Els esdeveniments d’avui, a Barcelona, protagonitzats per estudiants i professors contraris a la implantació a les universitats catalanes de l’Espai Europeu d’Educació Superior requereixen una reflexió col·lectiva, a la qual aporto aquestes consideracions.
En primer lloc, he seguit la campanya dels col·lectius contraris al Pla Bolonya com a professor interessat en els afers que afecten a la comunitat universitària, com a pare d’estudiants afectats per les mesures administratives per implantar-lo i com a independentista atent als plantejaments dels sindicats d’aquest caire, capdavanters en l’oposició a la política comunitària europea per a l’educació superior. Vull dir que, en fer evidents aquestes referències personals, la problemàtica que afecta avui la universitat catalana em preocupa des de diversos punts de vista, i comptat i debatut, els elements que veig criticables de la situació de la comunitat universitària catalana no coincideixen amb els que assenyalen els crítics amb el Pla Bolonya.
Des de la meva visió de professor associat (és a dir, contractat temporalment) penso que les mancances principals de la universitat catalana són: la manca de model nacionalment autocentrat, el centralisme estatal, la burocratització i l’auto-proteccionisme del funcionariat, la desvinculació respecte de les necessitats socials (especialment del mercat i la indústria) i l’elitisme ideològic. Per contra, no he vist pas reflectits en els manifestos reivindicatius escampats per estudiants i professors aquestes qüestions.
El Pla Bolonya és presentat com una maniobra perversa del neoliberalisme europeu que ha de ser combatuda des d’una perspectiva política anticapitalista. “El centre d’atenció del procés Bolonya no és l’estudiant sinó els interessos empresarials”, consta en les enganxines que han clavat a tot arreu de la facultat on treballo els contraris al pla europeu. I em pregunto: on són els interessos empresarials, espanyols o catalans, que haurien d’estar invertint a la Universitat Rovira i Virgili ? La desconnexió entre la indústria, i el mercat laboral en general, i les sortides professionals dels estudiants és un problema real, l’interès especulatiu en les infraestructures universitàries em sembla una entelèquia.
En segon lloc, el contingut del manifest promogut per alguns professors “Contra el desballestament de la universitat pública” em sembla una impostura delirant, pròpia de mentalitats dogmàtiques. L’absència de pensament crític que denuncien se l’haurien d’aplicar els seus redactors que no tenen cap vergonya de comparar la situació actual amb el franquisme, quan entre els anys 1975-1980 (els que vaig viure com a universitari i militant independentista) eren habituals les entrades de la policia espanyola a les facultats per arrencar cartells, exhibir les seves pistoles, protegir els grups falangistes que hi actuaven i carregar contra els agitadors antifranquistes. Res a veure amb l’actuació present dels Mossos d’Esquadra (sotmesos a un constant desprestigi totalment irresponsable) i dels rectors (que han tolerat cinc mesos d’ocupació de l’espai docent i d’impunitat fatxenda dels manifestants anti-Bolonya).
Els incidents d’avui, i les expressions que l’han precedit, són una mostra més de l’arrelament a la nostra societat,
nacionalment desorientada, d’objectius abstractes i comportaments antidemocràtics, que reflecteixen no solament la falta de responsabilitat dels qui els protagonitzen, sinó dels qui durant els darrers trenta anys han creat les condicions polítiques, culturals, socials en definitiva, per a que aflorin les conductes que avui es fan evidents entre les joves generacions.
Post Scriptum, 27 de març del 2009.
L’èxit d’assistència a la manifestació d’ahir a Barcelona, convocada per protestar contra els desallotjaments de la UB de la setmana passada, no aporta cap argument suplementari anti-Bolonya però legitima el moviment quan actua pacíficament i cívicament. Demostra també l’amplitud del rebuig social a la inconsistència arrogant de les autoritats municipals i del govern català.
Quina barra!!! Els esdeveniments provocats per la vostra policia diràs!
Ara si que veig clar que no fotrem res, si aixó es la versió oficial ja podem plegarç+
Quina poca cintura a Catalunya, la gent comença a estar calenta i no se qui reconduirá el tema.ç+
Bona nit i tapat
… una veu serena.
Ja n’hi ha prou de demagògia escampada per quatre anti-sistema!
Si les respostes que han rebut totes les crítiques a l’aplicació d’aquest Pla són com la parrafada que ens has posat aquí, no m’estranya que les coses estiguin com estan.
Potser el discurs dels que protesten és delirant, però el discurs dels “aparatik” també ho és.
Per aplicar Bolonya s’hi val tot? aquesta és la pregunta que ens hauriem de fer tots plegats
Precisament és aquest el model que defenseu els sionistes i no barrejo res. Es tracta d’iun model. El model de la privatització i la raó d’estat. Caram, l’esquerra de la llibertat d’empresa, voleu dir.
Quina vergonya!
Benvolgut Jaume,
llegeixo sovint al bloc per la teva opinió matisada i esmolada i, sempre, molt poc complaent amb el “políticament correcte” i molt compromesa amb la realitat del país.
Força d’acord en la majoria d’elements que aportes exepte en “l’atoproteccionisme”, que no el veig per enlloc: de fet, els professors prefereixen callar i pencar com uns negres (que és el que fan tots els que combinen recerca i docència amb profunditat) que queixar-se; la desvinculació respecte a les necessitats socials -tampoc és tan aguda, com a mínim a les carreres de ciències de la UB: competim amb alguns laboratoris per finançament- i l’elitisme ideològic, que jo no beig per enlloc: el 80% dels i les estudiants no en gasten, d’això.
I sobre que no has trobat ningú que parli dels problemes que cites, potser http://www.estudiantsenaccio.cat i especialment http://www.estudiantsenaccio.cat/especials/bolonya/ i la resta de posicionaments sobre l’EEES et fan canviar d’opinió.
Atentament,
Jordi Domènech i Lizcano
Avui aquests estudiants tots “revolucionaris” demà tots funcionaris,sempre ho he vist igual, als anys 60/70, tots els meus companys “gauchistes” fills de casa bona, jo l’unic treballador desde els tretze anys, entre ells, i ja els conec,,…ara ocupen càrrecs de funcionari, i parlamentaris tant al parlament espanyol i català, fent la viu viu i endollats, jo autònom…. però lliure de pensament…pobre en negocis i diners, segueixo encara lluitant per al meu pais, cosa que “ells” ja no ho fan .-
Molt trist (Per cert en tot això veig una maniobra per fer caure, en Saura, i el desprestigi de l’esquerra de casa, en favor dels del psc/psoe, o psoe,pp, ja ho anirem veient, aviat, si no al temps)
Salut i Shalom
Aquest cop, definitivament no ens posarem d’acord.
Penso que tens raó amb l’anàlisi general del què dius, però crec que t’equivoques menystenint aquestes crítiques al Pla de Bolonya. Per un home de la teva experiència, trobo ingènua la teva visió de futur.
Fins que les empreses i sobretot les multinacionals (que són els que més capital poden aportar a les universitats), no canviïn el seu paradigma, el seu dogma del perquè tenen raó de ser, no em podré fiar ni de mitja inversió privada a la universitat. L’objectiu de les empreses no és servir al ciutadà, el seu objectiu és guanyar diners, i la crisi actual ha fet caure tots els vels que quedaven per caure, i aquí no se’n salva ningú, ni banquers, ni polítics, ni empresaris i inclús ni docents (també crec que hi ha un excés de burocratització i funcionariat inútil).
Sempre he sigut europeïsta convençut, però ja fa temps que en aquesta Unió Europea només hi veig poder i domini dels grans estats-nació, dels grans bancs europeus i de les grans corporacions i empreses multinacionals, i aquesta no és l’Europa que somio.
Estic fart de veure la pena que fa el Parlament Europeu, sense poder de decisió de cap tipus davant la Comissió Europea. El poble europeu té paraula, però no té ni dret ni vot a l’hora de decidir el futur d’Europa.
Resumidament, és per tot això que no puc entendre com un republicà, repeteixo en majúscules: REPÚBLICÀ! com tu es manifesta defensant, indirectament, una intervenció policial en contra de la voluntat de diàleg del moviment estudiantil per obrir un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública a Europa.
M’has decebut profundament. Però bé, et seguiré llegint, perquè la teva aportació acostuma a ser interessant.
Salut i independència!
Realment, si aquesta és la posició de l’esquerra, anem bé, company, anem bé.
Quina llàstima de país que tenim.
…i he vist el teu comentari, que el mínim que se’n pot dir és que és valent; per dir si és encertat o no, primer em documentaré una mica més, que això és tan embullat que s’hi perdria el mateix sherlock holmes. I pel que fa als manifestants d’avui, quedaven molt bonics, alguns d’ells mirant de reüll a les càmeres de TV que filmaven la repressió policíaca.
A favor del plà de Bolonya val tot? I els favorables contestaran que segurament sí amb matisos.
Acabo de llegir el teu bloc, considero que has clavat de ben a prop
les coses que passen, estem desorientats els catalans? Si,
evidentment, però amb aquests panfletistes leninistes universitaris a
poca cosa es pot arribar ben lluny, el tema no és només Universitat
Pública o Privada, és més que això, com funcionen les Universitats a
Gran Bretanya o Estats Units d’Amèrica?, doncs portant molta devantera
a la resta de les Europees, i aquest fet és tangible.
No soc partidari d’una Universitat Monopolitzada per aquesta caverna
rància que es diuen antibolonya, no crec que la seva proposta de
monopolització sigui útil amb els temps que corren, el seu model és
bàsicament crear un espai per a tenir un Sistema Saddam Husseinista de
supervivència, on ells volen tenir el privilegi de la direcció de
totes les coses, anem alerta per favor que aquesta colla dels
antibolonya, no son res més que SaddamHusseinistes a Europa. Ni s’han
llegit la proclama Liberal de Roma (dins el meu bloc) ni tampoc la
Doctrina del Xoc de la Naomi Klein, no contrasten el Liberalisme
Polític, econòmic i social que te molt poc a veure amb el
neoliberalisme econòmic del moviment polític conservador
Albert Badia diu que l’has decebut, diu que es “Repúblicà” recoi quin
parell de faltes d’ortografia accent tancat a l’u i accent obert a l’a
final en la mateixa paraula, això son els Universitaris Catalans? Ha
Revifat un altre PSUC (Partit Socialista Universitari Català?)? sembla
que l’arribada de joves a l’Universitat contrasta amb la manca de
rigor ortogràfic en la nostra llengua, jo també puc fer faltes
d’ortografia, però com a mínim consulto el diccionari per evitar
cometre més faltes.
Crec que et faria falta un altre post més reflexiu, a partir del que
recullen Vicent Partal en el seu mail obert d’avui
http://www.vilaweb.cat/www/
dels possibles algunes de les coses que diu en Josep Sort
http://josepsort.blogspot.com/
cal filar prim
Jaume tens els meu suport i et dono les gràcies per escriure aquest
post http://blocs.mesvilaweb.cat/
vegada no vull publicar-ho perquè la ràbia dels antibolonya encara és
forta, cal deixar passar dies, no vull que s’equipari Liberalisme a
repressió en aquests moments
La pregunta correcta seria “¿per Bolonya tot s’hi val?”
¿Per Bolonya s’hi val a faltar a la paraula donada?
¿Per Bolonya s’hi val a arribar a quarts de set del matí a cops de porra?
¿Per Bolonya s’hi val a posar el genoll al coll de les persones fins deixar-les sense sentits?
¿Per Bolonya s’hi val a sembrar el pànic i el terror?
Renyer,
en el fons em fas pena. Perquè tu voldries ser al lloc de l’Huguet o la
Palmada. Voldries ser el blanc de les crítiques perquè el teu ego ho
necessita. Però ets un pringat, i per això fas aquests articles, per
cridar l’atenció.
Renyer, sovint discrepo de tu però el que més em preocupa no és això sinó el caos que porteu a EI.
EI, a través de l’Uriel represetnava -ho deia ell no pas jo, i per això el nom- l’espai més esquerranós d’ERC i en canvi tu en vas ser cap de cartell quan, sempre, has renegat de l’esquerranisme i t’has definit liberal.
Tu practiques un discurs sionista quan molts de l’EI són, bé vaja eren, clarament pro-palestins.
Ara tu critiques els estudiants, els anti-Bolonya… i EI surt criticant els mossos.
Com puc saber si simpatitzo, o no, amb EI sino m’aclaro en quin és el pensament real d’EI. Hi ha valors, hi ha criteris?
És molt demanar que preciseu la vostra oferta política?
Em sembla lògic que en Ranyer defensi l’actuació de la policia d’en Saura perquè els del tripartit han de defensar-se entre ells per mantenir la poltrona. Però els d’ERC podríeu tindre la dignitat de canviar de nom perqué no sou ni d’esquerres ni republicans ni catalans, només cal veure com el vostre delegat del Govern a Girona llepa al rei Juan Carlos, el principe Felipe i la merdosa Fundació Príncep de Girona.
Ja ho diu precisament Naomi Klein, que per cert està molt més a prop de les economies mixtes que del liberalisme econòmic (“neo” o de les plutocràcies del segle XIX), que quan mercat i la democràcia es troben en el camí, sempre acaba perdent la democràcia.
L’aplicació de Bolonya a l’Estat Espanyol està a les antípodes de tot el que en poguem dir democràcia. Ni participació i debat entre els professors o els estudiants, ni democràcia a l’hora d’implantar-lo. Europa és així. Quan alguns estats voten en contra del projecte de constitució europea, en fan una altra que no s’hagi de votar. I quan, tot i així, es vota a Irlanda, diuen que no en faran cas o que es tornarà a votar.
Ens van dir que es feia per harmonitzar l’espai ereopeu d’ensenyament superior. Però, després, cada estat ha fet el que li ha donat la gana (per exemple, a l’Estat els graus són de quatre anys mentre que a d’altres llocs són de tres). Per arribar aquí no calia tot això. Amb la mobilitat de les beques Erasmus (més ben dotades, això sí) n’hi havia de sobres. En el fons, la idea de l’estratègia de Lisboa (que és l’orígen de Bolonya) és convertir el coneixement en una mercaderia, i crear una marca europea de titols acadèmics per exportar en un mercat en el que es pretenia ser el màxim de competitiu.
Que calen canvis, potser sí. Però que hagin d’anar en el camí neoliberal dels tecnòcrates i en contra de la voluntat majoritària dels estudiants i els professors no està tan clar. De fet, aquest és el problema, que no hi ha hagut debat ni discusió. I quan s’ha protestat, han arribat les porres com a argument.
osti tu, si aquest és el sector “esquerranós” dins ERC si que anem arreglats… i el sector de dretes com serà???
Renyer, t’has canviat de camisa i encara no has tocat poder! Brutal !
Francament, trobo que és molt dur que algú que està donant classe a la Rovira i Virgili, com vostè afirma fer, raoni d’aquesta manera; de tota manera li donaré un vot de confiança.
Aquestes protestes es duen a terme contra el plà Bolonya. Res més que això. I això és així perque, malgrat que molts podem estar molt d’acord en alguns punts que vostè planteja, com l’excessiva elitització de la universitat, la falta de marc nacional, i jo afegiria coses com el poc ús del català a les aules, la confusió operativa entre personal investigador i personal docent, etc. hi ha una cosa que és més priotirària: La impossició per tots els mitjans de l’EEES.
A aquestes protestes hi ha gent de molts signes polítics, tots nosaltres (evidentment) anticapitalistes. Parlem de Bolonya, perquè és el que ens uneix, i perquè és una URGÈNCIA. Cal aturar Bolonya, perquè si no és així, els nostres fills no podràn estudiar a la universitat pública. Si volem aturar Bolonya, molts de nosaltres, no és només perquè com anticapitalistes, també ho fem pel futur del nostre país. Acusar-nos del contrari és, amb tots els respectes, una neciesa.
Com ja deu deduïr si s’ha llegit de manera positiva la meva resposta al seu article, ens falta de tot menys propostes i ganes de participar. Estic segur que entre aquests grups hi ha molt més debat sobre el futur de l’ensenyament, el futur del país, la responsabilitat els i les llicanciades amb els Països Catalans, etc. que a qualsevol altre sector d’estudiants.
El que és moralment inacceptable és que vostès (polítics i professors, i en el seu cas per partida doble), fent pinça amb la policia i els mitjans de comunicació han convertit als estudiants en una weak target, a la qual es pot expulsar, se’n pot difamar i se’ns pot estovar sense trobar-hi cap barrera social. Per sort la societat civil se n’ha donat compte que no som terroristes, i que aquest cop, tots vostès, han anat massa luny.
Com als anys 70? No, ara tenen millors tecnologies i una legitimitat de ferro, això ha canviat. Però per desgràcia de vostès, el seu ferro no és inoxidable.
Per la disciplina de partit val tot?
Em fa gràcia (i pena) la gent que es refereix als mossos com “la nostra policia”. Si els sentíssin parlar (o bordar que és el que fan quan estan rabiosos) veurien que la majoria no ho fa en català.
Durant les càrregues policials d’ahir, els mossos deien els mateixos insults que la policia nacional espanyola deia quan carregava contra les manifestacions independentistes dels anys vuitanta (potser en Jaume Renyer hi va anar a alguna).
Quin fàstic aquesta policia botiflera que es dedica a apallisar estudiants i perseguir antimonàrquics que cremen fotocòpies dels reis. Per cert, quin gran paper els d’ERC quan es reprimia als independentistes antimonàrquics. Carod-Rovira va arribar a dir que respectava la pimera sentència del primer judici contra els independentistes quan la mateixa Audiència Nacional va haver d’anul·lar el judici perquè el jutge no va permetre parlar en català (en Carod més papista que el papa) .
Quin fàstic en Saura que es dedica a perseguir estudiants i dissidents. Sort que és d’esquerres de debò. Perquè si aquest llepaculs dels poders fàctics i la monarquia fos de dretes no sé que passaria. Per cert, els mossos han detingut (i empresonat a la model) l’Enric Duran (el jove que va estafar als bancs), i el “comunista” d’en Saura i els seus gossos ja s’han mogut per defensar els seus amos.
Quina pena de país !!!!
Tu ets part del sector esquerranós d’ERC? Quina pena de partit, quina pena de persona, tan espavilat que semblava i tan fatxa com s’ha tornat. Fatxa, caspós sense pèl, tronat, ultratot i porrero (de la porra). Tant de bo un dia qualsevol passis a prop (o no cal tant) d’algú que protesta i la colla dels Mossos et confongui amb un periodista. Segur que passes a escriure diferent. O potser no, que de ximples el món n’és ple.
Quins personatges més dretans, a més de racista prosionista, defensor de la privatització de la universitat
Són delirants d’aquests ultraliberals que es disfressen de catalanistes, que us penseu que les universitats privatitzades respectaran més catalunya i no parlem ja dels Països Catalans quan hagin desmantellat l’ensenyament públic? ja es veu amb les teles privades, amb la telefònica, i el món de l’empresa privada, igual que empìtjoren condicions laborals i qualitat del servei, el menyspreu per a catalunya s’incrementa exponencialment, i no han de complir amb cap requisit mínim.
No ens deixem enganyar pels liberals disfressats de sobiranistes que prostitueixen el nom del noster país com Renyer i companyia, són un mer instrument propagandístic de la dreta neoliberal.
Defensem la universitat pública catalana, per millorar-la, no al desmantellament!
Primer, no se si s’ha llegit l’Acord General de Comerç i Serveis que l’OMC va signar l’any 95 i que promulga que, tots els països (Catalunya malauradament també) han de mirar que els seus serveis siguin el més rentables i rendibles possibles. Amb el que uns serveis gratuïts com educació o sanitat, passen a mirar de fer diners, com? Invertint en publicitat d’altres empreses, inserint empreses que en treguin profit en els seus organismes directius, etc…
Per altra banda, m’agradaria tornar-li a dir que dençà de l’època franquista no entrava la policia dins de les universitats. Això pot voler dir: que els temps no han canviat tant i que ara en comptes de tenir un dictador, tenim un govern que tan sols escolta als lobbies empresarials i als bancs, exercint aquests últims de reals governadors dels estats.
És per això que ens queixem, és per això que okupem, és per això i molt més que els temps no han canviat tant.
I vostè es fa dir d’esquerres, si això són les esquerres, quina por que fa la dreta.