Cultivar el pensament dinàmic demana uns requisits. El soroll, la pressa, la brevetat o l’enuig són contraproduents per a desenvolupar idees complexes. La dialèctica és l’exponent màxim del plaer mental, però sovint topem amb massa cotilles que no la deixen expandir-se. Febrer ha estat un mes procliu als microdebats amb diversos perfils tuiters al voltant
La llengua fa poble. A viatges, quatre mots tenen molt de poder. Sabem que l’energia té un costat lluminós i un altre de fosc. Ho vam aprendre en les pel·lícules gal·làctiques. I constatem que sovint ens cal saber en quina direcció trobarem la claror. Per això, aquest eslògan fa diana; crida a reunir-nos, a compartir,
Enllaçar, unir i ajuntar es conjuguen en positiu. S’ajunten les coses que s’atrauen. Si és fruit de la voluntat, enllaçar fa créixer i transforma la mida dels integrants de la suma. Ho sabem tant, que al cap de més de mil anys hem generat una infinitat de connectors per a lligar les idees que anem
Invisibles però reals. Les ones hertzianes ens envolten. Sabem que hi són perquè en comprovem els efectes. Igual com les fronteres. Sobre el paper les fronteres s’han transformat en el millor dels casos en simples línies traçades en els mapes. Però en el món físic estem envoltats de separacions, malgrat que no ens n’adonem. Ara
Qui se’n recorda, de la televisió en blanc i negre? Quantes fotografies conservem amb pàl·lids contrastos de grisos? Quin impacte feia veure la realitat en dos colors? Per a un món dual, n’hi havia prou: TV1 i TV2, els bons i els dolents, els homes i les dones, el cel i l’infern. Ara ja no
Saber nadar no s’oblida. Ni l’habilitat d’anar en bicicleta. Ni esborrem els guanys aconseguits en el domini de la lectura ni tampoc en el de la costura. Però les paraules es tornen borroses amb la distància i amb el temps. Les llengües apreses poden acabar desapareixent, fins i tot. Algunes persones han enterrat llengües del
A ulls dels especialistes, les diferències s’aguditzen. Qui no entén en un àmbit molt concret del saber funciona amb unes nocions vagues, amb paraules sovint intercanviables amb altres de semblants. A ulls dels especialistes, abunden els sacrílegs. Dijous vam fer una bonica excursió amb una amiga. Teníem cita a les quatre de la tarda perquè
Escric per a recordar. Rellegir els records al cap del temps em fa recuperar-los amb més nitidesa. També els puc fer córrer si s’han solidificat damunt de la base de les lletres escrites. Els puc regalar; fer-los arribar a llocs a què no puc accedir. Tenia un relat pendent de fa dies. S’havia quedat cotet,
Abunden les persones monotemàtiques. Només parlen de futbol. Els interessa únicament conversar sobre moda i complements. Tot el seu món gira al voltant de la cuina i dels aliments. En definitiva, estan absolutament abocades a un sol centre d’interès. Després hi ha els filòlegs. Som gent que llegim les parets i que sentim totes les converses.
Quan alguna cosa brilla es veu de lluny; resplendeix. Els moments excepcionals també tenen una llum potent que projecta una claror cap a l’horitzó que tenim al davant. De vegades, la llum dura. Avui tinc una paraula molt especial, agafada al vol en una escena ben agradable. La llampuga era la protagonista del segon plat
No hi ha res més inestable que la normalitat. El que per a uns passa desapercebut a còpia d’assiduïtat per a uns altres pot resultar un apreciat retrobament o una descoberta notable. De vegades, però, cal aplicar una mirada atenta per a remarcar les troballes. Aquí sempre ens referim a retrobar paraules, és clar. Com
Un món feliç és una vella promesa. Una promesa constant i creixent, basada en l’elogi de la ceguesa. Hem de mirar sempre cap a una altra banda quan no convé que portem la contrària, quan convé que tot semble una bassa d’oli. Però n’hi ha que ja tenim massa anys i massa costum de mirar les
Agost no passa mai desapercebut. Hi fa molta calor, tenim vacances, viatgem, les hores avancen lentament, hi ha incendis o peten els coets de les festes majors… Pel que siga, aquest mes té un lloc insigne en el calendari. L’agost de 2018 no tornarà mai més però els fets -intranscendents o memorables- que hi haurem viscut
Proliferen les narracions durant les vacances. La gent fa coses diferents i les explica. Hem anat, hem vist, hem trobat, hem descobert… La màquina del temps està en plena ebullició amb la contribució inestimable dels adverbis temporals: ahir, demà, fa una setmana, l’altre dia, d’aquí a tres dies, d’avui en vuit… Fa no res, en
L’excés és una convenció social inestable. On se situa la frontera que separa la correcció de la incorrecció; allò que resulta apropiat del que acaba esdevenint una molèstia? Menjar poc o menjar massa depèn dels gustos de cadascú. Igualment, parlar poc o parlar massa queda supeditat a l’arbitri de la concurrència. Així i tot, ens