I li hem d’estar agraïts per ser tan clar, tan sincer, tan contundent. No hi ha res que faci més mal que la comèdia, que la simulació, que el camaleonisme. N’estic convençut, a més, que Josep Montilla hi creu de valent en l’esmentada associació de conceptes que proclama. Pel que es veu, la “pedagogia” (sic!)
Hem viscut mesos agitats, no té dubte. I de gran dinamisme. De confusió. On l’esperadíssima clatellada estatutària i la gran força de la gran manifestació va incentivar el tombant camaleònic de les diverses formacions. El cas és que la proximitat electoral han facilitat que cadascú torni allà on hi era abans dels sotracs (…) Reforma
És inevitable pensar en un final d’etapa, en la descomposició d’un sistema, d’un règim, en veure la fermesa i extrema coherència d’uns jutges –valentia i coherència que no tenim i no n’hem tingut mai, els catalans-, i del PSOEPP que li dóna, amb mitja rialleta al rostre, cobertura, i no pas per impotència, sinó pensant
L’enquesta de LA VANGUARDIA ha estat, sens dubte, per més d’un i per més de dos, un cop de maça. Malgrat l’espectacular augment de consens electoral de Convergència que registra la mostra, hi ha dues incògnites, de volada diversa, que poden introduir correccions de gruix en el mapa polític resultant (…) Convergència, creix, segons resa
“La diplomacia catalana debe ser, esencialmente, estar a buenas con Madrid, y utilizar la estructura del Estado para hacer diplomacia fundamentalmente económica. Ir por ahí plantando banderas es algo que no puedo compartir. Y no hay nada que los diplomáticos aborrezcan más que el sentimiento del ridículo. Abrir oficina en Londres sólo tiene sentido para
Vull fer una afirmació taxativa, rotunda: després dels referèndums per la independència, tenim també una altra ocasió de fer història, d’empènyer canvis importants, radicals, potser, aconseguint més de mig milió de signatures i que la televisió en català hi pugui arribar, amb normalitat arreu de la nació. I això, malgrat el nostre recalcitrant i miserable
Este domingo 28 de febrero de 2010, igual que hace tres meses, unas docenas de municipios de tu país y 300.000 ciudadanas y ciudadanos catalanes, están convocados a pronunciarse, con un sí, un no, o votando en blanco, sobre la independencia de Catalunya en el marco de unos referéndums estrictamente consultivos, sin valor jurídico ni
Sempre miro de tocar de peus a terra, i des d’aquesta perspectiva tinc el convenciment que som dins d’un temps nou ple d’incertesa, de dubtes, que no som capaços d’albirar en tota la seva potencialitat. La demostració que esquerra i dreta són gairebé iguals en això d’Espanya, que l’estatut és una llei de segona, que
Qualsevol persona que tingui dos dits de front sap que unes pèrdues anyals de 4 milions d’euros demanen idees clares i actuacions fermes. Altrament, i en el cas del diari nacional per excel·lència, el que aniria de mal borràs no fora només l’AVUI sinó que arrossegaria el grup Hermes de Comunicació sencer. És per això que totes
Tot sovint em demano què és això del sobiranisme: un estat de l’esperit? Una distracció? Una reacció epidèrmica i emocional a la situació d’ara? Una moda juvenil…? Per fer-ho curt, i per un servidor, el sobiranisme ha servit per perpetrar grosses manifestacions, per generar debat i notícies, per tirar endavant els referèndums per la independència
Amb aquests mots li dedicava, l’octubre de 1997, el meu primer llibre –“Josep Pallach (1920-1977). Història d’un líder”, a en Joan. En Joan Blanch. Amic meu. Ens vam conèixer l’octubre de 1976, quan el congrés constituent del Partit Socialista de Catalunya, formació en la que vaig ingressar-hi com a independent en un dels cercles de
Aquesta afirmació és de Doctor Subtil. El nostre oracle. Un gran visionari. Proper i fidel servidor del poder polític que avui aclaparadorament ens domina. Les seves fondes reflexions, que tot seguit em plaurà de servir-vos, us hi aportaran llum i enteniment i un alliçonament cabal i exemplaríssim (…) (Avís per a navegants: això no és pas
Josep Montilla ha adreçat una solemne crida, en el discurs de cap d’any, al contingent sociològic i socioelectoral més nombrós del país: Ell o el passat convergent; Ell o el sobiranisme; ras i curt: Ell o el diluvi. I dient això ha tornat a confirmar el seu fi olfacte, la seva gran capacitat per sobreposar-se a
Sí, és cert, a Osona ho han fet millor, això dels referèndums (millor organitzats, més neutrals, amb més idees clares, més ben estructurats…) I això es deu, en bona mesura, a Alfons López Tena, lliberal, militant de CDC, i notari nascut a Sagunt, Camp de Morvedre; un home seriós, que sap el que vol, que
A banda de qüestions epidèrmiques, de declaracions altisonants, de frases repetides i grapejades, el que té força importància per al nostre futur com a poble és la capacitat de pensar i, sobretot, de repensar-se en termes nous, més propers a les noves realitats, en termes més oberts, crítics, omnicomprensius. Des d’aquesta perspectiva té una importància