El PP torna a fer servir l’anticatalanisme com a discurs (o brama) de confrontació política. Ara en boca d’un tal César Sánchez (Navalmoral de la Mata, Cáceres, 1978), vicesecretari general del Frente de Juventudes del PP valencià. El tal Sánchez acusa Ximo Puig, del PSOE valencià, «de lucrar-se fent catalanisme gràcies a les prebendes de
Esperanza Aguirre, la inefable Espe, l’arrogant Espe, la señora doña Espe, diu que plega. A la tele, durant la roda de premsa, semblava a punt de plorar: veu corpresa, ulls lluents. Pareixia persona i tot sense la seua impertorbable i habitual arrogància. Diuen que plega potser per malaltia. Tant se val: com si plegara abans
Rubalcaba també pateix autisme polític. A la Festa de la Rosa del PSOE de Catalunya “advertia” Artur Mas que si triava la independència a ell el tindria “enfrente”. Com si Artur Mas repicara les postisses de goig independentista. Bocí per força no fa profit… L’advertiment l’hauria d’haver fet als centenars de milers -per no dir
Miquel Iceta, del PSOE de Cataluña, ha declarat a l’ABC que el seu objectiu és evitar la divisió d’España. Curiosament, Franco també deia que va fer la massacre que va fer per evitar la divisió d’España. Quines coincidències… Amb tot, amb qui comparteix objectius Iceta més acostadament, en el temps i en les formes, no
El menistro d’Interior espanyol, el tal Jorge Fernández Díaz, ha fet algunes afirmacions a propòsit de l’acció als supermercats de l’alcalde de Marinaleda, Sánchez Gordillo. Ben curioses i sorprenents, per cert. Afirma el menistro neofranquista: «Com a diputat que és [Sánchez Gordillo], ha de ser exemplar en el compliment de la llei…» «Evidentment així actuarem
Rus le quita los honores a Franco a cambio de borrar ´País Valencià´ del callejero Rus accepta retirar els honors de Xàtiva a Franco però posa en el mateix sac treure el nom del País Valencià d’una plaça Quin bolet! Això és la política? Canviar cromos? Jo et canvie un cromo de Franco per un
Diu el refill de puta del Mario Draghi, capo del BCE, que els sous dels espanyols (hi inclou els dels catalans, que encara en som colònia) són massa alts. Potser aquest malparit voldria que treballàrem barat el pa i l’aigua. Si els nostres sous són massa alts, que comence ell tallat-se els seus i així
Qui siga, que s’entenga. Ha passat sempre així, secularment. Falsos com l’ànima de Judes. Sou estrictes jutjant amb qui roba un pollastre per necessitat, o per denunciar una injustícia. I enarboreu la bandera de la llei i l’ordre, i blasmeu contra el caos que nia en la desesperació. Però compreneu, justifiqueu i doneu suport a
Ara bramen que s’han de respectar les lleis, ells, que se les han fumades totes, i pretenen donar-ne lliçons. Són tots aquests indecents portaveus i ministres de partits polítics que han saquejat la caixa pública, que ho han malbaratat tot i que ara ens sentencien a la ruïna i a la misèria. Mentrestant, els autèntics
Ens arruïnen de mala manera, ens tracten com si fórem gossos i encara s’ofenen si algú es caga en la mare que els ha parit. Quin no vulga pols que no vaja a l’era. Qui siga lladre que siga valent. Tal faràs tal trobaràs. Nota: Quina paradoxa que siga la premsa groga i els polítics
No és una exageració, i els mitjans de comunicació, tot i que de sotamà i a sotaveu, ho diuen. Tanmateix, com si fóra un insignificant “dany col·lateral”; un una conseqüència lamentable, un “accident” sense gaire rellevància. Però les retallades per a saciar la cobdícia dels bancs no solament estan arruïnant milions de persones, també en
Avís a les persones honrades i treballadores del País Valencià, i d’arreu dels Països Catalans en trànsit laboral o vacacional pel País Valencià. Si sou públic en qualsevol acte oficial o lúdic i de sobte sentiu les notes incials de l’Himno Regional Valenciano i el veí de la cadira del costat s’alça commogut en escoltar
D’algú que és infinitament incompetent en allò que fa, diem que no val ni per a encarador. L’encarador s’encarregava, en les reproduccions “assistides” a pagès, de ben dirigir l’organ sexual del mascle cap al de la femella, no fóra cas que s’equivocara de forat i deixara la llavor on no tocava. No calia ser gaire
El descrèdit (polític) de Joan Fuster (Article publicat a la revista El Nostre Institut, de l’IES Josep de Ribera de Xàtiva) Enguany fa mig segle de la publicació de Nosaltres, el valencians (i de Qüestió de noms i d’El País Valenciano), i sens dubte l’efemèride servirà per a insistir en el debat que d’un temps