BioSofia

El senyor Jordi Barbeta és cap de redacció de la
Vanguardia i participa a la tertúlia matinal de Catalunya Ràdio. S’expressa
doncs en dues entitats de certa solvència. Ja sé que solvència no vol dir infal·libilitat.
Però el que es pot demanar a qui s’expressa en aquestes tribunes és que
s’abstingui d’aquelles opinions que amb un mínim de serena reflexió es revelen
perverses.

Gent com el senyor Barbeta (18/06/2007) troba que els toros
són uns animals que ens haurien d’agrair la vida que els proporcionem. I
afegeixen que després de la vida regalada que els donem, no poden queixar-se
del seu final en una plaça, que aquest final encara és poca cosa si el comparem
amb la penosa vida que han d’aguantar els seus congèneres, constrets en
saturades vaqueries. Bé, exactament diuen que els que critiquem el final del
toro en una corrida no tenim raó de queixar-nos, que el toro viu molt bé.

Podem esperar que en una conversa al bar alguns
interlocutors ens aboquin arguments semblants. Per desgràcia és molt estès el
sentiment d’enveja, el respirem tant que ja ni el distingim. Massa gent es
neguiteja en contemplar que d’altres tenen sort o simplement viuen contents. Si
algú et pregunta per com vas, et veus obligat a posar sordina a la pròpia
satisfacció i a manifestar-te un pèl dolgut per les circumstàncies. Si, en
canvi, expresses una alegria general, és segur que et faràs mal veure i, com a
mínim, pensaran que ets un impertinent. En aquesta atmosfera se situa
l’argument que comentem: ningú pot queixar-se del final que espera als toros.
Massa alegria no és possible. La idea de justícia de molta gent està tenyida
d’enveja: si la desgràcia arriba a algú a qui abans la vida l’havia somrigut,
no té dret a queixar-se.

Considero que és un argument roí: creure que si un
pateix també han de patir els altres, que si un gaudeix d’unes grates
circumstàncies, està en situació anòmala, situació que ha de ser compensada per
una desgràcia. Repeteixo, això és roí.

Més, és un argument pervers perquè el que està en joc no una desgràcia
qualsevol sinó la mort d’un ésser sensible. Vénen a dir que la vida sense
penalitats mereix una mort cruel i dolorosa i el toro mereix aquesta sort.
Sorprèn que persones força assenyades en la majoria de casos, quan toquen temes
emblemàtics per a l’espanyolisme es posin nervioses i no actuïn amb la serenor
que demana el seu càrrec

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!