Agafada al vol

Som les paraules que diem

General

Brancal

2 d'abril de 2020

Som la memòria que tenim. Sense records l’ànima de les persones s’esfuma. Els cossos que encara respiren però que no tenen passat ja no representen a qui els havia habitat temps enrere. Sense memòria no som res. Poc o molt, cadascú té una entitat pròpia. Els records que l’acompanyen són en gran mesura privats. Intransferibles.

Llegir més

Trafegar

26 de març de 2020

Adaptar-se o morir. Ai, Darwin! Per mil·lennis que passen, s’imposa la implacable llei de la supervivència. Volem continuar vivint i ens emmotlem als canvis. No els triem. Els acceptem i prou. Acabarem el mes de març de 2020 d’una manera que no havíem previst tot just en començar-lo. El temps està fet d’una matèria altament

Llegir més

Xit

19 de març de 2020

Silenci. Despertar-se en silenci. Esmorzar en silenci. Escriure, pensar, rentar-se, cuinar, llegir, treballar… sense interferències al voltant. Viure en silenci. Que nou, això. El confinament ens ha repartit a tots els de casa per diferents bandes de la geografia catalana. Uns cap aquí, els altres cap allà. Tenim els mòbils a mà. Estem en contacte

Llegir més

Vagarós

14 de març de 2020

La realitat dels fets excepcionals s’imposa a les circumstàncies personals, als estats mentals individuals. Ho col·lapsa tot. No la controlem. Ens agenolla davant seu, més humils. Ens fa repensar-nos. Ens destarota. La pandèmia ens ha arribat. Potser encara no tenim la certesa que ens afectarà directament, en primera persona o al nostre cercle més immediat,

Llegir més

Allargar-se

7 de març de 2020

No sé per on començar. El cap em bull. Tinc moltes idees acumulades per les experiències de les últimes setmanes. La lletra ha pres un protagonisme total en tantes esferes al meu voltant que no dono l’abast de retenir-ho tot. Ara mateix noto la companyia de dos lectures en què m’he estat capbussant com en

Llegir més

Sarró

22 de febrer de 2020

Tal faràs, tal trobaràs. Es cull el que se sembra. Cadascú és fill de les seues obres¹. Segons fan explícit algunes expressions populars de la nostra cultura, les conductes que fem tenen un retorn positiu o negatiu en funció de les nostres intencions i segons les accions que hem dut a la pràctica. És una

Llegir més

Moixó

5 de febrer de 2020

Per què ens fascina tirar una pedra a la quietud de l’aigua i contemplar com creixen les circumferències concèntriques a partir de l’epicentre de l’impacte? Perquè és una metàfora de la vida. Per això, ha estat una de les imatges més explotades en l’art de narrar històries visualment. Jo ara tanco els ulls i m’imagino

Llegir més

Gelor

25 de gener de 2020

De vegades no sabem per on començar. Tenim idees deslligades que dansen pel cap sense ruta. Tantes coses per a dir i tant de silenci alhora. Les idees, però, només necessiten temps, un escenari i espectadors per a sortir a la llum. Comencem, doncs. Fa poc fred per la fúria amb què hem viscut el

Llegir més

Birbar

10 de gener de 2020

Què us han regalat aquestes festes? Qui ha estat el missatger que ha fet arribar a les vostres mans un present per a fer-vos pessigolles emocionals: el Tronc de Nadal, els Reis d’Orient, l’amic invisible, el Pare Noel o algú altre encara més exòtic? Us han fet contents? De totes les coses que es poden

Llegir més

Engordir-se

30 de desembre de 2019

Debatre és batre les idees dels uns i dels altres. Els debats ens fan grans. En solitari els pensaments no polemitzen; reposen en un son de certeses. En canvi, en els intercanvis hem d’esmolar els arguments, fer-los precisos i entenedors més enllà de les intuïcions del nostre convenciment íntim. Vint-i-vuit de desembre de dos mil

Llegir més

Engatar-se

15 de desembre de 2019

Realment és incommensurable, el poder de les paraules? De veritat ens transporten a escenaris desconeguts, ens fan sentir compassió o dolor, construeixen objectes d’una bellesa explícita? Sí, i tant. Constitueixen la matèria primària del pensament, que es reverbera -perpètuament, si convé- en la memòria. Fa mesos vaig proposar una destinació turística a les meues amigues

Llegir més

Banyar-se

23 de novembre de 2019

El vent, la pluja intensa o la foscor trasbalsen el paisatge. Caminar quietament per l’espai obert es torna més incòmode i, per això, l’hivern empeny a arrecerar-se en els racons més acollidors dels edificis. Alhora, el magnetisme de la natura assotada per la inclemència del mal oratge és innegable. Sento el vent com xiula a

Llegir més

Guer-ho fet

16 de novembre de 2019

No hi ha paraula més difícil de definir que la normalitat. L’adjectiu normal en el cap de cadascú es pinta d’un color invisible des de l’exterior: n’hi ha de verds, de lilosos, de rosats, de daurats, de negres… Només una llarga interacció ens fa sospitar la tonalitat que li atribueixen els altres. Enmig de la

Llegir més

Bacinet

28 d'octubre de 2019

Sabia que les paraules són capsetes plenes d’emocions. Sabia que els lligams que fem amb les persones es trenen en les converses que hi mantenim. Sabia que compartir la manera concreta de referir-nos als objectes del món que coneixem ens fa reconèixer-nos els uns als altres com a aliats. Però tot això que ja sabia

Llegir més

Planydre

13 d'octubre de 2019

No ens agrada el dolor. Ni sentir-lo en la pròpia pell ni veure’l en les vides dels altres. I no solament el dolor físic sinó qualsevol ferida invisible que traspua pels sentits. Les mirades tristes ens travessen sense dir res. Octubre de 2019: se’n parlarà tant en els llibres que no s’han escrit encara! Es

Llegir més