. Entorn del revisionisme sobre la Segona República. Ricardo Robledo. Hi ha un corrent de revisionisme històric que qüestiona el caràcter democràtic de la Segona República Espanyola.
. Javier Pérez Royo. El poder andalús. Josep M. Muñoz. A les primeres eleccions de 1977, dels vuit germans que érem, set vàrem votar al Partit Comunista d’Espanya.
. Zona Franca: la ciutat que canvia de nom. Marc Andreu. És aquell paisatge que el 1957 l’escriptor Francesc Candel va batejar “Donde la ciudad cambia su nombre”, en una novel.la tan real que els personatges, veïns seus de Can Tunis i les barraques de Montjuïc, de grup de cases barates Eduard Aunós i del barri de Port, el van volen linxar.
. L’entusiasme narratiu de Marc Pastor. Pere Antoni Pons. Mentre Pastor i el seu company policia caminaven per les vies enttre bocins de persones morres, el cel s’omplí de focs d’artifici.
. El retorn de Maynard Keynes. Genís Barnosell. JMK va anar a “la millor escola d’Anglaterra, Eton”, fou professor del King’s College, “un dels colleges més prestigiosos de la Universitat de Cambridge”, membre del grup de Bloomsbury (“el cercle cultura més poderós de l’Anglaterra del seu temps”).
. Italo Calvino o la lleugeresa. Vicenç Pagès Jordà. Es publica per primera vegada en català “Els amors difícils“, un llibre de contes d’Italo Calvino, que va ser un escriptor molt dotat a més d’assagista i editor.
. L’incendi. Manel Ollé. A “Dies de frontera” el novel.lista ens recorda en tot moment la seva presència a la sala de muntatge, la seva empremta en la confessió (sàvia i arbitrària) del repertori de trajectes i d’indagacions que fan el seu cas, i el sentim en directe quan anuncia el que farà, o quan analitza o justifica decisions.
. Jo és una altra. Lluís Muntada. Amb un estil ric, veloç i àgil, l’escriptura de “L’altra” és part indisociable de la matèria de la novel.la. En aquesta obra la llengua no és un atribut accidental més, sinó pura substància literària al servei de la trama narrativa. Així, la portentosa creativitat de Rojals a l’hora de forçar la llengua i l’estil esdevé el salconduit per entrar a l’univers hermètic de l’Anna.
. Vides creuades a Nova Orleans. Josep Pelfort. Si “The Wire” era una condemna, “Tremé” és més aviat una celebració festiva. Tot i que hi siguin presents les trames que mostren els abusos de poder, el tema central és la vida artística dels protagonistes. La seva manera de viure, la seva manera de crear. I la majoria no tenen pressa. Un dels personatges diu en una ocasió “My bless is no stress”.
. Cinema lliure a la Puerta del Sol. Imma Merino. Basilio Martín Patino, en una conjugació del seu cinema sempre politic, aporta a “Libre te quiero” un testimoni de la concentració dels indignats.
. L’Avenç. Número 399. Març de 2014. 72 planes. 6 euros. Barcelona. 2014.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!