Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’humor com a fil conductor de mig segle d’il·lustració gràfica catalana és el recorregut que proposa Susanna Portell. L’entrevista del mes és amb l’escriptora italiana Dacia Maraini, novel·lista i dramaturga, amb una singular història familiar al darrere. Lluís Jou fa una proposta sobre l’oficialitat del català en un eventual estat propi. Genís Barnosell escriu sobre els usos de la història, a propòsit d’un llibre recent sobre els fets del 6 d’octubre. Pere Antoni Pons inicia, amb Josep Pedrals, una sèrie de retrats de “protagonistes imminents”. Manel Ollé ressenya l’últim llibre de Sergi Pàmies, i Simona Škrabec les proses de viatge d’Enric Bou. A més, les altres seccions de crítica cultural habituals de cada mes (…)
Sumari
L’opinió
Editorial / La Catalunya popular. Aquells sectors de la Catalunya popular que, en la transició democràtica, van fer inviable la continuïtat del franquisme, no es troben tan lluny dels qui, avui, s’han decidit a buscar una via pròpia en la inalienable recerca de la felicitat.
Bitllets / Llegir en català: tots units, fem força. Marc Moreno.
Deu editorials independents, L’AVENÇ entre elles, que publiquen literatura de qualitat han decidit sumar esforços i guanyar visibilitat amb la idea d’enfortir la lectura en llengua catalana (@llegirencatala)
Bitllets / El català i les llengües oficials als petits estats europeus. Lluís Jou. No hem de renunciar a fer del català “la” llengua oficial del nou estat ni podem acceptar el model actual de doble oficialitat com a solució permanent per al futur, però això no està renyit amb respecta l’ús del castellà a Catalunya per qui vulgui i garantir-ne l’ensenyament (m’agrada molt i molt aquesta proposta).
Bitllets / Una vila espiritual a la Catalunya impossible. Jordi Amat. Gaziel postulava que les ciutats mitjanes haurien de convertir-se en autèntiques “viles espirituals”, culturalment prou sòlides per crear un contrapès a Barcelona. Parlava d’una vertebració del país que tingués la cultura com a eix.
L’entrevista / Dacia Maraini, l’escriptora que va prendre la paraula. Josep M. Muñoz. Berlusconi ha estat un somni de mal gust que ha implicat una certa Itàlia ignorant, perquè els que tenen una informació plural no han caigut en el berlusconisme. Els que llegeixen diaris és difícil que siguin berlusconians. El berlusconisme està lligar a una visió unívoca, a les persones que depenen d’una sola televisió (quina vida, quina biografia; una dona extraordinària: Dacia Maraini.
Focus
Un passeig per l’humorisme català. Susanna Portell. En una Barcelona convertida en un potent focus de producció editorial, la il·lustració satírica suposarà una forma de viure per a molts artistes. Les publicacions arribaran a tenir una enorme incidència social.
Mirador
Protagonistes imminents / Josep Pedrals en combustió. Pere Antoni Pons. Ara bé: darrere d’aquest Pedrals brillant però aparentment lleuger, desorganitzat i improvisador, n’hi ha un altre que no tan sols es pren molt seriosament la seva feina sinó que, a més, sap perfectament què ha de fer perquè la seva obra circuli i perquè les expressions del seu talent es projectin públicament i siguin apreciades. Amb això vull dir que en Pedrals és un gran estrateg d’ell mateix –un estrateg instintiu, almenys- i té una ambició considerable.
Literatura / La raó contra els monstres. Vicenç Pagès Jordà. Amb “Bèstia”, la seva segona novel·la, el metge Josh Bazell esdevé un autor singular, documentat, original i eficaç.
Llapis i sofà / El centenari de Fu Manxú. Manel Ollé. Enmig de les derives argumentals implacables, dels diagnòstics esmolats i dels retrats –lleument patològics- que per reducció a l’absurd revelen el revers de les pors, les efusions sentimentals, els rituals o les fixacions dels protagonistes, de tant en tant s’hi escolen frases memorables, que tot d’una prenen vida pròpia i reclamen tota l’atenció (“Cançons d’amor i de pluja”, de Sergi Pàmies).
Literatura / Atrapats en el present. Simona Škrabec. És difícil trobar cap mena de sobreedificació metafòrica en les proses d’Enric Bou. L’autor va amb compte de no posar-ne ma el vestit de ningú altre. A “Desviacions” estem dins d’un univers controladament íntim, mai hi descobreix res que pugui trastocar la vida acomodada d’un professor de la universitat.
Història / Octubre de 1934. Genís Barnosell. Entre “gesta heroica” i “error gravíssim”, Manel López ens ofereix una nova i acurada explicació dels fets del 6 d’octubre de 1934 (“Els fets del 6 d’octubre de 1934”).
L’aparador / Els germans Burgess. Elizabeth Strout
L’aparador / L’adéu al mestre. Guillem Frontera
L’aparador / Canadà. Richard Ford
L’aparador / 14. Jean Echenoz
L’aparador / Fent tentines per la vida. Joaquim Nadal
. L’Avenç. Número 394. Octubre de 2013. 6 euros. 72 planes. Edita L’Avenç SL. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!