Prèvia: la clec (pronunciat clèc), a Xàtiva, la claca. Aplaudien el caudillo Rajoy com si estiguera relatant-los la seua victòria en la mare de totes les batalles. Tanmateix, no era cap victòria allò que explicava en el seu discurs, perquè per no ser victòria no era ni de les pírriques. No debades Rajoy parlava al
Quan el PP es trobava en el seu moment de glòria més elevada, és a dir, quan la seua militància més exímia no freqüentava les interlocutòries judicials per casos de saqueig sistemàtic de les arques públiques, quan l’ara fibrós Aznar de las Azores vociferava allò d’«¡España va bien!» i el barbamec Rajoy jugava amb «hilitos
Els espanyols només poden ser espanyolistes. Ni d’esquerres, ni de dretes, ni ecologistes: Espanyols! Com aquell borratxo a qui li preguntaven si el preferia negre o blanc, el got de vi, i ell responia: Gran! En el congrés d’EQUO celebrat aquest cap de setmana s’ha acordat, per majoria dels seus delegats, que ni Espanya plurinacional
Estic que reglote de tanta sabonera als “emprenedors”. S’han convertit en l’avantguarda que, no sé per quins set o vuit sous, ens ha de traure a una vora d’aquesta crisi. Els treballadors, funcionaris i no funcionaris, som, per contra, la rèmora, el sobrepès que enfonsa el país. Ningú no estalvia elogis i adulacions cap als
Diu la notícia que Leire Pajín va concedir 41 milions d’euros en subvencions, quan era ministra de Sanitat del govern del «socialista» Zapatero, a l’organització on ara se n’anat a treballar. Per tot el morro, amb tota la barra i sense cap vergonya.
Això diu el títular del periòdic que demana el president de la CEOE, Joan Rosell, «mesures doloroses». Aquesta mena de “dolor”, potser? Doncs ja que ell vol «dolor», que li esclafen els ous amb una pedra de riu, i si encara no fóra prou »mesura dolorosa» que li donen pel cul amb una canya badà.
Avui, que fa sis anys de l’accident de metro de València que va causar 43 morts sense que cap autoritat política se n’haja fet responsable, ha coincidit que el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, s’ha presentat davant els mitjans de comunicació per a avaluar els devastadors incendis del País Valencià (sí, País Valencià!).
Rendit i abatut el poble vençut, o igualment rendit però alegre i mesell, l’exèrcit invasor no dubta a saquejar-ho tot, sense resistència, amb total impunitat. I no prou satisfet amb el botí arramblat, li bota foc al país, per la seua pròpia mà o per la seua incommensurable desídia. Qui posa lladres a governar sa
22 de juny de 2012. Vintè aniversari de la mort de Joan Fuster. El periòdic ARA se suma al recordatori. Qüestionari sobre Joan Fuster a Joan Francesc Mira, Damià Pons i Josep-Lluís Carod-Rovira. Hi ha –no podia faltar-hi!– l’obsessiva pregunta canalla: «Per què han fracassat les opcions pancatalanistes al País Valencià?» Segons parer coincident dels
Ser catalanofòbic és consubstancial a l’espanyolisme de la mateix manera, i intensitat, que l’antisemitisme ho és al nazisme. La component de superioritat racial en uns, lingüística en els altres, és immanent al seu discurs i a la seua actuació política. La construcció d’Espanya s’ha basat en la imposició del castellà i l’extermini del català. De
El grup terrorista FMI, Fons Monetari Internacional, que actua a raca amb els terroristes de BCM, també ha exigit més retallades de sou, més privatitzacions i una pujada de l’IVA. La malparida de la Lagarde, una de les terroristes més inclements, és qui ha fet pública aquesta nova amenaça. La Lagarde va substituir en l’alt
Llegesc les declaracions de Tremosa a Vilaweb sobre el descrèdit espanyol. I estic d’acord amb el titular que presenta: ‘El descrèdit d’Espanya és total amb un govern incompetent, fatxenda i populista’. I ací s’acaba la “convergència”. A l’hora d’explicar què faria ell, demostra que també adora els mercats i, en conseqüència, menysprea les persones. Vegem-ho.
El grup BCE (Banc Central Europreu), una de les organitzacions terroristes més criminals del món juntament amb l’FMI i el BM, continua amb la seua campanya de terror i extermini i ha exigit més retallades i ajustaments, és a dir, més retallades socials i menys drets per als treballadors. No hi haurà democràcia al món
El rescat. El nom escau a la cosa. El vaixell anava sense control -desregulat, que diríem- i al final, com era de preveure, s’ha fotut una nyespla i s’ha asclat. Hi ha nàufrags per tot arreu que intenten salvar la vida. Humanament parlant, tocaria salvar les persones. Però no està passant així. Les autoritats marítimes
El paparra o conseller de Malestar Social i Ruïna de les Famílies de la Generalitat de Catalunya, el tal Cleries, diu que el “copagament” -repagament!- no dificulta l’accès a les prestacions, fins i tot es vanta que encara pot estrènyer més el dogal fins al 33%, i així i tot no passaria res, que hom