Com que perdo en el perdó i recordo en el “recordó”, vos afano en el finestró aquest “Mariage a Mogador”: a l’igual que un servidor, estirant els bemolls, el cosí Emil mai s’ofega, contentets en la nostra vocalització “txarnega”: tot és dual mixtura i doble barreja, a la fina línia epidèrmica de la identitat fronterera, el que estava fora està dins i el qui cohabitava –encara que es deleja– se n’ha anat a l’Algoleja; que avui en la nit els Reis d’Orient vos ho porten tot: és farcida de regals la vida de qualsevol poeta, a les meues mans jo ja ho he tingut, ho he palpat (i embolicat) per a que vos sorprenga, quan pugen els dromedaris per dalt la teula, rabí desencavalcat de l’arenga i experimentador en capricis del mot que engega un alé escoltador, aguarde que el Messiah invicte d’aquesta brega del món algun dia siga, per inspiració, femella espavilada i trentanera d’un 33 de saó, enrauxada de la sofisticació solidària que adelera, ací davant teniu doncs de bestreta una cançó de dolçor jueva, infestada de violins i de cotó, en la que als inicis es sublima –“emmorada” i moderadeta– la flor dels nostres vicis d’expiació! Xalom per a Ella, quan vinguera, i per a tothom, que ací hi som! 😉
Emil Zrihan i l’Orchestre Andalou d’Israel,fidèle à soi même: “Mariage à Mogador”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
estimat i admirat poeta. Que els Reis de l’Orient et duguin molts, molts anys de felicitat i d’inspirat treball. Una abraçada.