El treball en empresa mata unes 300 persones a l’any a França. El toc d’alarma el llancen els periodistes Paul Moreira i Hubert Prolongeau. El títol del llibre no pot ser menys impactant Travailler à en mourir. A nosaltres ens han arribat les morts per suïcidi de FranceTelecom. Es veu que entre la policia els suïcidis
De cop i volta ens hem posat a desempolsar les fotos i els vídeos de l’ensorrament del mur. Sí, hi havia un mur. Els joves amb prou feines n’havien sentit a parlar. Saben d’una segona guerra mundial, saben dels nazis,de l’holocaust jueu, però desconeixen les sigles URSS. I no sabien res del Mur… Ara ells
“No reconec en absolut l’home que en aquests moments ens estan descrivint els mitjans. El que jo conec porta una vida exemplar. Ja sé que és una expressió ridícula, però em sento obligada a fer servir paraules clares i inapel·lables contra les des seus detractors. Ja sabeu el que he escrit sempre, que crec en
Aquesta tarda Jesús Neira acaba de sortir de l’hospital. En cadira de rodes i amb la necessitat de tornar-hi cada dia per a continuar la rehabilitació. No em proposo repetir la història que tothom coneix, n‘explicaré dos més. Era un 11 de setembre. Havíem passat el dia a Barcelona. Perquè cal, com cada any. Ja
En el post anterior vàrem encetar tres reflexions sobre la reacció dels pares de Marta del Castillo demanant la cadena perpètua. De les tres avui desplegarem la primera Quin és el rol de les víctimes en el si de la societat? Tant els pares de Marta com els de Mari Luz exigeixen explícitament un canvi en
Els pares de Marta del Castillo reclamen la introducció de la cadena perpètua en el codi penal. Estan destrossats. Com ho estaríem nosaltres si ens haguessin assassinat la filla. Els entenem molt bé i ens sentim al seu costat en el seu dolor.D’aquí que estiguem temptats a fer-los costat no només en el seu dolor
Un nen del Marroc acaba de ser condemnat per escriure a la pissarra “Déu, Pàtria i Barça”. La cantarella oficial repetida permanentment en els mitjans és “Déu, Pàtria i Rei”. Els jutges d’aquell país consideren que el noi ha fet una suplantació insultant i que es tracta d’una falta de respecte al monarca. I nosaltres,
La va escriure Maimònides el 1190. Pensava en els catalans del s.XXI? Es veu que si perquè els sociòlegs de l’IEC troven escaient endossar-nos un nou post-it: ja no estem emprenyats ara estem perplexos. Doncs la Guia de Maimònides pot servir-nos. A la tercera part del llibre rabínic s’hi diu que “els nostres coneixements es
Benvolgut sr.Obama, candidat del PD a la Presidència dels EUA, Ni els meus compatriotes catalans ni jo mateix tindrem l’avinentesa de votar-vos. Tanmateix cada dia ocupeu un bon espai dels nostres mitjans. Perquè tot i que no us votarem, el vostre missatge de canvi desperta l’interès i la simpatia de molts. Personalment, he de refredar
“Lupus est homo homini, non homo, quom qualis sit non novit.” locució llatina originària del comediògraf llatí Plaute (254 adC – 184 adC) a la seva obra Asinaria, o La comèdia dels ases. “Un llop, que no un home, és l’home per a l’home, quan ignora de qui es tracta.” Un bon dia al Lluís
“Ana Patricia Botin, l’executiva millor pagada. Presidenta del Banesto per obra i gràcia del seu pare, Emilio Botin, va percebre l’any passat una recompensa de 3,1 milions d’euros. L’alça que representa és del 14% sobre el que es va embutxacar el 2006. La pujada multiplica unes quantes vegades l’increment de la inflació durant el mateix
La propietat és un robatori “La propiété c’est le vol” Pierre-Joseph Proudhon. La idea no és nova tot i que està bé que algú la vagi recordant. Ens referim a l’espai Veritat o mentida? dirigit per Adolf Beltran dins del progrma de l’Antoni Bassas. Com deia la idea fa temps que volta pel cap dels
“La vellesa és més temible que haver de morir” Juvenal. La consciència de la mort marca l’existència humana. L’existència humana és un “ésser-per-a la mort”, afirma un del principals pensadors del s.XX, Heidegger. Epicur, decidit a fer campanya en favor de la vida feliç, havia dedicat unes quantes màximes a combatre aquesta por. “El més
Anatole France: “La castedat és la pitjor perversió sexual”. Veritat o mentida? ens proposa Adolf Bertran en els seu espai dintre d’ El matí de Catalunya Ràdio. Miraré d’aportar-hi la meva reflexió. Així que, segons Anatole France, la castedat no és només una perversió sinó la pitjor. L’Antoni Bassas recordava que hi ha perversions que
El senyor Jordi Barbeta és cap de redacció de la Vanguardia i participa a la tertúlia matinal de Catalunya Ràdio. S’expressa doncs en dues entitats de certa solvència. Ja sé que solvència no vol dir infal·libilitat. Però el que es pot demanar a qui s’expressa en aquestes tribunes és que s’abstingui d’aquelles opinions que amb