BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Aquesta tarda Jesús Neira acaba de sortir de l’hospital. En cadira de rodes i amb la necessitat de tornar-hi cada dia per a continuar la rehabilitació. No em proposo repetir la història que tothom coneix, n‘explicaré dos més.
Era un 11 de setembre. Havíem passat el dia a Barcelona. Perquè cal, com cada any. Ja fosc i amb la festa a l’Arc de Triomf a punt d’acabar pujàvem per Via Laietana. Amb això que veig, dintre d’un cotxe aparcat, un noi que reboteix la seva companya estirant-la pels cabells.
Amb tota la intenció em planto al costat mirant el noi a través de la finestra. Resto quiet mentre m’observa. La meva censura es fa palesa. No havien passat gaires segons que d’una revolada obre la porta, surt i em planta cara. Ell a la calçada i jo a la vorera, el cotxe separant-nos.
“¿Qué miras?” No contesto, no volia pas provocar-lo. Tampoc em moc. Per això vol intimidar-me donant uns passos cap a mi per davant del seu cotxe. Llavor sí, jo tiro enrera tot allunyant-me només una mica i em torno a girar. Suposo que el desconcerto perquè no fujo corrents. Ell tampoc em persegueix més que res per l’instint de no separar-se massa del seu cotxe. Penso que si continuem així, ell quatre passes cap a mi i jo allunyant-me una mica, la noia trobarà el moment de sortir del cotxe. De cop i volta, el jove es deixa de romanços i es disposa a perseguir-me. Estic en un semàfor, està verd i aprofito per travessar el carrer. Ell també ho intenta, però a la que està al mig de la calçada una sorollada de clàxons el deté. Venia del cotxes aturats al semàfor. Vaig tenir més sort que Jesús Neira. Des de l’altra banda de la vorera observo el seu astorament. Miro també el seu cotxe que ja queda a molts metres de distància. Encara hi veig la noia i espero que aprofitarà l’avinentesa per escapar-se. Doncs no, ni un gest. Quieta esperant el retorn de qui amb tota seguretat seguirà estomacant-la. M’he arriscat per no res.
Ja ho sabeu, però ho vull subratllar: la noia que Jesús Neira volia defensar no només no li va agrair l’acció sinó que el va blasmar per ficar-se on no li demanaven. Exactament va deixar anar que ell s’ho havia buscat.
Segona història. L’encarregat de les fotocòpies del meu col.legi va sentir una conversa que el va astorar. Una noia explicava a la seva amiga que el seu noi la pegava. Sembla que l’amiga ho criticava amb vehemència. Quina no va ser la sorpresa de l’encarregat en sentir que la “víctima” defensava el seu noi dient que si la pegava era perquè l’estimava. Perplexitat. Justament perquè puc copsar el que passava pel cap d’aquesta noia, havia de tenir una xerradeta amb ella. L’encarregat, però, no va saber donar-me’n el nom; no coneix pas el nom dels alumnes, ell. Em vaig haver de conformar a comentar-ho a classe amb l’esperança que estigués en el grup escoltant-me.
Es fan campanyes contra la violència masclista. Molt encertades, sobre tot les de la Generalitat de fa uns anys. Però són coixes. Com solen ser-ho els comentaris sobre el tema. Totes s’elaboren sobre una de les causes d’aquesta violència, la més evident: l’agressivitat masculina. Val. Però si ens quedem aquí, l’anàlisi és coixa i les propostes de solució també. Si convertim el combat contra l’agressió masclista en una continuació, o una vessant més, de l’etern conflicte entre sexes, ens equivoquem. I a vegades fa aquesta impressió. Crec que ha quedat prou clar que també hi ha altres causes i que l’enfocament ha de ser total. Moltes persones que treballen contra la violència de gènere no volen veure tota la realitat i consideren que l’actitud de Violeta, la noia que ha defensat el seu nòvio agressor, és un cas aïllat. Perquè reconèixer la realitat que aquí hem exposat trenca l’esquema que el mal està només en un costat, allà on apareix més evident. Hi ha més camp per treballar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La violència no és pot contestar amb violència. I qui així ho fa és un feixista i promociona actituts feixistes.
Hom no pot agafar-se la justícia per la seva mà i clavar-se pel mig així com així.
Tot el món és innocent mentre no es demostre el contrari.
Tot el món té dret a una defensa i juït just.
Tota desavenència o conflicte entre una parella no es pot posar al mateix sac i per tant considerar-se com a masclista.
Això no lleva que Jesús Neira va provocar i patir alhora una agressió i va patir lessions i la justicia tinga que actuar.