Anotacions rizomàtiques

     Molt recomanable per als qui somien desperts en l’Arcàdia rural: la novel·la “Els Camperols” d’Honoré de Balzac (1799-1850), un autor ben apreciat en el seu dia per Karl Marx: no fou per a menys, ja que Balzac a més d’explicar les accions d’un mode molt  proteïnic, feia “auditories extenses” de les situacions econòmiques que mouen els personatges, un detall aquest prou absent de la novel·lística coetània que, en alguns dels seus perfils industrials, tendeix a l’absurd i el parcial.

      A “Els Camperols” troben retratada mitja comarca de Borgonya en el moment en que s’està tramant un complot d’odi i malvolença contra un ric hisendat, un nouvingut de París que és “massa generós” en les seues inversions i vol canviar l’”ordre de les coses”: se li posen tots en contra, des de les famílies de jornalers depauperats fins els cacics que, des d’antic, han controlat amb avarícia els fils de l’escenari local. Etern i impagable, el personatge de l’oncle Fourchon, arquetipus de llaurador astut, loquaç i improvisador.

     Sorprenent que, en dues ocasions, s’esmente al text dels diàlegs de la novel·la que als camperols de Borgonya els encantava el vi d’Alacant! (una fama de dècades abans que esdevinguera el problema europeu de la filoxera en 1863 i 1878).

imatge: el quadre de ‘”L’Àngelus” de Millet representa la precarietat estructural del camp.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!