Cucarella

Ningú no està obligat a acceptar segons quines imposicions polítiques, i menys encara segons quins polítics: tenim el dret a no acceptar l’autoritat, càrrec electe o no, que imposa lleis inhumanes.
També tenim el dret a despullar els cossos de repressió ciutadana (és a dir, la policia i companyia) de l’autoritat que els hi atorga la llei quan aquests obeeixen instruccions inhumanes.
La Carta Universal dels Drets Humans hauria d’incloure aquest dret: el dret a la insubmissió, a la desobediència civil enfront de l’autoritat quan aquesta no es capté èticament.
I si els obeïm, més o menys resignadament, és simplement perquè aqueixa gent té el monopoli de l’economia i la força repressiva, però això no lleva que moralment no tinguen cap autoritat sobre la ciutadania crítica, conscient i digna.
Aqueixa gentola no ens representa, i si algú ens la vol imposar en nom de la democràcia, haurem de concloure que la democràcia no és altre que la dictadura de la massa.
Tenim el dret a desobeir les imposicions de la majoria, com tenim el dret a desobeir les de la minoria. 

Hi ha que pendre mesures menys doloroses, però que fassin més mal.