L’anterior president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es despenjava ahir amb un article dominical a l’Avui farcit d’incoherències al voltant de la resposta catalana a previsible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. En l’exposició de Maragall no hi ha ni un bri d’autocrítica -ni per la seva actuació personal com a governant, ni com
Avui s’escau el tercer aniversari de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya reformat l’any 2006, una data per a la reflexió. D’entrada, malgrat l’optimisme de ficció que propaguen Montilla, Saura, i la resta de notables del règim, els tres èxits que exhibeixen com a mostra del desplegament estatutari (finançament, rodalies i inspecció de
En les darreres setmanes, els mitjans de comunicació addictes a l’espanyolisme “progressista”, és a dir al PSOE, fan recaure les acusacions de catalanofòbia sobre la dreta política i mediàtica espanyola. Amb aquesta maniobra intenten preservar l’hegemonia socialista al conjunt de l’Estat amençada pel sostingut augment del suport electoral al PP en les zones urbanes
Amb aquest títol, que per si sol ja és indicatiu de l’estat de la qüestió, surt a la llum aquest mateix juliol el quart volum -monogràfic- de la revista Cultura, editada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Molt encertadament, aquesta publicació governamental dirigida per Sebastià Alzamora, encara un
Aquest cap de setmana José Montilla ha tornat a assistir a les reunions de la direcció del PSOE a la seu del carrer Ferraz, a Madrid, en un gest carregat de simbolisme. Feia tres anys que no hi assistia, segons els mitjans que han esbombat el seu gest equiparant-lo a la fi de la desafecció catalana
Acaba de sortir al carrer el número 250, corresponent al mes de maig d’enguany, de la Revista de Catalunya. La continuïtat d’aquesta històrica publicació, fundada per Antoni Rovira i Virgili l’any 1924 i recuperada per Max Cahner al 1986, és un èxit per si mateixa. Dissortadament, però, la influència social i política de les publicacions de
Molts cops he escrit en aquest mateix bloc el Tribunal Constitucional retallaria l’Estatut i això equivaldria al final de la via autonomista, però després de les declaracions del ministre Caamaño -dient que al seu criteri la llei orgànica estatutària és plenament constitucional- i veient les reaccions al pacte del finançament intueixo un altre escenari. L’Estatut del 2006
El PSOE ha obtingut un consens conjuntural, a pocs anys vista i sobre unes bases d’acord molt fràgils. No hi ha cap garantia del seu compliment, i les declaracions de les formacions del govern tripartit magnificant el resultat obtingut són només cortines de fum que dissimulen un pacte claudicant. CIU no ha aconseguit oferir una alternativa
En el moment d’escriure aquestes ratlles no se saben públicament els detalls de l’acord sobre el finançament de la Generalitat al qual han arribat els governs espanyol i català. Sí que, però, es poden avançar algunes valoracions sobre les conseqüències polítiques d’aquest acord. La primera és que el govern espanyol haurà assolit el seu objectiu
El Consell de Ministres d’avui ha acordat enviar a les Corts Generals un projecte de llei “sobre la reestructuración del sistema bancario”. Amb aquesta iniciativa el govern Zapatero aprofita la conjuntura de crisi econòmica per incrementar les potestats d’intervenció estatal sobre les caixes d’estalvi. L’Estatut de Catalunya del 1979 atribuïa a la Generalitat, en el marc de la
Avui Joan Saura ha estat de visita al “Senado”, a Madrid, evidentment i ha fet unes declaracions apel·lant al govern Zapatero a respectar l’esperit de l’Estatut en el cas que el Tribunal Constitucional en tombi la lletra. No cal ser un expert jurista per saber que en la tradició jurisprudencial espanyola la interpretació literal, i
Fa bastants mesos vaig publicar un apunt, manllevant el títol d’un article de Ramon Tremosa, (El Prat serà la T-5 de Barajas), que dissortadament el temps ha confirmat i, a més, amb una posada en escena inaugural pròpia d’un règim neocolonial. Una de les frases més demolidores de totes les que s’han publicat en
Per analitzar les repercussions de les eleccions europees del proppassat diumenge en la correlació de forces polítiques que actuen al nostre país cal prendre com a eix de referència el que contraposa els partits que defensen la dependència i els que estan per la llibertat. Dit en altres paraules, els que estan pel manteniment del sistema
Els resultats de les eleccions europees als Països Catalans responen a una dinàmica singular, diferent a la resta de l’Estat espanyol, inclús en el cas del País Valencià que es singularitza per l’espanyolisme exacerbat (precisament per esborrar d’arrel la seva catalanitat originària). A les Illes Balears i a Catalunya (els territoris on el catalanisme sociològic està més extès)
Els resultats de les eleccions europees celebrades ahir, 7 de juny, són motiu de reflexió des de la perspectiva nacional catalana per tal d’analitzar l’evolució que segueix la causa que defensem els independentistes i les tendències que presenta el nacionalisme espanyol. Pel que fa a la correlació de forces polítiques espanyoles, la tendència que apunta a