Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Constitució/Estatut: l’anunciada descomposició d’un règim
És inevitable pensar en un final d’etapa, en la descomposició d’un sistema, d’un règim, en veure la fermesa i extrema coherència d’uns jutges –valentia i coherència que no tenim i no n’hem tingut mai, els catalans-, i del PSOEPP que li dóna, amb mitja rialleta al rostre, cobertura, i no pas per impotència, sinó pensant i reconeixent que la magistratura constitucional i constitucionalista els hi està fent la feina que volien i no es veien en cor de perpetrar (…)
I enmig d’aquest sòlid front espanyol que ens instal·larà, jurídicament, en situacions preconstitucionals, tenim el club dels partits catalans. Dels ultraunionistes no en parlaré. M’interessa més centrar-me en aquest juguesca hipòcrita, en aquest negociat d’impotents que governa el joc català.
Que si signo, que si no signo, que si hi estic d’acord però no hi signo, que si tu no ho fos jo també, que si no entenem perquè ho fan…
Una comèdia, un sainet que els deixa nuets nuets, sense res ni al davant ni al darrera: amb la farsa en pública exhibició, i ells tan pagats sobreactuant i creiem que ens mamem el dit.
Quan això acabi, i déu sap com acabarà això, serà el moment, des del camp nacional, des del front de la fermesa, des del camp de la llibertat, caldrà, dic, demanar-los comptes: què penseu fer? Quin futur albireu pel país? Cap on voleu dur la neu?
Encara me’n ric del finançament i dels dissenys asimètrics, de la cogovernació d’Espanya entre catalans i espanyols, del concert econòmic, del no pactarem res que vagi contra Catalunya, del federalisme.
Senyores i senyors polítics en exercici –i espero que aviat retirats per la força impetuosa i massiva de les urnes- s’acaba el bròquil. Sí. Hi torno: s’acaba el bròquil.
Aquesta és la Espanya que hi ha i això és el que els pot oferir –engany, duresa, deslleialtat, humiliació-, a vostès que tant hi creuen. No res més.
No pateixin, no reaccionaran, no donaran –un cop més- la talla; ni en saben ni poden, ni volen!
I bon plofit els faça, tot plegat.
Ja s’ho faran. Per vostès serà el pollastre.
No pas per Catalunya. Més encara, som a pic de veure un espectacle impagable: com hi cau el vel. I com s’albiren, només, dos horitzons possibles: la genuflexió programada i consentida –vostès, tots vostès en són els reis; la vall plana i ampla de la llibertat per conquerir.
Apasiau.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
PD. En la foto veiem tres magistrats del Constitucional, amb grossos cigars, assistint als toros,a Madrid (tot plegat, d’allò més carpetovetònic). Un afegit, el de més a la dreta, d’ulleres fosques, en Ramon Fernández Arribas, és el líder històric de l’organització hipermajoritària de jutges, l’APM, i líder, doncs, i carismàtic, de la dreta judicial.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui has estat fi, m’ha agradat el post i molt.
Llegiu sisplau , com complement i per aclariments de la foto dels tres magistrats , l’article de l’Enric Juliana a la Vanguardia d’avui : “Caztizos y milhomes”
Això s’acaba nois i noies!
Ha arribat
l’hora de trencar políticament amb Espanya!
Els polítics botiflers catalans -tots- des de Ciu fins ERC i PSC, ja no diguem els d’Iniciativa fan el ridícul dia a dia a més no poguer!
Extret del Feisbuc:
M Comajuncosas
(no s… Mostra’n més…é amb qui, ni amb el PSOE de fet, perquè
ja ha dit que ni parlar-ne) un “acord” amb la secretària o ves tu a
saber, i se la donen a la resta perquè se sumin a l’acord 😀 els de CiU
senten “acord” i correm-hi a fer-se la foto, els d’ERC senten “acord PSC
CiU” i correm-hi a sortir de la foto i llavors els de CiU a fugir-ne
igual. Els del PSC si volien un “acord” el podien acordar a porta
tancada amb tothom, ara van dient que la resta fa tacticisme, ells no?
ho han fet per res més que per a quedar com “els bons” d’una pel·lícula
de l’Ozores? què és això de plantar-los un escrit davant la premsa dient
als altres que “se sumin a l’acord”? tot és una farsa, no serveixen per
res, tot és gesticulació fictícia i impotència. Una pèrdua de temps i
energies immensa. Avui el Periódico posa “A POR TODAS” amb una foto del
Mas-Montilla al costat del Barça. Però es creuen que som
imbècils??????????????????
es deuen creure que som imbècils,
Mas-Montilla no tenen res a
remuntar, i el que volen muntar…. s’ho poden confitar
PSC fa
campanya a CiU i Cíu, què fa?
——————————————-
Això s’acaba nois i noies!
Ha arribat
l’hora de trencar políticament amb Espanya!
Els polítics botiflers catalans -tots- des de Ciu fins ERC i PSC, ja no diguem els d’Iniciativa fan el ridícul dia a dia a més no poguer!
Extret del Feisbuc:
M Comajuncosas
(no s… Mostra’n més…é amb qui, ni amb el PSOE de fet, perquè
ja ha dit que ni parlar-ne) un “acord” amb la secretària o ves tu a
saber, i se la donen a la resta perquè se sumin a l’acord 😀 els de CiU
senten “acord” i correm-hi a fer-se la foto, els d’ERC senten “acord PSC
CiU” i correm-hi a sortir de la foto i llavors els de CiU a fugir-ne
igual. Els del PSC si volien un “acord” el podien acordar a porta
tancada amb tothom, ara van dient que la resta fa tacticisme, ells no?
ho han fet per res més que per a quedar com “els bons” d’una pel·lícula
de l’Ozores? què és això de plantar-los un escrit davant la premsa dient
als altres que “se sumin a l’acord”? tot és una farsa, no serveixen per
res, tot és gesticulació fictícia i impotència. Una pèrdua de temps i
energies immensa. Avui el Periódico posa “A POR TODAS” amb una foto del
Mas-Montilla al costat del Barça. Però es creuen que som
imbècils??????????????????
es deuen creure que som imbècils,
Mas-Montilla no tenen res a
remuntar, i el que volen muntar…. s’ho poden confitar
PSC fa
campanya a CiU i Cíu, què fa?
——————————————-
Encertat en el to i en el contingut, Pere, el teu apunt.
Estic totalment d’acord que s’acaba una etapa i que la impotència és el tret més destacat dels partits catalans i que Espanya no dóna ni vol donar més de sí.
Inevitablement s’obrirà una nova etapa perquè la sentència, arribi quan arribi, serà un retall i, per tant, esdevindrà una fractura. Ara bé, la nova etapa no serà fàcil, cal valorar-ho seriosament. Hi tindrem uns partits desacreditats, desorientats i sense alternatives, orfes de projecte nacional amb la paradoxa que tota alternativa passarà per la ruptura amb el marc constitucional. Es mouran els ciments de l’edifici català i bona part del mateix caurà. I enfront tindrem un sòlid edifici espanyol en estat d’alerta i ja sense màscares. Caldrà veure quin efecte produïrà això en la societat catalana i quin és el nivell i la força de la resistència i de les alternatives, que s’hauran de crear de nou, des de la runa de l’etapa acabada.
Bé, veig cert desencís en l’apunt i comenaris, ho sento. Però jo veig que el conflicte Catalunya-Espanya ha perdut un altre vel, i quan més en caiguin fins a fer-lo totalment transparent, millor. No n’hi ha prou en veure’l des de posicions sobiranistes, penso, l’ha de veure tothom.
La resposta al conflicte? De moment molt tèbia, és clar. Però com aconseguim fer-la contundent? Ens quedem tranquilament en una posició contundent profilàctica i improductiva per minortària o intentem alguna cosa més?
Salut!