Barcelona celebra l’obra de Pier Paolo Pasolini, escriptor, poeta, cineasta i militant comunista i cristià amb una retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya i una exposició al CCCB (…)
El moment més estudiat i conegut de la vida de Pier Paolo Pasolini és la seva mort. L’1 de novembre del 1975 a la matinada el cineasta va ser brutalment assassinat en un descampat d’Ostia, als afores de Roma. Pel crim va respondre-hi un jove de 17 anys que s’havia ficat al cotxe de Pasolini unes hores abans, Giuseppe Pelosi. Però els detalls morbosos de la seqüència dels fets i la falta de credibilitat del testimoni de Pelosi van obsessionar Itàlia durant mesos i han inspirat tota mena de llibres, documentals i fins i tot còmics.
Tràgica, fascinant o misteriosa, la mort de Pasolini pot haver eclipsat altres aspectes de la seva vida i obra. En el cinema italià o europeu, la seva és una figura única. El seu amic, l’escriptor Alberto Moravia, va dir: “De poetes n’apareixen tres o quatre cada segle i Pasolini n’era un”. La força lírica del seu cinema, la capacitat per cabussar-se sense por en els ambients marginals i explorar-los sense paternalisme, frontalment, anava més enllà fins i tot del neorealisme. Pocs directors han sabut trobar la bellesa en el retrat de la lletjor, tant la física com la moral. El seu no era un cinema de la tècnica, sinó de la poesia.
INTEGRAL EXHAUSTIVA
Pasolini serà un dels protagonistes de la primavera cultural barcelonina. Des d’ahir, la Filmoteca de Catalunya dedica al cineasta una retrospectiva integral de la seva obra i a partir del 23 de maig el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona oferirà l’exposició Pasolini Roma , que s’acosta a la figura de l’artista a través de les seves relacions amb la ciutat de Roma, central en la vida i la filmografia pasoliniana.
LA ROMA DE PASOLINI
I mentre la Filmoteca s’endinsa en la filmografia de Pasolini, el CCCB explorarà les connexions entre el cineasta i la ciutat que el va acollir el 1950, quan arriba a Roma amb la seva mare i coneix la misèria del gueto i l’erotisme clandestí dels ragazzi romans, una cultura que després va alimentar el seu univers poètic. Més endavant arribarien les amistats intel·lectuals, els primers passos literaris i el debut en el cinema. Però la relació amb la ciutat no l’abandonaria.
La proposta expositiva de la mostra parteix d’una gran varietat de materials del cineasta -manuscrits originals de guions, storyboards , poemes, assajos, novel·les i correspondència-, així com d’obres de pintors que apreciava (Mario Mafai, Giorgio Morandi), fragments d’entrevistes i fotografies, i, per anar més enllà, una sèrie de debats i xerrades al voltant de Pasolini i un taller sobre temes controvertits dirigit a adolescents.
PASOLINI I CATALUNYA
A Els escenaris de la memòria , el crític i editor Josep Maria Castellet recorda una trobada amb Pasolini en què el cineasta es va pronunciar a favor del català comparant-lo amb el friülà, la llengua popular que es parlava a la seva regió italiana natal. Una altra connexió catalana és Enrique Irazoqui, el protagonista d’ El evangeli segons Mateu , un actor barceloní que també va treballar per Josep Maria Nunes i Joaquim Jordà.
XAVI SERRA
| Actualitzada el 17/05/2013
Diari ARA
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!