Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

7 de març de 2011
0 comentaris

MAGNÍFIC CONCERT D’ÒWIX EN L’AUDITORI DE LA MEDITERRÀNIA — LA NUCIA– (Els Rastres del Sentit)

     Els músics del macro-grup ÒWIX — des de fa 15 anys de bon saber fer musical, coordinats per Ximo Guardiola– sempre sorprenen per les melodies i la qualitat simfònica dels seus treballs, prou voltes incorporant ballets en escena i improvisacions diverses plenes de vitalitat. La nit del divendres vam assistir al magnífic concert inicial de la nova gira comarcal 2011 d’OWIX. Va començar a l’Auditori de la Mediterrània del poble de la Nucia a les 21:00 hores de divendres passat: si voleu anar a la resta de concerts, mireu el cartell en la imatge dels arxius avall.

     Vaig arribar a la Nucia en companyia de l’amic Joan  Benimeli, el ferrer de Callosa, i pocs minuts abans que començara el concert de divendres, ja es notava la dificultat de trobar aparcament: l’Auditori de la Mediterrània estava ple fins la bandera de públic entusiasta dels nostres pobles. L’espectacle es va succeir rítmic i engrescador, fins i tot emetent seqüències del documental que s’incorpora en el nou DVD ja a la venda. Si voleu més informació sobre aquest macro-grup a on participa el més bo i granat dels nostres violoncelistes, trompetistes, clarinetistes, saxofonistes, dolçainers, percussionistes, amb Euge Savall al violí solista i Antonella i Pere Samblas en l’acompanyament vocàlic, no vos heu de perdre la seua web: http://www.owix.net 

     Esment especial mereix la versió de la cançoneta popular “La Manta al Coll” de Vicent de l’Aixarà, en la seua gestualitat dansadora i vocalisme original que fa saltar de les butaques als assistents per a ballar-ho: tots els d’ÒWIX s’estimen la musica en la nostra llengua. Ja ho diuen a la seua web: “Òwix, música per a totes les edats i en català. I a molta honra”. Una bona injecció d’autoestima cultural, amb un final encadenant el seu tema “Al País Valencià”, en companyia de la partisana “Bella Ciao” i “L’estaca” de Lluís Llach. ÒWIX tenen la virtut — i el mèrit– d’haver convertit les sonoritats melancòliques de “La Muixeranga” en un doll ric de divertiment encomanadís.

 l

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!