El paparra o conseller de Malestar Social i Ruïna de les Famílies de la Generalitat de Catalunya, el tal Cleries, diu que el “copagament” -repagament!- no dificulta l’accès a les prestacions, fins i tot es vanta que encara pot estrènyer més el dogal fins al 33%, i així i tot no passaria res, que hom pagarà segons el nivell de renda. Però com comencem a acumular repagaments: de medecines, d’atenció mèdica, d’atenció hospitalària, d’atenció a dependents…, no guanyarem prou jornals! Valdrà la pena que ens fotem un tir en caure malalts, o arruïnarem la família!
Fills de puta!
Per què hi podem anar cap un tipus d’indústria sanitària, que ni pagant, ni repagant, ni mantant-nos per ella podriem pagar.