Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Per President Montilla independència rima amb decadència
I li hem d’estar agraïts per ser tan clar, tan sincer, tan contundent. No hi ha res que faci més mal que la comèdia, que la simulació, que el camaleonisme. N’estic convençut, a més, que Josep Montilla hi creu de valent en l’esmentada associació de conceptes que proclama. Pel que es veu, la “pedagogia” (sic!) realitzada per ERC no hi ha servit per res, almenys en el cas de la primera autoritat del país. Concloent: l’estratègia de Montilla és, a més d’intel·ligent, mortífera (…)
Intel·ligent. Perquè pretén federar un bon gruix de catalans i catalanes a l’entorn de la defensa clara i neta de les institucions democràtiques vigents.
Mortífera. Perquè posa nerviosa a CDC, la deixa ubicada en terra de ningú (ni unionista, ni sobiranista), furgant en les seves contradiccions; i al PP li arrabassa el liderat del “bloque nacional”.
És una estratègia guanyadora? No ho sé pas.
Per primer cop, en qualsevol cas, tindrem una campanya on la independència hi sortirà dia sí, dia també. On s’hi parlarà francament i directa.
President Montilla, ja ho vaig dir mesos enrere, és a punt, i en bona forma, per desfermar la mare de totes les batalles. L’estrateg, el general fred i analític, té al darrera la més perfecta i sòlida maquinària política del nostre país: el PSC; 100.000 persones prestes per la batalla; una batalla on s’hi juguen molt, massa.
Senyores, senyors, encara tenim partit.
En política res no és permanent ni definitiu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Montilla ja està en plena campanya, acostant-se cada cop més al PSOE i també paradoxalment als Ciutadans i fent rodolins poc aconseguits, suposo que amb l’assessorament dels Ferrans, Icetas i cia.
Aquí i ara, sense enganyar a ningú, que ja som grandets, la qüestió és DEPENDÈNCIA o INDEPENDÈNCIA. Més clar, l’aigua.
Benvolgut Pere,
En Montilla té raó. Els independentistes hauríeu de ser clars i dir la veritat: ser una nació independent té costos. No tot seran flors i violes. Esteu disposats a afrontar-los? Jo crec que si dieu la veritat, la meitat dels independentistes, que heu convençut amb l’argument dels diners, us abandonaran.
Jo et parlaré dels que sé, que són els costos lingüístics. Vet aqui dos:
-demanar el català per a fer classes a la universitat té costos, perquè molts dels millors especialistes no voldran venir. Negar això és com negar que demà serà un nou dia. Demanar l’espanyol per a fer classes també té costos, però en té menys. Ens agradi o no, aquesta és la realitat. Potser Chomsky aprendrà espanyol (o no), però no aprendrà català, car sap que tothom parla espanyol a Catalunya i l’esforç invertit en aprendre l’espanyol li serveix per Barcelona, Bogotà o Santiago de Chile. No totes les llengües són iguals, digui la propaganda el que digui. Són iguals en dignitat, però no en utilitat;
-fins ara, la llengua espanyola ha estat gairebé marginada de l’esfera pública catalana. Per exemple, als mitjans de comunicació autonòmics. Veiem el cas de TV3. Allà no hi ha un sol programa en espanyol, tot i que l’espanyol és llengua oficial a Catalunya. Això ha estat possible perquè tots els catalans també paguem la TVE, T5, A3, etc. Una Catalunya independent haurà de crear mitjans de comunicació en espanyol per respondre la demanda dels seus contribuents, que hauran deixat de pagar les televisions de Madrid. Si el govern de la Catalunya independent es nega, rebrà campanyes dels consumidors, condemnes internacionals, etc. Aqui tothom (ONU, països hispanoamericans, col·lectius de castellanoparlants residents a Catalunya) es posarà en contra de la política lingüística de Catalunya. Evidentment, els catalans continuaran rebent el senyal de televisió des d’Espanya, car vivim en un món sense fronteres. L’oferta televisiva en espanyol serà abassegadora.
Salutacions