Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Prèvia: la clec (pronunciat clèc), a Xàtiva, la claca.
Aplaudien el caudillo Rajoy com si estiguera relatant-los la seua victòria en la mare de totes les batalles. Tanmateix, no era cap victòria allò que explicava en el seu discurs, perquè per no ser victòria no era ni de les pírriques. No debades Rajoy parlava al Parlament espanyol en qualitat de general captiu i enculat, o més aviat de titella patètica o d’escolanet d’amèn o criadeta de carxot. «Y donde dije NO IVA, ahora digo NO IVA yo a ser menos lameculos que mis predecesores». Els amos obliguen, i Europa s’assembla cada vegada més a un camp d’esclaus. Així i tot, la clec del PP aplaudia, no sabem quina homenia èpica del seu líder covard, clec immunda, i la diputada Fabra, filla de son pare, il capo Fabra, bramava dels del seu escó com un ase desficaciat: «¡Que se jodan!» Aplaudiments al líder i insults a les persones. Provenen del femer que provenen. Fan pudor d’immoralitat, de corrupció, d’espanyolisme profund. No es mereixen ni l’aire que respiren.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I l’antifeixisme és comrpomís ètic; és a dir, lluita contra l’estultícia, la ignorància i la roïndat, essencialment.