Republicans i Independentistes
Bloc personal de Carles Macian
De tant en tant faig una passejada pels blocs que escriuen gent d’altres partits polítics. Com a fruit d’aquestes passejades, vull fer una mica d’autocrítica sobre els continguts de la blocosfera independentista.
La gent del rotllo independentista (i en general passa el mateix amb altres versions descafeïnades del catalanisme) tenim una tendència a parlar sempre del mateix. No cal dir de quin tema, no?
Aquesta situació em recorda un acudit d’aquells de que s’expliquen amb tres individus, per exemple, un alemany, un francès i un català. Més o menys deia:
"Es troben un alemany, un francès i un català i un home savi els repta a escriure un tractat sobre un tema inversemblant, per exemple, l’elefant. Al cap de tres mesos, es troben de nou i els tres autors presenten els seus llibres. L’alemany havia escrit un volum de 700 pàgines titulat (ho tradueixo, és clar!) " L’elefant: principis i sistemàtica d’una epistemologia paquidèrmica". El francès havia escrit un de 800 pagines titulat "800 poemes d’amor elefantíacs". I, el català? El català havia escrit un de 900 pàgines. Com no podia ser d’una altra manera, es titulava: "L’elefant i el problema nacional català"
No ens acabem d’adonar, però la gent del rotllo només sabem parlar del problema de l’elefant. A mi ja m’està bé que en parlem. De fet, per això sóc independentista. Però no estaria malament que, de tant en tant, fóssim capaços de parlar, escriure, reflexionar, sobre altres temes. Temes que, de fet, també estan relacionats amb l’elefant, d’una manera o altra, però que, com que només fem que parlar directament, -gairebé en exclusiva-, de l’elefant, de la seva trompa i els ullals i de si algun dia aquesta bèstia desafortunada podrà arribar a ser lliure, acabem deixant de banda, -gairebé per sistema-, la globalització, la sostenibilitat, els drets laborals, l’estat del sistema educatiu, dels serveis públics, la competitivitat de les empreses o d’altres temes tan banals com aquests.
I, si no hi esteu d’acord, només cal que feu una repassada pels blocs de vilaweb o pels blocs de gent d’ERC, CiU, les CUP o d’altres organitzacions catalanistes, sobiranistes, independentistes. Tret d’algunes excepcions escadusseres, gairebé sempre hi trobo elefants.
Des d’avui, faig propòsit d’esmena i prometo fer, de tant en tant, un post sense esmentar directament l’elefant. No sé si m’en sortiré!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És que, xiquet, l’elefant està tan putejat… fins i tot en perill d’extinció (els ullals ja ens els van fotre fa 300 anys, més o menys)…. i podria ser tan maco, tan ufà… i ens l’estimem tant… que ens has de disculpar que alguns quasi bé només parlem d’ell, pobre animal.
Doncs la situació és la següent: això era un francés, una alemany i un espanyol … i punt.
Hola,
Acabo de tornar de la Índia per motius de feina i puc certificar que allà hi ha elefants i no són un problema. Hi ha vaques i cabres al carrer i no són un problema, la gent senzillament els esquiva. Amb 24 idiomes oficials més l’anglès és curiós que no els preocupa el tema de l’elefant. Per ells més aviat és un ídol sagrat.
Crec que hauries de revisar una mica els tòpics literaris que fas servir, que són una mica decimonònics. A hores d’ara l’alemany més aviat escriuria sobre liquiditat, identitat i elefanteïtat. Quant al francès, escriuria una novel·leta pretensiosa de rerefons existencialista-posmodern i amb to diguem-ne humorístic (d’aquell humor que només entenen els francesos); o més probablement el francès seria una francesa i faria un relat autobiogràfic farcit d’autodestructives escenes sexuals amb elefants de tots els sexes.
Ara, el que no s’aguanta ni de conya és el llibre del català. No pas pel contingut, sinó per l’extensió: cap autor català no és capaç d’estendre el seu discurs sobre elefants més de cent pàgines. I és una llàstima, perquè potser anant una mica més a fons arribaríem una mica més enllà.