Pere Meroño

Qualsevol persona que tingui dos dits de front sap que unes pèrdues anyals de 4 milions d’euros demanen idees clares i actuacions fermes. Altrament, i en el cas del diari nacional per excel·lència, el que aniria de mal borràs no fora només l’AVUI sinó que arrossegaria el grup Hermes de Comunicació sencer. És per això que totes les mesures adoptades fins ara i les anunciades crec que hi van pel camí i la direcció correctes (…)

L’AVUI és una empresa periodística que malgrat els bons timoners que ha tingut, singularment, els darrers anys, en Vicent Sanchis -el qual inicià un procés de reubicació ideològica tot obrint el diari al naixent sobiranisme i afermant-ne la seva autonomia respecte a la tradicional aposta monocolor per Convergència i Unió-, ha tingut un migrat ressò, en termes de difusió i vendes per part d’aquest poble tan líquid, tan poc conseqüent que és el dit sobiranisme (un feix humà que s’encanta llegint LA VANGUARDIA, EL PERIÓDICO, o que, curt i ras, no considera necessari comprar premsa nacional.

La qüestió és que amb unes vendes estancades, el canvi de paradigma comunicatiu en marxa i la maregassa que s’acosta, a l’AVUI, ara en mans del grup editor de EL PUNT, li cal com el pa que menja moure’n fitxa.

. Distribució al País Valencià i les Illes Balears. És obvi que amb una difusió tan i tan marginal, empresarialment no queda més sortida que, de moment, fer reculada i plegar. Un cop sanejat el diari, conquerit nou públic, caldrà estudiar un retorn bo i creant-ne redaccions pròpies, en aquelles contrades, així com a la Catalunya del nord. Sobre el particular tots hem sentit crítiques gruixudes, i ben comprensibles. Tinc la sensació, aquesta és una creu que em sembla que només carrega l’AVUI, que alguns d’aquells que el critiquen són aquells que mai ni l’han comprat ni l’han llegit, altrament hi posarien més seny en alguns judicis i valoracions, i s’estalviarin alliçonaments no acompanyats amb fets.

. PRESÈNCIA, SORTIM, EL 9. Altra mesura necessària, en termes de mercat -d’arribar al major nombre, de fer peu en nous ninxos publicitaris-, era, atesa la situació atípica del grup de posseir dos diaris nacionals, d’evitar duplicitats, ofertes redundants, o amb un nombre de lectors tan petit -cal recordar que EL PERIÓDICO en català suma més difusió i lectors que l’AVUI i EL PUNT-, i que competir per créixer és feina feixuga i difícil en els temps que corren avui dia. De manera que PRESÈNCIA, i EL 9, s’encartaran també a l’AVUI, i amb això els seus lectors guanyarem dos productes de qualitats, i el SORTIM es fusionarà amb una proposta que feia EL PUNT tot donant llum a un suplement nou i més atractiu -i amb el doble de lectors!.

En conclusió, que l’AVUI està prenent les mesures adients en el moment precís -que és justament avui, i no pas demà passat. Caldran, sens dubte, nous retocs i canvis, una aposta editorial i periodística realment ferma per un diari nacional de debò però més transversal; l’aposta digital, insistim, és cabdal.

Tot això, però, requerirà, si ens en volem sortir, una base accionariat més ampla -CULTURA 03 hauria de prendre un paquet d’accions, així com Enciclopèdia Catalana…- i una resposta forta, a l’alçada dels reptes -que no són pas de qui dia passa any empeny, sinó de pura supervivència enmig d’uns temps rúfols, per part de les lectores i els lectors.

O algú creu que la batalla per la llibertat, en pro d’un imaginari propi, no pas foraster, es guanya amb diaris nacionals febles i minoritaris?

Josep Pallach 1920/1977
 

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

PD. I un gran aplaudiment per l’eliminació dels comentaris anònims que palesaven, molts d’ells, una enorme covardia i un analfabetisme i manca de gust sense parió, impropis d’un país que es vol civilitzat!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!