torna amb un govern en què només quatre de les quinze conselleries estan dirigides per dones. Amb quina cara pot anar ara pel món demanant equitat de gènere?-«Penso demanar-ho amb el mateix orgull que en la legislatura passada. La situació en el govern denota la feblesa d’uns mecanismes que encara no estan prou fixats. En el pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de les dones, que nosaltres vam aprovar, proposem clàusules que determinen aquesta equitat de gènere en els nomenaments. I la llei estatal per a la igualtat de dones i homes també fixarà uns barems. A més, la presència de dones en el govern ha d’anar acompanyada de polítiques que incorporin la perspectiva de les dones, i jo crec que, en aquest sentit, des del 2003 la Generalitat dóna proves fefaents que és un compromís de tot el govern. I la prova és la incorporació de la perspectiva de gènere en àmbits tan difícils com ara la llei de mobilitat i la de barris.»

Foto: Marta Selva. Font: Toshiko Sakurai/El Punt