Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’AVENÇ saluda l’obertura del Born Centre Cultural, que aixopluga el jaciment arqueològic urbà més extens d’Europa. L’entrevista del mes és amb l’historiador Miquel Barceló, estudiós de les societats andalusines i de la seva destrucció en l’anomenada “reconquesta”. Fèlix Fanés revisa una obra emblemàtica de l’art català conceptual dels anys setanta, com és “Anunciamos” del Grup de Treball. Albert Branchadell fa un estat de la qüestió de l’oficialitat de les llengües a Letònia, amb un ull posat en el cas català. Genís Barnosell ressenya alguns dels títols recents que s’han afegit als llibres dedicats a analitzar l’auge del sobiranisme a Catalunya. A més, les seccions habituals de ressenya cultural de cada mes (…)
. Editorial. Obre el Born. Cal esperar que siguin capaços de mantenir el to de rigor que caracteritza el gruix de la historiografia catalana, i que puguin desmentir el temor que el Born pugui ser vist com un “santuari” del nacionalisme català, abocat a una exaltació acrítica d’un passat fet a mida.
. La Bretanya, una identitat reivindicada. Gentil Puig. Si hi ha una cosa que els bretons tenen clara actualment és la necessària interacció i unió entre economia i identitat. Existeix una marca Bretanya, i una mena d’orgull bretó, que es manifesta de maneres diverses, a través de la cultura especialment. És una economia moderna, promoguda, defensada i incentivada d’una manera unitària, podríem dir interclassista, per tot un
poble.
. Cafè Europa. Josep M. Muñoz. El cafè ha servit com a metàfora de la contraposició entre els models socials d’Europa i dels Estats Units: però és encara vàlida.
. Miquel Barceló. Estudiós d’exterminis. Josep M. Muñoz. El País Valencià és el resultat de la conquesta catalana, va ser un extermini fet de manera sistemàtica, extermini vol dir la destrucció de les persones i dels sistemes de reproducció social.
. La poesia és arreu menys als diaris. Fèlix Fanés. Aquestes obres mostren l’existència d’un determinat corrent en l’art i la poesia atent a la realitat baixa i informe. És una sensibilitat sovint lligada a actituds poc complaents amb les retòriques institucionals.
. Quan a Gibraltar es parlava català. Martí Crespo. La qualitativa comunitat originària dels territoris de parla catalana a l’antiga fortalesa britànica es va anar dissolent en l’incipient empori colonial, i més tenint en compte que els menorquins van deixar d’ésser súbdits britànics el 1802.
. Les llengües a Letònia. Albert Branchadell. En el procés sobiranista que viu Catalunya caldrà considerar si es vol un estat recalcitrant com Letònia o si les coses es poden fer millor.
. Memòria i credibilitat narrativa. Lluís Muntada. Producte de la crisi (personal i general), Llucia Ramis ha modulat una veu per plasmar un memorable quadern espiritual on tot, tot, família, por, ambicions, realitat, memòria i pas del temps, es fon en l’única focalització possible: el jo demiúrgic del narrador.
. El ‘cas’ català. Genís Barnosell. El sistema de partits català ha sigut funcional en el marc de l’estat de les autonomies. La seva crisi és el que ha dut CiU a anar molt més enllà del que era imaginable fins fa poc, però és tot el sistema de partits català el que s’està tensionant, amb una redistribució de forces tant en el bloc dels contraris a la consulta com en el bloc dels favorables.
. La posteritat de Joseph Brodsky. Jordi Puntí. Brodsky viu una bona posteritat. La seva obra no ha perdut gaire presència en el cercle d’influències. Un bon exemple d’aquesta vitalitat són les edicions recents en català (“La marca de l’aigüa”, i “Poemes escollits”.
. L’Avenç. Número 393. Setembre de 2013. 6 euros. 72 planes. Edita L’Avenç SL. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!