Traducción de Paula Martin Ponz. En este conjunto de ensayos mordaces y oportunos sobre la persistente desigualdad entre mujeres y hombres y la violencia basada en el género, Solnit cita su experiencia personal y otros ejemplos reales de cómo los hombres muestran una autoridad que no se han ganado, mientras que las mujeres han sido
Jaume P. Sayrach. Periodista. Exregidor independent pel PSUC a Santa Coloma de Gramenet. “He trobat summament interessant el que el gran pensador George Steiner va dir, respecte de la “mort de Déu”. Ho trobo en la introducció que Lluís Duch anteposa al raport que fa del què pensen els rabins i teòlegs jueus, respecte de les
El Capitán Trueno, una de les històries més cèlebres del còmic espanyol, ha perdut avui l’home que el va crear ara fa seixanta anys, Víctor Mora. Editat per Bruguera, el Capitán Trueno de seguida es va convertir en un èxit de popularitat i vendes amb les aventures del seu protagonista, un cavaller de l’Edat Mitjana
Xavier Casals. ¿CUÁL FUE LA IMPORTANCIA DE LA VIOLENCIA POLÍTICA DURANTE LA TRANSICIÓN? El periodista Carles Geli publicó al respecto en El País (6/VIII/1985) la siguiente reflexión sobre nuestro último libro, La transición española. El voto ignorado de las armas, que reproducimos a continuación por considerarla de interés para nuestros lectores … Fotografia de la militant
EL CINTURÓN ROJO es un documental de 52 minutos que aspira a recuperar la memoria de la lucha an franquista en el cinturón industrial de Barcelona. Estudia el periodo que transcurre desde el año 1970 a junio de 1977 fecha en que se celebran las primeras elecciones generales democráticas. Relato secuencial de los acontecimientos históricos,
La reedita ‘Lavínia o la guerra dels poetes’, d’Enric Sió i Emili Teixidor, considerat el primer còmic d’oposició a la dictadura franquista … Jaume Vidal. Lavínia o la guerra dels poetes és un còmic escrit per Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933. Barcelona, 2012) i dibuixat per Enric Sió (Badalona, 1942. Barcelona, 1998). Va ser publicat
A la mort d’Alfonso de Vilallonga i Cabeza de Vaca, el títol de baró de Maldà (més exactament baró de Maldà i de Maldanell, segons el nom complet), com també el de baró de Segur, van recaure el 1998 en el seu primogènit, el músic i cantant Alfons de Vilallonga i Serra, nascut a Barcelona
Petit però amb grans reformes en alguns dels edificis, Canyadó posseeix una biblioteca nova de trinca. Situada en la planta baixa queda encabida en un edifici espectacular, ben modern. Al principi del barri, entre el carrer Sant Bru, i els parcs de Can Solei i ca l’Arnús, entremig, s’endevinen les restes de l’antiga fàbrica de
Se ha escrito que José Menese es uno de los mejores cantaores payos del momento presente y quizá añadir que va a ser, que puede ser, en la actual coyuntura del cante jondo, lo que salvando las distancias, no solamente de tiempo, fueran Silverio y Chacón, los dos grandes castellanos del cante andaluz. Fue elogiado
Era un paradís? Per a mi, sí. No té dubte. Un paradís encerclat per blocs de pisos nous de trinca al nou nat barri del Congrés (Eucaristic). Badalona Sûr Mer, sisplau. N’hi teníem de tot: blocs, MOTOPLAT (presidida per un empresari pertanyent a Alianza Popular i força dur sindicalment, la gegantina química CROS, amb tot
Els cinc municipis catalans (Girona, Besalú, Castelló d’Empuries, Barcelona i Tortosa) crearan el seu propi estri de promoció. El motiu són les ingerències creades fa dos anys i que havien original malestar. “No anàvem pel mateix camí”, confessa Marta Madrenas, alcaldessa de Girona (indret on es fundà la xarxa de Jueries fa vint anys). Ara,
Luis Pousa. La Voz de Galicia. Hay un hermoso y duro poema de Charles Bukowski, El incendio de un sueño, en el que lamenta la pérdida de la Biblioteca Pública de Los Ángeles, destruida por las llamas como algunas de las más legendarias bibliotecas de la antigüedad. Tal vez era el único final posible, el
El número de maig de L’AVENÇ se centra en la problemàtica social i política actual. Josep M. Muñoz apunta, en la perspectiva històrica, una sèrie de reflexions sobre la relació Catalunya-Espanya, que mira d’emmarcar en la qüestió de la falta de representació política per part de les institucions espanyoles. Una relació Catalunya-Espanya que també era
El número d’abril fa atenció als nous moviments sociopolítics urbans sorgits en els anys de la crisi. L’entrevista amb el politòleg Joan Subirats i l’article d’Oriol Nel·lo incideixen tots dos en aquesta qüestió, i apunten algunes de les característiques pròpies d’aquestes formacions que han fet el pas de la indignació a l’organització. Per la seva
. L’Opinió / L’entrevista. “A mi em sembla molt encertada l’expressió de la Marina Subirats que diu que l’independentisme és una utopia disponible… Ha estat una manera molt clara de tenir una adhesió emocional a un moviment de ruptura… (El Procés) no s’ha gestionat bé. El fet d’haver deixat de posar en primer pla el