Cucarella

Llegesc les declaracions de Tremosa a Vilaweb sobre el descrèdit espanyol. I estic d’acord amb el titular que presenta: ‘El descrèdit d’Espanya és total amb un govern incompetent, fatxenda i populista’. I ací s’acaba la “convergència”. A l’hora d’explicar què faria ell, demostra que també adora els mercats i, en conseqüència, menysprea les persones. Vegem-ho.

Diu que cal apujar l’IVA, que a Espanya és del 18% i està per sota d’altres països que apliquen el 22 o el 23%. No tenim feina, ens retallen els salaris fins a la misèria i aquest pardal encara vol que ens apugen l’IVA. Al Parlament Europeu, on es crien les oueres més grans del món, ell cobra un bon jornalot, i tant li és quant li retallen (si és que li han retallat gaire) si encara en té per a deu o dotze SMI, a banda les dietes i els viatges de franc.

S’apunta a la de Draghi, que diu: ‘Cal retallar en despesa pública supèrflua i no en despesa pública productiva’. I llavors els qui no som del gremi economista ens pregunten quina despesa pública és considerada supèrflua. I la resposta la trobem quan miren cap on han anat les tisores: ensenyament, sanitat, assistència social…

Diu Tremosa que hauria calgut congelar les pensions, tal com demanaven, a queixalades de gos rabiós, les institucions polítiques i econòmiques europees. Més misèria.

La justícia popular diu que qui l’haja feta que la pague. Sabem qui i com l’han feta. Però no estan pagant-la. Estem pagant-la nosaltres. I ens està costant la ruïna i la salut. Tremosa no ho entén això. O no vol entendre-ho. Ell només entén de xifres macroeconòmiques, i se’n fot de les persones.

Al final fa una crida a la independència de Catalunya. I m’ha vingut al pensament la faula de l’escorpí i el renoc, quan li demana l’escorpí al renoc que l’ajude a travessar el riu que els separa de la independència, i el renoc no se’n refia, però bon jan com és s’hi avé, i carrega al llom l’escorpí dels mercats que diu que ell també vol la independència, i en aquest punt canvie el final de la faula i en comptes de morir arrossegats pel corrent espanyol (que també podria passar) faig que tots dos, renoc i escorpí, arriben a la riba de la independència, però llavors l’escorpí, en el moment de baixar del llom de renoc li clava el fiçó i el mata, i se n’excusa amb allò que ja sabem que “és la meua naturalesa”. Els mercats són la seua naturalesa, ai. Així que si arribem a la independència amb Tremosa ja sabem que serem igual de menyspreats com a persones que en aquesta Espanya ‘incompetent, fatxenda i populista’.