Vull manifestar la meua solidaritat amb Toni Albà. Més i tot, crec que no hauria d’haver-se disculpat de res. Al capdavall, fer com fan no és fer pecat. Temps arrere va haver una polèmica entre Ferran Torrent i Elvira Lindo, també devota signant de manifestos hispanofílics. Ferran Torrent havia dit que la literatura catalana traduïda
Aquesta campanya electoral, amb l’envit per la independència planant sobre les urnes, ha servit per demostrar, una vegada més, que la democràcia, com la veritat -explicada en termes espriuans-, és un espill trencat en mil bocins; i cada bocí una interpretació, sovint diferent i contraposada, d’allò que és o hauria de ser la democràcia. Per
Intenten posar-nos la por al cos dient que dins de vint o trenta anys hi haurà un treballador jubilat per cada treballador en actiu, i això, ens diuen, ens amenacen, serà insostenible. Però el que a mi m’agradaria saber, el que a mi em preocupa de veritat, és saber quantes caparres i sangoneres mantenim cada
Els partits i els mitjans espanyols estan fent campanya com si les eleccions del 25N foren per a tota Espanya. Vull dir, que insisteixen en l’habitual discurs del descrèdit i la burla de tot allò que siga signe d’identitat català, escampen sense escrúpols mentides de tota mena, branden el xantatge i l’amenaça de l’ostracisme mundial,
Quan actituds i opinions polítiques ultrapassen, un dia i un altre, el llindar del sentit comú per abanderar el pur desficaci, penses que els protagonistes en són conscients i que tot plegat respon a una estratègia calculada que, en teoria, els ha de reportar més suport i més vots. La manipulació, la mentida, el relat
Un grapat de “personalitats” espanyoles ha signat un Manifiesto contra la independencia de Cataluña. Llegint-ne la nòmina podria soprendre trobar en un mateix rastre gent d’esquerres com Almudena Grandes i ultres de la FAES com Vargas Llosa. Tanmateix no sorprèn. «Lo que les une: España Una». Ben mirat el llistat d’adhesions conforma un totum revolutum,
És decebedor que hi haja tanta eurodependència en el procés independentista de Catalunya. Tothom implorant el vist-i-plau de les institucions polítiques europees. Com si calguera demanar-los permís. Cal demanar permís a Espanya per a independitzar-se’n? No, veritat? Aleshores, per què cal l’opinió favorable i la benedicció europea? Si hom aspira a la independència, hi aspira
Els partits espanyolistes i els mitjans de comunicació espanyols s’han entestat a atribuir a Artur Mas l’actual procés independentista català, fins convertir-lo en el gran líder independentista que ni és ni ha sigut mai. No debades quan va anar a Madrid a can Rajoy hi va acudir amb la proposta desesperada de pacte fiscal, una
Fabra crida a la unitat d’España i a «abandonar aventuras». «Como vamos a consentir que la gente de la Comunidad Valenciana deje de ser española, es decir tan ilusa que aunque les engañemos y les robemos nos votan a urnas llenas. Y si alguno se pone borde con nuestros trapos sucios, decimos que es de
Passat el temps, i a la vista dels fets esdevinguts, haurem de concloure que la Transición Española no va ser un procés de canvi polític des d’una dictadura cap a una democràcia, sinó només una refundació “lampedussiana”. Un frau democràtic, vaja. Per això quan el president de C.A. d’Extremadura, el tal Monago, branda el llibrot
Vidal Quadras exigeix a Rajoy l’ús de la coacció contra Catalunya ¡Ja estamos aquí! Obuses y morteros, fusiles y cañones, ametralladoras y bayonetas, aviones y tanques: las armas de España! (Periòdic Avance, 29 de març de 1939)
Alberto Ruiz-Gallardón: «En democràcia, cal escoltar el carrer, però obeir les urnes». (D’ací) Els polítics invoquen la legitimitat de les urnes per justificar tot el que fan, des de cobrar sous desproporcionats, ocultar informació pública, fins i tot actuar violentament contra la ciutadania, siga a través del BOE o de la policia. I no tenen
No han tropessat dues vegades amb la mateixa pedra. Amb el bac dels primers ja estava la lliçó apressa. A Algemesí el PP ha volgut fer la mateixa jugada que a Xàtiva: baratar els honors municipals al general feixista per l’Avinguda del País Valencià. A Algemesí no ha reexit la martingala. Franco hi continua sent
Imaginem-nos-ho… (per si de cas o per ganes de perdre el temps o per ganes de fer la mà) Resignats a última hora que més val perdre que més perdre, Rajoy i la seua España Indisoluble accedeixen a negociar el pacte fiscal que demanen Mas i CiU. Negociar-ho només. Per guanyar temps. Perquè les tempestes