Enguany, la Setmana del Llibre Català s’ha celebrat a Sant Cugat del Vallès davant la falta d’acord per trobar un emplaçament digne a Barcelona, el virtual Cap i Casal de Catalunya.
L’any passat, una carpa gegant, encaixada de qualsevol manera a la plaça de la Catedral de Barcelona, acollí autors i lectors enmig d’una palpable sensació de precarietat organitzativa i de comunicació. Enguany no he anat a Sant Cugat, però editors amics em conten que, ni en resultats ni en difusió, la situació ha millorat. L’opció de fer-ho fora de Barcelona hauria de ser el resultat d’una aposta pensada i volguda per tots els sectors implicats: editorials, administracions i localitat d’acollida. Això suposaria una decisió estratègica, amb la continuïtat garantida per arrelar en els circuits culturals i mediàtics, en la memòria dels visitants amants dels llibres i caldria que l’esdeveniment estigués rodejat de conferències, presentacions de novetats, debats amb els autors d’arreu dels Països catalans i actuacions musicals. La fira del llibre basc de Durango podria servir de referent.
Hores d’ara la situació d’incertesa que rodeja la Setmana del Llibre Català, davalua el mateix certamen, llença un missatge a la societat de que la llengua catalana (i de retruc, la cultura catalana) no mereixen una atenció prioritària a casa nostra mateix. Com volem promocionar-la a l’estranger si aquí el desinterès de les institucions la situa en una posició secundària, residual, sense prestigi. Quina percepció oferïm als nouvinguts que volem que donin el pas a ésser catalanoparlants ?. Particularment crec que la millor solució és trobar un indret adequat, de primer nivell, a Barcelona ciutat ja que cal invertir el declivi actual de l’encontre i revaloritzar la producció cultural catalana (editorial en aquest cas). Cal donar-li dimensió representativa de tota la comunitat lingüística catalanoparlant i projecció internacional, i que això sigui possible passa per un impuls polític determinant, institucional també, però de compromís nacional d’editors, autors i del trellat associatiu del país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estem arribant a un punt en que ja no valen disquisicions més o menys filosòfiques sobre el que ens està passant… s’han de dir les coses amb totes les paraules i posar nom als responsables… des de fa uns anys la “Setmana” fa nosa a l’Ajuntament sociata de Barcelona (que sobreviu en minoria, gràcies als vots del sibil·lí Portabella), que li ha posat totes les travetes possibles per treure’se-la del damunt. L’alcalde Hereu aquest any ho ha aconsseguit i ha restat tranquil i satisfet… El mateix alcalde Hereu que avui, a Madrid, en reunió amb la ministra de Fomento ha acordat que l’estació del TGV de La Sagrera es construirà amb partides de l’Estatut de Catalunya… Pot disposar l’alcalde de Barcelona dels diners de tots els catalans per fer una estació que en principi havia de pagar Fomento, com va fer amb les del TGV de Madrid, Sevilla, Málaga,…?.