El Periódico ha publicat aquest diumenge una enquesta sobre la intenció de vot dels catalans cara a les eleccions del Parlament de Catalunya de l’any vinent. Amb aquesta nova prospectiva El Períodico aspira a assolir el paper que en la política espanyola han jugat, fins ara, El País respecte el PSOE i El Mundo respecte del PP. La mediocritat argumental
Josep Ramon Fuentes va escriure ja fa anys un article breu amb el títol “Catalunya desestabilitzada” en els darrers temps de l’aznarisme. Veient l’actualitat del país, el temps li ha donat la raó. Catalunya està sotmesa a un procés brutal d’espoli econòmic i degradació política per part de l’ordre estatal espanyol i enlloc de
Els esdeveniments d’avui, a Barcelona, protagonitzats per estudiants i professors contraris a la implantació a les universitats catalanes de l’Espai Europeu d’Educació Superior requereixen una reflexió col·lectiva, a la qual aporto aquestes consideracions. En primer lloc, he seguit la campanya dels col·lectius contraris al Pla Bolonya com a professor interessat en els afers que afecten
Enguany, la Setmana del Llibre Català s’ha celebrat a Sant Cugat del Vallès davant la falta d’acord per trobar un emplaçament digne a Barcelona, el virtual Cap i Casal de Catalunya. L’any passat, una carpa gegant, encaixada de qualsevol manera a la plaça de la Catedral de Barcelona, acollí autors i lectors enmig d’una palpable sensació de precarietat
Llegeixo les primeres reaccions de polítics catalans d’ordre (Ridao, Mas, Herrera…) aparentment sorpresos per l’acord entre el govern espanyol i l’andalús per saldar el “deute històric” de l’Estat amb Andalusia. Tots insisteixen en el greuge comparatiu entre comunitats autònomes espanyoles, Catalunya inclosa. Cap d’ells adopta una perspectiva nacional catalana sobre la qüestió: Andalusia és
Ahir hi va haver un manifestació a Barcelona convocada amb aquest lema (sense l’interrogant) per Comissions Obreres i UGT, amb presència de les forces que integren el govern tripartit i amb l’objectiu declarat que les conseqüències de la crisi no la paguin els treballadors. Llegint el manifest elaborat per les dues centrals sindicals hegèmoniques a
En el dia d’ahir van coincidir a la premsa l’anunci esbombat per La Vanguardia segons el qual “entidades catalanas crean la Fundación Principe de Girona” i un article de Joan Saura a El País, “”Hacia una conferencia de comunidades autónomas”. La Vanguardia, sempre atenta a la defensa de la monarquia espanyola, dedicava portada, editorial i
Avui s’escau l’aniversari de les darreres eleccions espanyoles i de l’inici del segon mandat de Rodríguez Zapatero com a president de Govern. Globalment, encara considero vàlides les valoracions (primeres, addicionals i complementàries) que vaig fer, ara fa un any, de les eleccions generals. El PSOE va enterrar l’eufemisme de “la España plural” i aposta per
Pasqual Maragall amb la seva proposta, no materialitzada, de crear un nou partit després d’abandonar el PSC, va fer que fugaçment la classe política catalana girés els ulls cap a Itàlia. El no nat Partit Demòcrata de Maragall pretenia ésser una formació de nou tipus inspirada en el Partito Democratico (www.partitodemocratico.il). La idea maragalliana no
Barcelona, amb el consentiment explícit de l’Ajuntament del Cap i Casal i el Govern de la Generalitat, serà subseu olímpica si l’organització dels Jocs del 2016 és atorgada a Madrid. Sóc dels catalans que s’han afegit al grup creat al facebook per oposar-se a aquesta decisió i, compartint els arguments exposats pels promotors del grup, vull raonar
De boca d’alguns familiars he sentit el relat de com van viure l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes, demà farà setanta anys. Les seves experiències de vida, les anteriors a aquesta data i les que visqueren amb posterioritat, mostren fins a quin punt en va ésser de traumàtica aquesta ruptura en la mentalitat col·lectiva dels
Avui Pasqual Maragall fa seixanta-vuit anys, un cop esgotada la seva trajectòria política es publiquen llibres avaluant-la. De tots els que conec, el que analitza més críticament el seu pensament és el que varen publicar ja fa anys Josep Maria Pasqual i Eduard Company: “Hola Espanya!”, El Llamp, Barcelona, 1993. El llibre en qüestió duia
S’escola entre els dits l’any que acaba farcit d’esdeveniments la magnitud i transcedència dels quals només podrem apreciar amb la perspectiva que dóna el temps. Tot i conscient d’això, aquestes són algunes de les consideracions que em faig des d’un punt de vista independentista. La primera que salta a la vista és que malgrat els canvis en tots els
El Govern de la Generalitat ha inaugurat l’any Macià, la vigília del setanta-cinquè aniversari de la seva mort, amb un acte solemne al Palau de la Generalitat. Ara per ara, no existeix un programa d’actes previstos, només s’ha fet pública la composició de la comissió tècnica que s’encarregarà d’organitzar-los i en la qual figuren
Avui mateix Vicent Partal denuncia la impunitat de la violència espanyolista al País Valencià. Té raó, però l’abast d’aquest fenomen depassa l’àmbit, i la singularitat, del cas valencià i té unes causes de caràcter estructural. He mirat d’analitzar la contraposició entre catalanitat i espanyolitat en dos treballs: “Anticatalananisme i catalanofòbia: els símptomes d’un conflicte” i “Anticatalanisme i