Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Tot sovint em demano què és això del sobiranisme: un estat de l’esperit? Una distracció? Una reacció epidèrmica i emocional a la situació d’ara? Una moda juvenil…? Per fer-ho curt, i per un servidor, el sobiranisme ha servit per perpetrar grosses manifestacions, per generar debat i notícies, per tirar endavant els referèndums per la independència i, sobretot, sobretot, per bastir una producció ingent de xerrameca (…)
Tal vegada serà que veig el got mig buit –potser a conseqüència de la meva miopia ocular-. El cas és que tenim un Parlament unànimement autonomista-unionista, sense un sol diputat o diputada o partit o coalició que faci política independentista (A qui votem, doncs, els sobiranistes, que diuen que en som tants i tants?).
Tenim una premsa en català, versió paper, sota mínims, i quan llegeixo i em mostren xifres que diuen que la majoria de la ciutadania nacionalista i sobiranista llegeix LA VANGUARDIA i EL PERIÓDICO, o que no llegeix premsa catalana en paper, a penes puc contenir les llàgrimes i no m’estiro els cabells perquè me’n queden pocs i no és qüestió d’esperonar el procés inevitable de la meva decadència física i tal.
Tota aquesta expressió sincera de dubtes, de recances, de retrets, ve a tomb que, ara sí, podem fer-hi una cosa realment útil i profitosa per un país lliure i independent: comprar, llegir, fer-se accionista, del grup líder de la comunicació en català integrat per AVUI – EL PUNT – PRESÈNCIA – EL 9, i que respon al nom societari de Hermes Comunicació S.A.
Sincerament penso que 54.000 exemplars de difusió; 290.000 lectors; 576.000 usuaris únics de les versions digitals, mostren un bon punt de partida.
La qüestió és que se n’està fent col·lecta de virolla en quantitat de 5 milions d’euros en l’ampliació de capital del tal Hermes que està en marxa. I que totes i tots hi esteu convidats a llegir premsa nacional, a comprar-la, o a finançar-la com a accionista.
Trobo que és una manera pràctica i concreta de bastir coses sòlides i duradores; i de fer camí en la direcció correcta.
Vosaltres hi teniu la paraula.
Servidor, perdoneu-me la immodèstia, me’n vaig fer subscriptor quan els senyors Lara i Godó compraren la majoria de l’AVUI, i en sóc lector des del primer número l’any 1976.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!