Pere Meroño

. Editorial. Una notícia exagerada? … La resposta la tindrà, novament, la societat catalana, si és capaç (malgrat la crisi present, que hi va en contra) d’assegurar el correcte funcionament de “l’ascensor social”: al capdavall, mentre garantim la capacitat d’integració social, el futur del català està assegurat.

. Martí de Riquer, senyor del temps. Jordi Galves. El passat és una altra forma de realitat, una altra forma de la diversitat. Per estudiar-la segons Riquer no s’hi val ni l’apologia ni el blasme, només una extraordinària curiositat. Cal saber abans de jutjar.

. Una tarda amb Pierrette. Josep M. Muñoz. Pierrette Gargallo evoca amb nostàlgia aquells anys que em semblen els més feliços. Vivien en una casa amb jardí al carrer de Vaugirard, a Montparnasse. Darrere la casa hi havia una estudia per a artistes, i davant un jardin potager on cultivaven hortalisses, i hi tenien gallines i una cabra.

. M. Carme Junyent. La vida de les llengües. Josep M. Muñoz. El bilingüisme no ha de ser l’objectiu, perquè el bilingüisme sempre acaba en substitució. Ara, els parlants d’altres llengües ens donen l’oportunitat de convertir-nos en una societat multilingüe, i també la possibilitat de guanyar nous parlants per al català.

. Roser Capdevila, narradora. Mercè Alsina i Anna Batet. “Llapis i … acció! explica que per a la Roser un llapis és una eina per escriure i per dibuixa és una eina de combat per fer un món millor.

. Hemingway d’esquitllada a la batalla de l’Ebre. Carles Querol. Costa de creure que el millor corresponsal bèl·lic de l’època es desplacés a l’epicentre de la Guerra Civil espanyola en un moment crític i no se’n fes ressò en cap mitjà imprès… però tot indica que es va esdevenir així, realment.

. Quim Arrufat, l’idealisme operatiu. Pere Antoni Pons. “Sabem quins errors van cometre els que ens va precedir, i no els repetirem”. Aquests errors són la renúncia als ideals a canvi d’un acomodament institucional que els va acabar convertint en part del sistema que en teoria combatien. Arrufat i Fernández se senten com els hereus d’una revolució pendent que aquells que havien de fer van trair per mesquinesa o van frustrar per covardia.

. La memòria és de mala educació. Vicenç Pagès Jordà. Es tradueix la primera novel·la publicada de Jonathan Lethem, una historia detectivesca juxtaposada a una distòpia sinistra.

. La deserció com a combat. Lluís Muntada. És en aquesta cruïlla entre deus externes i subterrànies que la nova novel·la de Julià de Jòdar es ramifica fins a la hipertròfia. Mescla veus narratives diferents. Exhibeix una opulent mixtura de gèneres, a vegades fins i tot massa aclaparadora.

. Tota la passió d’Adèle. Imma Merino. Em va tornar a emocionar el desig d’Adèle, una pel·lícula que és plena de vida i que ens interpel·la poderosament.

. L’Avenç. Número 395. Novembre de 2013. 6 euros. 72 planes. Edita L’Avenç SL. Barcelona.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans