Pere Meroño

. Relats. L’ampolla de floïd i, amagat darrere, un tub de clearasil. Marta Rojals. Els bidets donaven als lavabos dels nostres pares unes dimensions dignes. Ni el Pau ni jo mai no tornarem a tenir un lavabo com aquest, on la mama ens banyava a tots dos alhora.

. Entrevista. Giovanni Levi. La complexitat de la història. Josep M. Muñoz. En acabar la guerra, els meus pares ens van enviar a una escola jueva, com un acte d’afirmació. Teníem de professor un rabí a qui havien assassinat tota la família, i que ens mirava als nens, i començava a plorar. I plorava tota la primera hora.

. El culte a Prim. Entre manipulacions i equívocs. Borja de Riquer. Prim havia bombardejat la vila de Gràcia el 1870…

. Mirador. Els barris de Ponent: Entre Tàrraco i Bcn World. Marc Andreu. No hi ha cap pulsió independentista. Tampoc anticatalanista. Pràcticament inexistent en aquests barris, el debat sobre el procés sobiranista no és, això no obstant, tabú com si que ho és el projecte BCN World.

. Mirador. El misteri dolç. Paula Bonet. Pere Antoni Pons. Contenta i segura d’haver trobar un camí, va tancar el taller de pintura que tenia a València, va arraconar els pinzells i va abraçar el llapis, l’aquarel.la i la tinta xinesa. D’aleshores ençà, ha estat un no parar d’encàrrecs i projectes. “Gairebé tot m’ha arribat per Facebook”, explica.

. Mirador. Una novel.la amb missatge. Vicenç Pagès Jordà. Es reedita una de les novel.les més populars del brasiler Jorge Amado, representant de l’”escriptor compromès”, ambientada en una ciutat cacauera en plena transformació.

. El crepuscle dels Déus. Lluís Muntada. Joan-Lluís Lluís ha guanyat el premi Lletra d’Or 2014 amb una obra molt original, que equilibra la faula amb la mitología i la reflexió al voltant de les bases culturals d’Occident.

. Mitologies del cafè Rex. Manel Ollé. Sobre Witold Gombrowicz, Ferdydurke, i David Gálvez i Cartes mortes.

. Viatge a Itàlia. Joaquim Rabaseda. L’editorial Acantilado publica “Viaje musical por Francia e Italia”, el dietari que Charles Burney va escriure l’any 1770 quan investigava la millor manera de fer una historia general de la música.

. A l’última. Jugar bé i guanyar. Jordi Puntí. Johann Cruygg, Xabier Clemente, la narrativa actual, Donna Tart i el Pulitzer.