Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Al llarg dels últims cinquanta anys, Catalunya ha esdevingut una petita potència en el món del còmic, no només en el camp del talent professional, sinó també en el de l’entramat industrial; Jaume Vidal n’explica els autors, les plataformes i els moments clau. L’entrevista del mes és amb l’escriptor Eduardo Mendoza, l’obra del qual està estretament lligada a la ciutat de Barcelona i a la seva història. Amadeu Cuito assenyala algunes bones raons per llegir “A la recerca del temps perdut de Proust”, en el seu centenari de l’inici. Manel Ollé analitza el llibre “L’horitzó primer”, de Joan Todó, i en celebra el seu triomf literari. Simona Skrabec es deté en l’obra de Raymond Carver per explicar-se el món americà (…)
. Editorial. Essayer de comprendre. Amb aquesta màxima clàssica responia l’historiador Pierre Vilar quan li preguntaven quina era la funció de l’historiador. L’historiador no ha de jutjar, sinó que ha de reconstruir una època, una societat, tot mirant d’entendre-la en la seva complexitat, en la multiplicitat de factors que l’expliquen.
. “A la recerca del temps perdut de Proust”. Amadeu Cuito. El 1913, ara fa cent anys, Marcel Proust publicà “Du côté de chez Swann”, primer volum de la novel·la “À la recherche du temps perdu”, una de les obres cimeres de la literatura universal.
. L’Abat de Montserrat Escarré contra Franco. Jaume Sobrequés i Callicó, Lluís Duran i Solà. Feia anys que l’abat anava prenent posicions de caire democràtic i catalanista, que s’allunyaven del règim i el destacaven com un franctirador enmig de la jerarquia eclesiàstica. En una homilia anterior, Escarré ja havia dit que “on no hi ha autèntica llibertat, no hi ha justícia, i això és el que passa a Espanya”.
. Eduardo Mendoza. L’escriptor i la ciutat. Josep M. Muñoz. I realment no sé què pensar de la viabilitat, de la possibilitat, de la conveniència, del sentit d’un estat propi –com la majoria de gent amb la qual parlo, altrament. Però estic molt cansat, m’agradaria molt dir: “Ja m’ho explicareu”.
. El Monestir de Pedralbes. Un relat femení de la història. Anna Castellano Tresserra. Sor Eulàlia Anzizu va destacar pel seu paper de mecenes i d’historiadora, dues tasques que van permetre que la comunitat prengués consciència de la vàlua del llegat històric i artístic del monestir.
. El Mediterrani, el “gran mar”. Genís Barnosell. Destaca en el seu llibre la notable atenció que David Abulafia presta als catalans en aquest llibre. La petita Barcelona de l’any 1000 es convertiria en els dos segles següents en una ciutat capital en la qual els interessos dels patricis i del rei d’Aragó eren cada vegada més coincidents en apreciar: “los beneficiós del comercio de ultramar y de las campañas navales por todo el Mediterráneo”.
. Joaquim Folch i Torres, un llibre i un viatge. Susanna Portell. Un llibre sobre el seu viatge per Europa, l’any 1913, complementa els actes dedicats a l’historiador i museòleg, en ocasió del cinquantenari de la seva mort.
. L’Avenç. Número 396. Desembre de 2013. 6 euros. 80 planes. Edita L’Avenç SL. Barcelona.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!